Hi ha grups que no han passat a la historia de la música, i molts ja no els recorden al cap dels anys, però que en un moment donat van suposar un glop d’aire fresc, com és el cas d’aquests britànics de Hull, que, el 1.986 van gravar el single Happy Hour, una enganxosa peça de ska, que va ser un gran èxit a tot el món, i posteriorment van omplir força la caixa amb el llarga durada de títol futbolístic: London-0 Hull-4, que incloia a més d’aquest tema, altres precioses peces com Think for a Minute o un altre tema de gran éxit comercial, de nom Caravan of Love, que cantàven “a capella”.

El seu éxit no va anar més enllà, doncs el seu segón llarga durada no va tenir el mateix ressó, i es van separar el 1.988, no sense que la productora discogràfica intentés expremer les darreres gotes del  grupo, amb un grans èxits: Now That’s What I Call Quite Good. (Es clar que un grans èxits, quan només téns dos disc al mercat …..)

================================================================

Hay grupos que no han pasado a la historia de la música, y muchos ya no los recuerdan al cabo de los años, pero que en un momento dado supusieron un bocado de aire fresco, como es el caso de estos británicos de Hull, que, en 1.986 grabaron el single Happy Hour, una pegajosa pieza de ska, que fué un gran éxito en todo el mundo, y posteriormente llenaron bastante sus cuentas con el Lp de título futbolístico: London -0 Hull -4, que incluya además de este tema, otras preciosas piezas como Think for a Minute, y otro tema de gran éxito comercial, de nombre Caravan of Love, que cantaban “a capella” 

Su éxito no duró mucho más, pues el segundo disco no tuvo el mismo recibimiento, y se separaron en 1.988, no sin que la productora discográfica intentara exprimir las últimas gotas del grupo con un grandes éxitos: Now That’s What I Call Quite Good. (Claro que un grandes éxitos, cuando sólo tienes dos discos en el mercado …)

It’s happy hour again
I think I might be happy if I wasn’t out with them
And they’re happy it’s a lovely place to be
Happy that the fire is real the barman is a sheWhere the haircuts smile
And the meaning of style
Is a night out with the bass
Where you win or you lose
And its them who choose
And if you don’t win then you’ve lost
What a good place to be
Don’t believe it
‘Cause they speak a different language
And it’s never really happened to me
{It’s happy hour again}
Don’t believe it
‘Cause they speak a different language
And it’s never really happened to me
{It’s happy hour again}

It’s another night out with the boss
Following in footsteps overgrown with moss
And they tell me that women grow on trees
And if you catch them right they will land upon their knees

Where they open all their wallets
And they close all their minds
And they love to buy you all a drink
And then we ask all the questions
And you take all your clothes off
And go back to the kitchen sink
 

 

Anuncios

Aquest grup anglès va ser el rei de l’Ska durant el periode del 1.976 al 1.986, en que els seus membres es van separar, i alguns d’ells van formar un nou conjunt anomenat The Madness, no confondre uns amb altres.

A partir del 1.992 es van tornar a reunir cada dos anys per actuar al festival Madstock exclusivament, fins que el 1.999 van decidir tornar a gravar i treure un nou àlbum.

El seu millor disc és The Rise & Fall, publicat el 1.982, i on trobem el seu himne Our House.

================================================================

Este grupo inglés fué el rey del Ska durante el periodo del 1.976 al 1.986, en que sus miembros se separaron, y algunos de ellos formaron un nuevo conjunto llamado The Madness, no confundir unos con otros.

A partir del 1.992 se volvieron a reunir cada dos años para tocar en el festival Madstock exclusivamente, hasta que en 1.999 deciden volver a grabar y sacar un nuevo álbum.

Su mejor disco és The Rise & Fall, publicado en 1.982, y donde encontramos su himno Our House.

===============================================================

Ce groupe anglais a regné dans le Ska pendant le période compris du 1.976 au 1.986, quand ses membres ont décidé se séparer, et quelques d’eux ont formé un nouvel groupe nommé The Madnes, n’ayez pas de confussion entre eux.

A partir du 1.992 ils se sont réunis de nouveau tous les deux ans pour participer au festival Madstock exclusivement, jusqu’au 1.999, où ils ont décidé entrer de nouveau dans le stude et enregistrer un nouvel album.

Leur meilleur disque est The Rise & Fall, publié au 1.982, et ou nous pouvons trouver leur hymne Our House.

Al 1.995 aquest grup californià va treure el seu tercer disc, després de molts problemes, doncs el primer, gravat al 1.991 no va gaudir de massa èxit, i la discogràfica els va retirar la confiança i els fons, per el que el segón, The Beacon Street Collection, no va arribar a ser distribuït mai oficialment i només es venia després dels concerts de la banda.

En veure com, malgrat la manca total de recolzament, aquest segon disc, es venia força bé, la discogràfica Interscope Record els va donar una nova oportunitat, i no van quedar defraudats, doncs Tragic Kindom va ser un dels disc estrella del 1.995, amb temes tant coneguts i apreciats com “Just a Girl” o aquest fantàstic “Don’t Speak”.

==============================================================

En 1.995 este grupo californiano sacó su tercer disco, después de no pocos problemas, ya que el primero, grabado en 1.991 no gozó de demasiado éxito, y la discográfica les retiró la confianza y los fondos, por lo que el segundo, The Beacon Street Collection, no llegó nunca a ser distribuido oficialmente y sólo se vendía después de los conciertos de la banda.

Al ver como, pese a la falta de apoyo oficial, este segundo disco conseguía una gran demanda entre los fans del grupo, la discográfica Interscope Record les dió una nueva oportunidad, y no quedaron defraudados, puesto que Tragic Kindom fué uno de los discos estrella del 1.995, con temas tan conocidos y apreciados como “Just a Girl” o este fantástico “Don’t Speak”.

==============================================================

Au 1.995 ce groupe californien nous offre son troisième disque, après avoir vécu beaucoup de problèmes, donc le premier, enregistré au 1.991, n’a pas eu un grand succés, et la discographique leur a rétiré la confiançe et les fons, donc le deuxième, The Beacon Street Collection, n’a jamais été distribué oficiellement et on pouvait l’acheter seulement après les concerts du group.

Quand les executifs de la discographique ont vu que, malgré la manque de soi appui, ce deuxième disque avait un grand succés parmi les fans du groupe, Interscope Records leur a donné une seconde oportunité, et ils n’ont pas été déçus, donc Tragic Kindom a été un des disques plus réussis du 1.995, avec des thèmes si connus que “Just a Girl” ou ce fantastique “Don’t Speak”.