«Buenas noches, Señoras y Señores, mi nombre es Pepe Rubianes y soy un actor galaico-catalán, galaico por que nací en Galicia aunque casi nunca he vivido allí, y catalán por que he vivido en Catalunya aunque casi nunca naciera aquí. Esto es un gag, un chiste, si les ha gustado se lo regalo …. es malo de cojones …»
Amb aquesta estrofa iniciant l’espectacle, durant més de 5 anys Pepe Rubianes va pujar gairebé cada nit a sobre d’un escenari amb la sola ajuda d’una camisa i uns pantalons negres i un micròfon inalàmbric penjat al pit, i durant més de dos hores sense descans interpretava un dels més grans espectacles d’humor que s’hàgin fet mai al nostre país.
Als qui ens agrada l’humor intel.ligent, força sovint sarcàstic, també a vegades groller, tot sovint irreverent i sempre punyent amb la dreta més rància del nostre país i del veí, avui estem de condol, doncs ens ha deixat un gran actor i còmic i millor persona, que era com de la nostra pròpia família.
La meva dona i jo hem tingut la sort de poder veure aquest espectacle fins a 5 vegades, la primera temporada a Barcelona, a l’incomparable marc del teatre Capitol, la seva segona casa, i posteriorment, quan va girar per tot Catalunya, el vam tornar a veure a Camós, Figueres, Castelló d’Empúries i Llançà, i si avui estigués en un escenari prop de casa, segur que també tornaríem a ser a primera fila.
Descansa en pau, mestre, segur que Vázquez Montalbán i García Lorca sortirant a rebre el teu esperit, però per acompanyar-te en el viatge, vagi amb tu aquesta preciosa bal.lada de Marillion.
Josep Mª Corbalan 