PER MOLTS ANYS LLUC

6 diciembre, 2008

lluc1

El tema d’avui va dedicat al meu fill, lluc, que avui compleix 3 anys.

Aquesta fantàstica balada de Metallica era una de les cançons que li cantava quan encara estava dins el ventre de la seva mare, i després de nèixer, només de sentir-la a la tele o a l’equip de música, la buscava i la reconeixia, i sovint es calmava si estava nerviós o especialment inquiet.

Per el petit diable de casa, desitjant-li que passi un dia molt i molt feliç i amb molts regals.

==================================================

El tema de hoy está dedicado a mi hijo, Lluc, que hoy cumple 3 años.

Esta fantástica balada de Metallica era una de las canciones que le cantaba cuando todavía estaba dentro del vientre de su madre, y en sus primeros meses de vida, al oirla en la tele o en el equipo de música, la buscaba y la reconocía, y casi siempre se calmaba si estaba nervioso o especialmente inquieto.

Para el pequeño diablo de casa, deseándole que pase un día muy feliz y con muchos regalos.

Michael Schenker és un dels grans genis de la guitarra menys popular, al menys, fóra de l’àmbit del Heavy Metal, segurament el seu nom no sonarà a ningú, o el confondran amb el seu germà Rudolph, guitarrista de Scorpions, però personalment, tot i que no he seguit al 100 % la seva carrera, m’encanta el seu estil tant de tocar, com en l’aspecte de compositor, i al menys un parell de temes seus aconsegueixen posar-me la pell de gallina quan els sento, Doctor Doctor, que ja vaig posar fa uns mesos, i aquest Rock Will Never Die, una impresionant balada, que en estudi és fantástica, però en directe, amb la intro del Courvoisier Concerto, un tema instrumental que podem trobar en gairebé tots els disc en directe del Michael, és realment emocionant.

El segón video és de la millor época del M.S.G., amb Gary Barden a les veus, Chris Glenn al baix, Tedd Mc.Kenna a la bateria, Andy Nye als teclats i Derek St. Holmes a la guitarra rítmica i cors.

==============================================================

Michael Schenker es uno de los grandes genios de la guitarra menos popular, al menos fuera del ámbito del Heavy Metal, seguramente su nombre no sonará a nadie, o lo confundirán con su hermano Rudolph, guitarrista de Scorpions, pero personalmente, pese a que no he seguido al 100 % su carrera, me encanta su estilo, tanto tocando, como componiendo, y, al menos un par de temas suyos consiguen ponerme la piel de gallina cuando los escucho, Doctor Doctor, que ya posteé hace unos meses, i este Rock Will Never Die, una impresionante balada, que en estudio es fantástica, pero en directo, con la introducción del Courvoisier Concerto, un tema instrumental que podemos encontrar en casi todos los discos en directo de Michael, es realmente emocionante.

El segundo video es de la mejor época del M.S.G., con Gary Barden a las voces, Chris Glenn al bajo, Tedd Mc.Kenna a la batería, Andy Nye a los teclados i Derek St. Holmes a la guitarra rítmica i coros.

VIDEO ORIGINAL

EN DIRECTE AL HAMMERSMITH – 1.983

No és fàcil trobar bones gravacions dels primers temps dels Maiden, per això el grup va decidir editar un DVD anomenat The Early Years, el 2.004, en el que recollia diversos concerts de la seva primera época, des de 1.980 a 1.983.

En aquestes gravacions evidentment podem veure el primer cantant del grup, Paul Dianno, que va ser peça clau en els dos primers discs, Iron Maiden i Killers, i que en directe tenia una força realment especial com podeu veure en aquesta gravació del tema que dóna nom al segon disc.

Malhauradament el carácter excessivament extrovertit i festiu de Dianno xocava amb l’absoluta professionalitat que Steve Harris volia a la seva formació, i els excessos amb les drogues, alcohol i altres vicis del cantant van portar Harris a acomiadar-lo el 1.982.

Amb tots vosaltes: Paul “The beast” Dianno  ….. Killers ….

