EL TEMA D’AVUI – MARILLION – WAITING TO HAPPEN

Holidays in Eden, llençat al mercat el 1.991, és el 6è disc de Marillion, i el segon amb Steve Hogarth com a cantant. Si en l’anterior, Seasons End, ja es feia palès un lleuger canvi en l’estil del grup, en aquest encara queda més clara la influència de Hogarth en les noves composicions i el seu pes en les mateixes malgrat portar tant poc temps a la banda.

 La discussió sobre si eren millors els Marillion amb Fish o ho són amb Steve és un carrer sense sortida, que tothom en pensi el que vulgui, jo tinc l’opinió que igual com amb Fish ens van regalar àlbums magistrals com Fugazi o Misplaced Childhood, la nova etapa amb Steve ens n’ha donat d’altres també tant bons com aquest Holidays in Eden, per tant jo no m’atreveixo a posar-ne un davant de l’altre.

 Un dels temes més brillants del disc, és aquesta magnífica Waiting To Happen, on llueix especialment la veu de Hogarth amb tots els seus matiços.

 ===================================================

Holidays in Eden, lanzado en 1.991, es el 6º álbum de Marillion, y el segundo con Steve Hogarth como cantante. Si en el anterior, Seasons End, ya se mostraba un claro cambio en el estilo del grupo, en este queda todavía más patente la influencia de Steve en las nuevas composiciones y su peso en las mismas, pese a llevar tan poco tiempo en la banda.

 La discusión sobre si eran mejores los Marillion con Fish o lo son con Steve es un callejón sin salida, todo el mundo es libre de tener su opinión, la mía es que igual que con Fish nos regalaron álbumes magistrales como Fugazi o Misplaced Childhood, la nueva etapa con Hogarth nos ha dado otros también tan buenos como este Holidays in Eden, por lo tanto yo no me atrevo a poner a uno por delante del otro.

 Uno de los temas más brillantes del disco es esta magnífica Waiting To Happen, donde destaca especialmente la voz de Hogarth con todos sus matices.

I lie awake at night, listening to you sleeping
I hear the darkness breathe
And the rain against the window

After all this time
Cynical and jaded
All the stones are diamonds
All the blues are faded

Everything Ive been through
All Ive seen and heard
Spend to much of my life
In the spiritual third world
But you came and brought the rain here

Something waiting to happen
Something learning to fly
We can talk without talking
From inside to inside
I have waited to feel this
For the whole of my life

We took ourselves apart
We talked about our faces
You said you didnt like yours
I said I disagree

I keep the pieces separate
I clutch them in my coat
A jigsaw of an angel
I can do when I feel low

From emptiness and dryness
The famine of our days
Watch the heavens open
Wash it all away
You came and brought the rain here

Something waiting to happen
Something learning to fly
On the edge of exploding
Something wild and alive
Something waiting to happen
Anytime that you like
I have waited to feel this
For the whole of my life

EL TEMA D’AVUI – MARILLION – EASTER

Quan Fish va decidir deixar Marillion l’any 1.988, semblava la fi de la que havia estat la millor banda de rock simfònic dels 80, però en les sessions de prova per trobar nou «frontmant», van rebre les demos del cantant d’un grup gairebé desconegut (How We Live), amb un sol disc al mercat, de poquíssim ressó, i van quedar encisats amb la veu de Steve Hogarth, que en un tres i no res es va convertir en el nou cantant del grup, a més d’afegir un plus com a pianista i compositor, que omplia el buit deixat per Fish.

Tot i així els estils diferents dels dos cantants imposàven un canvi, i aquest es va reflexar en el primer disc amb Hogarth, Seasons End, que no és el més conegut de Marillion, però que a mi personalment m’agrada moltíssim i penso que va ser un pas endavant, tot i que a vegades, sobretot en els directes, anyori encara al nostre vell amic llenyataire, Fish, ànima i imatge del grup durant tants anys.

«Easter» és el segon tall de Seasons End, una pregària per la pau a Irlanda, i una de les més belles balades de Marillion, que des de llavors és peça imprescindible als seus concerts.

===================================================

Cuando Fish decidió abandonar Marillion en 1.988, parecía el fin de la que había sido mejor banda de rock sinfónico de los 80’s, pero en las sesiones de prueba para encontrar un nuevo «frontman», recibieron las demos del cantante de un grupo casi desconocido (How We Live), con un solo disco en el mercado, de poquísimo éxito, y quedaron encantados con la voz de Steve Hogarth, al que, sin dudarlo, incorporaron al grupo después de una brevísima audición. Hogarth además añadió al grupo un plus como pianista y compositor, que llenaba perfectamente el vacío dejado por Fish.