==============================================================

No es fácil encontrar buenas grabaciones de los primeros tiempos de los Maiden, por eso el grupo decidió editar un DVD llamado The Early Years, el año 2.004, en el que recogía varios conciertos de su primera época, desde 1.980 hasta 1.983

En estas grabaciones evidentemente podemos ver al primer cantante del grupo, Paul Dianno, quién fué pieza clave en los dos primeros discos, Iron Maiden y Killers, y que en directo tenía una fuerza realmente especial como podéis ver en esta grabación del tema que da nombre al segundo disco.

Desgraciadamente el carácter excesivamente extrovertido y festivo de Dianno xocó con la absoluta profesionalidad que Steve Harris quería en su formación, y los excesos con las drogas, alcohol y otros vicios del cantante llevaron Harris a despedirle en 1.982.

Con todos vosotros: Paul “The Beast” Dianno ……   Killers …..

You walk through the subway, his eyes burn a hole in your back,
A footstep behind you, he lunges prepared for attack.
Scream for mercy, he laughs as he’s watching you bleed,
Killer behind you, his blood lust defies all his needs.

My innocent victims are slaughtered with wrath and despise,
The mocking religion of hatred that burns in the night.
I have no one, I’m bound to destroy all this greed,
A voice inside me compelling to satisfy me.

I can see what a knife’s meant to be,
And you’ll never know how I came to forsee, see, see.

My faith in believing is stronger than lifelines and ties,
With the glimmer of metal my moment is ready to strike.

Death call arises, a scream breaks the still of the night,
Another tomorrow, remember to walk in the light!
I have found you, and now there is no place to run,
Excitement shakes me, oh God help me what have I done?!
Oooh yeah, I’ve done it!
YEEEEAAAAAAAAHHHH!

You walk through the subway, my eyes burn a hole in your back,
A footstep behind you, he lunges prepared for attack.
Scream for mercy, he laughs as he’s watching you bleed,
Killer behind you, my blood lust defies all my needs.
Oooh look out, I’m coming for you!
Ahahahaha!

============================================================

Caminas por los subterraneos
Sus ojos queman un agujero en tu espalda
Un paso tras de ti, él espera preparado para atacar
Grita pidiendo misericordia, el ríe al verte sangrar
Asesino detrás de ti, tu sangre satisface sus necesidades

Mis inocentes víctimas son asesinadas con odio y desprecio
La cómica religión de odio que se quema por las noches
No tengo a ninguno, estoy obligado a destruir toda su ganancia
Una voz dentro de mi me fuerza a satisfacerme

Puedo ver lo que un cuchillo significa
Y nunca sabras como vine adelante, a ver, a ver
Mi fe en creer es más fuerte que destinos y lazos
Con el brillo del metal llego el momento de atacar

Una llamada de muerte asciende, un grito quebra la noche
En otro mañana recuerda caminar por la luz
Te he encontrado, y no hay lugar por donde escapar
La excitacion me golpea, Dios, ayudame, que he hecho?
Sí, lo hize!

Presta atencion, estoy tras de ti!

El meu tema preferit dels Bad Boys de Los Angeles és aquesta magnífica Suite, de 9:23 minuts de durada, i que no és un tema d’estructura tradicional, sinó que está composta d’una successió de parts instrumentals, on el piano de l’Axl i la guitarra de Slash, es barallen per assolir el “solo” més brillant, i per sobre, la veu d’Axl, s’erigeix majestuosa en una de les seves millors interpretacions.

Un tema, per a mi, fonamental en la història del rock modern, i que fa que l’àlbum Use Your Illusion II sigui imprescindible en qualsevol discografia que pretingui ser de primera fila.

===============================================================

 Mi tema preferido de los Bad Boys de Los Angeles es esta magnífica Suite, de 9:23 minutos de duración, y que no es un tema de estructura tradicional, sino que está compuesta por una sucesión de partes instrumentales, donde el piano de Axl y la guitarra de Slash se pelean por conseguir el sólo más brillante, y por encime, la voz de Axl se eleva majestuosa en una de sus mejores interpretaciones.

Un tema, para mi, fundamental en la historia del rock moderno, y que convierte al álbum Use Your Illusion Ii en un tema imprescindible en cualquier discografia que se precie.

When you’re talkin to yourself
And nobody’s home
You can fool yourself
You came in this world alone
(Alone)

So nobody ever told you baby
How it was gonna be
So what’ll happen to you baby
Guess we’ll have to wait and see
ONE, TWO

Old at heart but I’m only 28
And I’m much too young
To let love break my heart
Young at heart but it’s getting much too late
To find ourselves so far apart

I don’t know how you’re supposed
To find me lately
And what more could you ask from me
How could you say that I never needed you
When you took everything
Said you took everything from me

Young at heart an it gets so hard to wait
When no one I know can seem to help me now
Old at heart but I musn’t hesitate
If I’m to find my own way out

Still talkin’ to myself
And nobody’s home
(Alone)

So nobody ever told us baby
How it was gonna be
So what’ll happen to us baby
Guess we’ll have to wait and see

When I find out all the reasons
Maybe I’ll find another way
Find another day
With all the changing seasons of my life
Maybe I’ll get it right next time
And now that you’ve been broken down
Got your head out of the clouds
You’re back down on the ground
And you don’t talk so loud
And you don’t walk so proud
Any more, and what for

Well I jumped into the river
Too many times to make it home
I’m out here on my own, an drifting all alone
If it doesn’t show give it time
To read between the lines
‘Cause I see the storm getting closer
And the waves they get so high
Seems everything We’ve ever known’s here
Why must it drift away and die

I’ll never find anyone to replace you
Guess I’ll have to make it thru, this time- Oh this time
Without you

I knew the storm was getting closer
And all my friends said I was high
But everything we’ve ever known’s here
I never wanted it to die

=============================================

Cuando te hablas a ti mismo
Y no hay nadie en casa
Puedes engañarte a ti mismo
Viniste a este mundo solo
(Solo)

Así que nadie te dijo, bebé
Cómo es que iba a ser
Así que lo que te pasará, bebé
Imagino que tendremos que esperar y ver
UNO, DOS

Viejo de corazón, pero solo tengo 28 años
Y estoy demasiado joven
Para dejar al amor romper mi corazón
Joven de corazón pero se está haciendo demasiado tarde
Para encontrarnos a nosotros tan lejos

No sé como se supone
Que me encuentres últimamente
Y que más podrías pedir de mí
¿Cómo puedes decir que nunca te necesité?
Cuando tú tomaste todo
Dije, tú tomaste todo de mí

Joven de corazón y se hace tan difícil el esperar
Cuando nadie que yo conozca parece poder ayudarme ahora
Viejo de corazón pero no debo dudar
Si estoy por encontrar mi propio camino para salir

Sigo hablándome a mi mismo
Y no hay nadie en casa
(Solo)

Así que nadie nos dijo, bebé
Cómo es que iba a ser
Así que lo que nos pasará, bebé
Imagino que tendremos que esperar y ver

Cuando encontré todas las razones
Quizá encontraré otro camino
Encontraré otro día
Con todas las estaciones cambiantes de mi vida
Quizá lo haré bien la próxima vez
Y ahora que te han roto
Sacaste tu cabeza de las nubes
Estás de vuelta en la tierra
Y no hablas tan alto
Y no caminas tan orgulloso
No más, y para qué

Bueno salté en el río
Muchas veces para llegar a casa
Estoy aquí afuera solo, y a la deriva
Si no se muestra dale tiempo
Para leer entre líneas
Porque veo la tormenta acercándose
Y las ondas llegan tan alto
Parece que todo lo que hemos conocido está aquí
¿Por qué tiene que estar a la deriva y morir?

Nunca encontraré a nadie para reemplazarte
Imagino que tendré que pasar por esto, esta vez, esta vez
Si ti.