Los estilos y tonos vocales radicalmente distintos de ambos cantantes imponían un cambio en el sonido del grupo, y este se reflejó en el primer disco con Hogarth, Seasons End, que no es el más conocido de Marillion, pero que a mi personalmente me encanta y pienso que fué un paso adelante, pese a que, a veces, especialmente en los conciertos en directo, siga añorando un poco a nuestro querido amigo leñador, Fish, alma e imagen del grupo durante tantos años.

«Easter» es el segundo corte de Seasons End, una plegaria por la paz en Irlanda, y una de las más bellas baladas de Marillion, que desde entonces es pieza clave en todos sus conciertos.

VIDEO ORIGINAL

A ghost of a mist was on the field
The grey and the green together
The noise of a distant farm machine
Out of the first light came
A tattered necklace of hedge end trees
On the southern side of the hill
Betrays where the border runs between
Where Mary Dunoon’s boy fell

Easter here again, a time for the blind to see
Easter, surely now can all of your hearts be free

Out of the port of Liverpool
Bound for the North of Ireland
The wash of the spray and horsetail waves
The roll of the sea below

And Easter here again, a time for the blind to see
Easter, surely now can all of your hearts be free

What will you do?
Make a stone of your heart?
Will you set things right?
When you tear them apart?
Will you sleep at night?
With the plough and the stars alight?

What will you do?
With the wire and the gun?
That’ll set things right
When it’s said and done?
Will you sleep at night?
Is there so much love to hide?

Forgive, Forget
Sing «Never again.»

EL TEMA D’AVUI – MARILLION – HEART OF LOTHIAN

Els qui em coneixen saben de la meva devoció per el disc Misplaced Childhood de Marillion, un disc, que si s’hagués publicat 10 anys abans, hauria posat aquests cinc britànics a l’alçada de grups mítics del rock simfònic com Pink Floyd, Genesis o Yes, sense cap mena de dubte.

Cadascuna de les dues cares del disc la formen una sèrie de temes perfectament enllaçats per paratges instrumentals bellíssims, i la cara A, acaba amb una gran força amb aquest tema on Fish ret homenatge amb la lletra a les terres escoceses de Lothian i als seus habitants, que avui dia tenen aquesta canço gairebé com un himne.

El cor de Lothian és un mosaic amb forma de cor, molt famós, que es troba a la milla reial, al districte de Lothian, el mateix on es troba Edimburg, capital d’Escòcia. 

Una petita obra mestra del rock progressiu de Marillion, un grup que mereixeria haver arribat molt més amunt d’on ho ha fet, sens cap mena de dubte.

La lletra és complicadíssima, com a molts temes de Marillion, i difícil de traduir. En aquesta plana podeu trobar algunes ajudes per algunes expressions o frases fetes especialment complexes:    http://www.ferhiga.com/progre/notas/notas-marillion-misplaced.htm#6rooting

=============================================================

Los que me conocen saben de la devoción que siento por el disco Misplaced Childhood de Marillion, un disco, que si se hubiera publicado 10 años antes, habría colocado a estos cinco británicos a la altura de grupos míticos del rock sinfónico como Pink Floyd, Genesis o Yes, sin ninguna duda.

Cada una de las dos caras del disco la forman una serie de temas perfectamente enlazados por parajes pasajes instrumentales bellísimos, y la cara A finaliza con una gran fuerza con este tema donde Fish homenajea con la letra a las tierras escocesas de Lothian y a sus habitantes, que hoy en dia tienen esta canción casi como un himno.

El corazón de Lothian es un mosaico con forma de corazón, muy famoso, que se encuentra en la milla real, en el districto de Lothian, el mismo de Edimburgo, capital de Escocia.

Una pequeña obra maestra del rock progresivo de Marillion, un grupo que merecería haber llegado mucho más arriba de donde lo ha conseguido, sin ninguna duda.

La letra es complicadísima, como en muchos de los temas de Marillion, y difícil de traducir. En la página siguiente podéis encontrar algunas ayudas para algunas de las expresiones o frases hechas especialmente complejas:   http://www.ferhiga.com/progre/notas/notas-marillion-misplaced.htm#6rooting


I) Wide Boy

Wide boys, wide boys, wide boys, born with hearts of Lothian.
Wide boys, wide boys, born with hearts of Lothian.
Wide boys, we were wide boys, born with hearts of Lothian.
These hearts of Lothian.