Sabía que la tormenta se estaba acercando
Y todos mis amigos dijeron que estaba drogado
Pero todo lo que hemos conocido está aquí
Nunca quise que muriera

Festa major avançada per als quarentons i quarentones de Banyoles, que el dissabte passat vam cel.lebrar “comme il faut” l’efemèride.

Abans de res felicitar als qui van tenir la iniciativa, doncs en aquests temes sempre som molts els que pensem que s’hauria de fer, però sempre esperem que ho faci un altre per que no sabem com posar-nos-hi o ens fa mandra. Moltíssimes gràcies de tot cor, i si voleu començar a treballar per l’edició dels 45, podeu comptar amb mi per donar un cop de ma, també.

Gran idea la de fer el sopar drets, en plan “piscolabis”, doncs vam poder anar parlant amb tothom, mentre que si ho haguéssim fet asseguts, segurament la majoria no s’hauria mogut del cantó d’altres amb qui ja ha tingut contacte aquests anys, i s’hauria perdut gran part de la gràcia d’aquestes trobades.

En el meu cas vaig tenir molta feina a posar-me al dia, doncs després del COU vaig fer la mili voluntari, i després ja em vaig posar a treballar, i durant uns 15 anys he estat treballant i visquent fóra de Banyoles, per el que amb la majoria dels meus antics companys d’institut ens havíem vist per darrera vegada el dia de la festa de final de curs, el juny del 86 …. buf …. no fa res ….

El sopar va ser correcte, tot i que amb les ganes de parlar una estona amb tothom, ara una mica cap aquí, ara una mica cap allà, en el meu cas es va reduir a un pinxo de tomàquet amb formatge, dos canapès que no sabria ben bé dir de què eren (un portava ametlla, això sí que ho recordo), un parell de gambes amb gabardina, un tall de calamar arrebossat i quan me’n vaig donar compte, ja ho havíen tret tot i ja hi havia la rebosteria (aquí vaig descobrir que la majoria de peluqueres de Banyoles, o al menys totes les que èren a la festa, els agraden amb bogeria “els tosinillos” com a mi mateix …) sort dels “tosinillos” i del gelat per refer-me una mica.

El ball ens va enganxar a tots una mica aturadots, entre que encara ens faltava fer-la petar amb algú, o que va començar a haver-hi “overbooking” a la barra lliure, només un parell d’agosarats van atrevir-se a fer quatre passes.

Vam necessitar uns 30 minuts i un parell de “cubates” per perdre la poca vergonya que ens quedava, i quan en Salvador va donar entrada a l’amic Angus i companyia amb un “You Shook Me All Night Long” que va revolucionar l’ambient i, ara sí, es va omplir la pista amb el lamentable espectacle d’una bona colla de quarentons ben conservats fent “air guitar” i movent els caps amunt i avall, tot i que la majoria força alleugerits d’aquelles abundants melenes que lluïem fa 22 o 23 anys. A aquelles hores, la poca vergonya que ens quedava ja havia fogit per la porta mig acollonida …

Hi èrem gairebé tots, bé, alguns no hi van poder ser segurament per que no se’n van assabentar, jo vaig trobar a faltar, de la colla d’antics guerrers, en Jacki, en Rafa, en Jordi Mir i en Josep Font, també ens va fallar a darrera hora en Thierry, que va preferir anar a pescar …. home tiu … això no ens ho pots pas fer, que amb la colla de noies guapes que hi havia, preferir passar el cap de setmana amb uns quants salmons i besugs …. ja em perdonaràs … a pescar hi pots anar cada dia, però això igual tardarem 40 anys a tornar-ho a fer, també ens va fallar a darrera hora la Dolors Coll, de qui ningú va saber per què, esperem que estigui bé, i no fós més que algun petit refredat el que no la va deixar venir.

Segur que tots hi vàreu trobar a faltar algú més, però molts hi teníem els primers grans amics, el primer amic, ara enemic, que ens va birlar una xicota, el primer gran amor no correspòs, o el primer company de qui estava enamorada el nostre primer gran amor no correspòs, o la primera amiga del nostre primer gran amor que es moria per els nostres òssos i nosaltres no en teníem ni punyetera idea … hi havia el qui, a tercer d’EGB era una mica “xivato” i ja l’hem perdonat, el qui, a preescolar, es tirava a les basses simulant fer la travessia de l’estany, el qui amb tantes vegades ens havíem barallat i l’endemà ja tornàvem a ser amics, i el que sempre volíem al nostre equip quan fèiem els partits de fútbol de l’hora del pati, també la noia que, quan tots encara èrem nens, vam descobrir que ja s’havia convertit en una dona, i aquell company que, injustament, al pati fèiem fer d’àrbitre, i amb qui la vida ha fet justícia i ara ha fet una bona carrera i també hi eres tu, no hauria estat la mateixa festa sense tu.

L’absència més gran va ser la de dos bons amics que, tot i que no hi eren físicament, sí que van estar en la memòria i en la boca de tots, en Mariano “Nin” Huerga i en Miquel Vila, per els qui vam fer un profundament sentit minut de silenci. No deixerem que s’apagui el record de dos nens/nois sempre alegres, sempre amb una rialla a la boca, amb una broma per fer, amb una honestitat i senzillesa que s’encomanava, i que fa bona aquella dita de que la mort sempre s’emporta prematurament als qui més valen i menys s’ho mereixen. Descanseu en pau, amics.

La festa al restaurant va acabar amb un grans èxits de bandes sonores mítiques, de les que us estalviaré els detalls per que aquí sí que ja vam acabar fregant la línia del patetisme seguint la lletra de les sintonies de “La Abeja Maya”, “Comando G”, “Mazinger Z”, “Marco”, “Heidi”, i encara algú va dir: Falta la millor: “Orzowei” … sense comentaris …

A aquella hora els més bon jans ja van preferir donar per acabada la festa i anar-se’n cap a casa, però vam ser molts els qui encara teníem “el demonio en el cuerpo” i ens en vam anar cap al Mas de Nit a continuar amb la “balleruca” una bona estona més, per descobrir els qui fa anys que no entràvem en una discoteca, que els decibèl.lis han pujat una bona quantitat des de la nostra època de l’institut i t’acaben matxacant els tímpans sense compassió (falta entreno, nen ….)

En el meu cas, a quarts de sis llargs, ja estava força acabat, i me’n vaig anar “cap a retiro”, però encara van quedar uns quants valents i valentes sobre la pista lluitant fins la darrera gota de la seva sang contra els centenars de criatures de menys de 20 anys que amenaçaven d’esclafar-nos contra el racó de la pista.

En resum, una jornada inoblidable, amb moments molt especials, que esperem que algun dia alguns companys amb empenta tornin a organitzar, quí sap … potser d’aquí cinc anys per cel.lebrar els 45? …. Salvador, recorda que la propera vegada no ens pot faltar l’Orzowei ….

Com que el meu blog és principalment un blog musical, el tema que millor reflexa aquesta gran nit és el “You Shook Me All Night Long” dels AC/DC, que va ajudar a encendre la pista …. per tots vosaltres i especialment per en “Nin” i en Miquel …

She was a fast machine
She kept her motor clean
She was the best damn woman I had ever seen
She had the sightless eyes
Telling me no lies
Knockin’ me out with those American thighs
Taking more than her share
Had me fighting for air
She told me to come but I was already there

‘Cause the walls start shaking
The earth was quaking
My mind was aching
And we were makin it and you –

Shook me all night long
Yeah, you shook me all night long

Working double time
On the seduction line
She was one of a kind, she’s just mine,
all mine
She wanted no applause
Just another course
Made a meal out of me and came back for more
Had to cool me down
To take another round
Now I’m back in the ring to take another swing

‘Cause the walls were shaking
The earth was quaking
My mind was aching
And we were makin it and you –

Shook me all night long
Yeah you shook me all night long

And knocked me out and then you
Shook me all night long
You had me shakin’ and then you
Shook me all night long
Yeah you shook me
When you took me

You really took me and you
Shook me all night long
Ooooh you
Shook me all night long
Yeah, yeah, you
Shook me all night long

Your really took me and you
Shook me all night long
Yeah you shook me, yeah you shook me
All night long

============================================================

Ella era una máquina veloz
mantenía limpio su motor
Era la mejor maldita mujer que jamás había visto
Tenía ojos transparentes
que no me decían mentiras
Me dejo fuera de combate con esos muslos americanos
Tomaba más de lo que le correspondía
Hacía que me costara respirar
Me dijo que viniera pero yo ya estaba allí

Porque las paredes empezaron a sacudirse
La tierra temblaba
Me dolía la cabeza
y estábamos haciéndolo y tu

Me sacudiste toda la noche
Si, tu me sacudiste toda la noche

Trabajo jornada doble
en los trabajos de seducción
Ella es única en su tipo, ella es sencillamente mía,
completamente mía
Ella no quería aplausos
tan solo otra ronda
Me convirtió en su cena y regresó por más
Tuvo que calmarme
para que repitiera la faena
Ahora regresé al cuadrilátero para volver a la carga

Porque las paredes empezaron a sacudirse
La tierra temblaba
Me dolía la cabeza
y estábamos haciéndolo y tu

Me sacudiste toda la noche
Si, tu me sacudiste toda la noche

Me dejaste fuera de combate, y entonces tu
me sacudiste toda la noche
Me estuviste sacudiendo y entonces tu
me sacudiste toda la noche
Si, me estremeciste
Cuando me tomaste

Realmente me tomaste y tu
me sacudiste toda la noche
Ooooh tu
me sacudiste toda la noche
Si, si, tu
me sacudiste toda la noche

Realmente me tomaste y tu
me sacudiste toda la noche
Si, me estremeciste, si, me estremeciste
toda la noche

Blackmore, Gillan, Lord, Paice i Glover, són segurament la formació més clàssica de totes les que han tingut els Deep Purple durant la seva llarga carrera.

Aquesta formació va gravar entre el 1.970 i el 1.975, àlbums imprescindibles com In Rock, Fireball, Machine Head, who do we think we are?, Burn i Stormbringer, tots ells en estudi, i així com l’històric directe Made in Japan, però després van venir uns anys de separació bàsicament per les desavenences entre Gillan i Blackmore per el liderat de la banda.

Després de canvis en la formació i anys en la penombra musical, el 1.984, van aconseguir deixar enrera les seves diferències i tornar amb un nou àlbum magistral, Perfect Strangers, on trobem un dels que ja és tema clàssic del grup, aquest impressionant Knocking at Your Back Door.

===============================================================

Blackmore, Gillan, Lord, Paice i Glover, son seguramente la formación más clásica de todas las que han tenido Deep Purple durante su larga carrera.

Esta formación grabó entre 1.970 y 1.975, álbumes imprescindibles como In Rock, Fireball, Machine Head, who do we think we are?, Burn i Stormbringer, todos ellos en estudio, así como el histórico directo Made In Japan, pero después vinieron unos años de separación básicamente por desaveniencias entre Gillan y Blackmore por el liderato en la banda.

Después de cambios en la formación y años en la penumbra musical, en 1.984 consiguieron dejar atrás sus diferencias y volver con un nuevo álbum magistral, Perfect Strangers, donde encontramos uno de los que ya es tema clásico del grupo, este impresionante Knocking at Your Back Door.

Sweet Lucy was a dancer
But none of us would chance her
Because she was a Samurai
She made electric shadows
Beyond our fingertips
And none of us could reach that high
She came on like a teaser
I had to touch and please her
Enjoy a little paradise
The log was in my pocket

When Lucy met the Rockett
And she never knew the reason why

I can’t deny it
With that smile on her face
It’s not the kill
It’s the thrill of the chase

Feel it coming
It’s knocking at the door
You know it’s no good running
It’s not against the law
The point of no return

And now you know the score
And now you’re learning
What’s knockin’ at your back doorSweet Nancy was so fancy
To get into her pantry
Had to be the aristocracy
The members that she toyed with
At her city club
Were something in diplomacy
So we put her on the hit list
Of a common cunning linguist
A master of many tongues
And now she eases gently
From her Austin to her Bentley
Suddenly she feels so young
 

 

 

 

Després d’un final dels anys 90 realment fluix tant en l’aspecte creatiu com en el comercial, Iron Maiden, van tornar amb força a principis del nou segle, amb la tornada del cantant Bruce Dickinson i del guitarrista Adrian Smith, i recuperant el so dels 80’s que els havia portat a l’èxit mundial, amb discs com Brave New World i Dance of Death, tornàven a vendre mil.lers de còpies i a fer gires de grand éxit a tot el món, amb tot el taquillatge venut.

Rainmaker, del darrer disc esmentat, és un dels millors singles d’aquesta nova època i no té res a envejar a qualsevol dels clàssics de la banda britànica.

================================================================

Después de un final de los 90 realmente flojo tanto en el aspecto creativo como en el comercial, Iron Maiden volvieron con fuerza a principios del nuevo siglo, con el regreso del cantante Bruce Dickinson y del guitarrista Adrian Smith, y recuperando el sonido de los 80’s que les había llevado al éxito mundial, con discos como Brave New World y Dance of Death, volvían a vender miles de copias y a efectuar giras de gran éxito en todo el mundo, llenando de nuevo todos los estadios.

Rainmaker, del último disco, es uno de los mejores singles de esta nueva época y no tiene nada que envidiar a cualquiera de los clásicos de la banda británica.

================================================================

Après un final des 90’s peu réussi tant au niveau créatif comme pour ce qui fait réference au succés commerciel, Iron Maiden, on entré avec puissance au nouvel siècle, avec la rentrée du chanteur Bruce Dickinson et du guitariste Adrian Smith, et la récuperation de leur son des 80’s, qui leur avait mêné au succés mondial, avec des disques comme Brave New World et Dance of Death, ils ont vendu de nouveau des mil.liers de copies et ils ont fait des gires mondiales, avec tous les tickets vendus.

Rainmaker, du dernier disque, est un des mieux singles de cette nouvelle époque, et il n’a rien a envier des thèmes classiques de la bande britannique.

Un dels meus temes preferits dels australians, però que malauradament sembla que no té lloc de forma habitual en els seus concerts, aclaparat per els grans clàssics forjats durant més de 30 anys de carrera, i només el podem trobar a l’increible disc en directe: Live: 2 CD Collector’s Edition, del 1.992.

Es tracta del tercer tall del disc del 1.990, The Razors Edge, però la veritat que la versió en estudi empal.lideix davant l’energia que els germans Young, Clifford Williams, Chris Slade y Brian Johnson imprimeixen en els seus directes.

================================================================

Uno de mis temas preferidos de los australianos, pero que desgraciadamente parece que no tiene un sitio en el set list habitual de sus conciertos, arrinconado por los grandes clásicos forjados durante más de 30 años de carrera, y sólamente lo podemos encontar en el increible disco en directo: Live: 2 CD Collector’s Edition, del 1.992.

Se trata del tercer corte del disco del 1.990, The Razors Edge, pero la verdad que la versión en estudio palidece delante de la energía que los hermanos Young, Clifford Williams, Chris Slade y Brian Johnson imprimen en sus directos.

================================================================

Un de mes thèmes préférés des australiens, mais que malhereusement il semble ne pas avoir sa place dans les set list habituels de leurs concerts, mis dans un coin par les grands classiques forgés pendant plus de 30 ans de carrière, et nous pouvons le trouver seulement dans l’incroyable disque en direct: Live: 2 CD Collector’s Edition, du 1.992.

Il s’âgit du troisième thème du disque du 1.990, The Razors Edge, mais vraiement la version au étude dévient palide davant l’energie que les frères Young, Clifford Williams, Chris Slade et Brian Johnson montren dans leurs performances sur le scénaire.

El passat 19 de febrer es van complir 28 anys de la mort de Bon Scott, cantant original de AC/DC.

D’aquest fet lamentable en va sortir un dels discs més grans mai publicats, quan els seus companys, Angus i Malcom Young, Cliff Williams i Phil Rudd, junt amb un nou cantant, Brian Johnson, li rendien un sentit homenatge amb Back in Black, un disc absolutament perfecte de hard-rock o blues-rock, i especialment amb aquest tema, Hells Bells, que continua essent avui dia un dels moments més esperats dels concerts del grup i d’intensa comunió amb els fidels fans de la banda, com podem veure en aquesta filmació en directe del 1.991 a Donington.

==================================================================== 

 El pasado 19 de febrero se cumplieron 28 años de la muerte de Bon Scott, cantante original de AC/DC.

 De este hecho tan lamentable surgió uno de los discos más grandes jamás publicados, cuando sus compañeros, Angus y Malcom Young, Cliff Williams y Phil Rudd, junto a un nuevo cantante Brian Johnson, le rendian un sentido homenaje con Back in Black, un disco absolutamente perfecto de hard-rock o blues-rock, y especialmente con este tema, Hells Bells, que continua siendo hoy en día uno de los momentos más esperados de los conciertos del grupo y de intensa comunión con los fieles fans de la banda, como podemos ver en esta filmación de un concierto en Donington en el año 1.991.

====================================================================

Le dernier 19 février est arrivé le 28ème anniversaire de la mort de Bon Scott, chanteur original de AC/DC.

De ce fait si regrettable, est né un des disques plus grands jamais publiés, quand ses copains, Angus et Malcom Young, Cliff Williams et Phil Rudd, avec un nouveau chanteur Brian Johnson, lui rendaient hommage avec Back in Black, un disque absolument parfait de hard-rock ou blues-rock, et espécialement avec ce thème, Hells Bells, qui continue à être un des moments plus attendus dans les concerts du groupe, et d’intense communion avec les fidèles fans de la bande, comme nous pouvons constater dans cette filmation d’un concert a Donington au 1.991.

Durant la primera década dels 80 hi va haver un sol grup español que va plantar cara als grans grups del metall de l’època. Després del primer disc Larga Vida al Rock and Roll, un complet éxit, la discogràfica els va portar fins a Londres per gravar als estudis d’Ian Gillan (cantant de Deep Purple) el segón, Volumen Brutal, que va sortir al mercat en dues versions, amb les cançons en castellà o en anglès.

El tercer disc del grup, Metalmorfosis, es publica el 1.983, i marca el cim de la inspiració del grup. En mig de 8 temes igual de fantástics, podem trobar-hi aquesta increïble balada, dedicada als seus fans, Siempre Estás Allí.

=============================================================

Durante la primera década de los 80 hubo un sólo grupo español que plantó cára a los grandes grupos del metal de la época. Después del primer disco Larga Vida al Rock and Roll, un completo éxito, la discográfica los llevó hasta Londres para gravar en los estudios de Ian Gillan (cantante de Deep Purple) el segundo, Volumen Brutal, que salió al mercado en dos versiones, con las canciones en castellano o en inglés.

El tercer disco del grupo, Metalmorfosis, se publica el 1.983, y marca la cumbre de inspiración del grupo. En medio de 8 temas igualmente fantásticos, encontramos esta increible balada, dedicada a sus fans, Siempre Estás Alli.  

=============================================================

Pendant la première décade des 80’s il y a eu un seul groupe espagnol qui s’est confronté tête a tête avec les grands groupes du metal de l’époque. Après le premier disque Larga Vida al Rock and Roll, un grand succés, sa discographique les a conduit jusqu’a London pour enregistrer dans les études d’Ian Gillan (chanteur de Deep Purple) le deuxième, Volumen Brutal, qui est sorti au marché dans deux versions, l’une avec les chansons en espagnol et l’autre en anglais.

Le trisième disque du groupe, Metalmorfosis, est publié au 1.983, et il suppose le sommet de l’inspiration du groupe. Parmi 8 thèmes également fantastiques, nous pouvons trouver cette incroyable balade, dediée a ses fans, Siempre Estás Allí.