It’s six o’clock in the tower blocks,
The stalagmites of culture shock, (culture shock)
And the trippers of the light fantastic, bowdown, hoedown
Spray their pheremones on this perfume uniform.

And anarchy smiles in the Royal Mile.
And they’re waiting on the Slyboys, flyboys, wideboys.
Rooting, tooting Cowboys, lucky little ladies at the watering holes.
They’ll score the Friday night goals.

I was born, with a heart of Lothian.
I was born, with a heart of Lothian.
I was born, with a heart of Lothian.
With a heart of Lothian.

II) Curtain Call

And the man from the magazine,
wants another shot of you all curled up.
‘Cos you look like an actor in a movie shot.
But you’re feeling like a wino in a parking lot.
How did I get here anyway?
Do we really need a playback of the show?
‘Cos the wideboys want to head for the watering holes,
watering holes, watering holes.

Let’s go.

And the man in the mirror has sad eyes.

========================================
I. Vagos
Vagos, vagos, vagos nacidos con corazones de Lothian.
vagos, vagos, vagos nacidos con corazones de Lothian.
vagos, fuimos vagos nacidos con corazones de Lothian.
 
Son las seis en punto en los ladrillos de la torre,
las estalagmitas del impacto cultural.
Y las viajeras de la luz fantástica hacen reverencias y danzan,
esparcen sus feromonas sobre este uniforme de perfume.
Y la anarquía sonríe en la milla real

y esperan a los chicos astutos, fugitivos, vaguitos.

Vaqueros escandalosos, damas que sirven la comida envenenada a los pobres
ellos anotarán los goles de la noche del viernes.

Nací con el corazón de Lothian.
Nací con el corazón de Lothian.
Nací con el corazón de Lothian.
Con el corazón de Lothian.

II. Llamada a Escena
Y el hombre de la revista,
acurrucado, quiere más de ti,
pues te ves como un actor en una toma de película.
Pero te estás sintiendo como un borracho en un estacionamiento.
De cualquier forma, ¿cómo llegué aquí?
¿Realmente necesitamos una repetición del espectáculo?
Porque los vagos quieren dirigirse a los bares.
Vamos.
 
Y el hombre en el espejo tiene ojos tristes.

EL TEMA D’AVUI – PINK FLOYD – ANOTHER BRICK IN THE WALL PART 2

El tema d’avui és dels que no necesiten presentació, doncs és sobradament conegut per tots.

Forma part del disc The Wall, una de les obres mestres del grup més important del Rock Simfònic, publicat el 1.979, i es tracta d’una cançó protesta contra la rígida ensenyança escolar de l’època, especialment a la Gran Bretanya.

La versió d’avui és la que podeu trobar en el DVD de la gira PULSE, que us recomano especialment, gira que van fer el 1.995, de fet la darrera del grup, per desgràcia, i en la que us podeu fer una idea de l’impresionant montatge escènic que portàven i que fa uns dies comentàvem en aquest blog amb en Mikel, un dels concerts que més m’ha impresionat, i això que hauré anat a més d’una cinquantena de molts grups diferents, però és que l’arsenal d’efectes lumínics i pirotècnics, les projeccions i la increïble qualitat del so d’aquella gira no l’he vist mai en cap altre grup i dubto que ningú la pugui superar mai.

Si a casa teniu una pantalla de 42 polzades i un equip de so de qualitat, us recomano que cerqueu aquest DVD i us en fareu una petita idea.

==============================================================

El tema de hoy es de los que no necesitan presentación, pues es sobradamente conocido por todos.

Forma parte del disco The Wall, una de las obras maestras del grupo más importante del Rock Sinfónico, publicado en 1.979, y se trata de una canción protesta contra el rígido sistema de enseñanza de la época, especialmente en Gran Bretaña.

La versión de hoy es la que  podéis encontrar en el DVD de la gira PULSE, que os recomiendo especialmente, gira que realizaron en 1.995, de hecho la última del grupo, por desgracia, y en la que os podéis hacer una idea del brutal montaje escénico que llevaban y que hace unos días comentábamos en este blog con Mikel, uno de los conciertos que más me ha impresionado, y he ido a bastantes de muy distintos grupos, pero es que el arsenal de efectos lumínicos y pirotécnicos, las proyecciones y la increible calidad del sonido de esa gira no lo he visto nunca en ningún otro grupo y dudo que nadie la supere nunca.

Si en casa tenéis una pantalla de 42 pulgadas y un equipo de sonido de calidad, os recomiendo que busquéis este DVD y os haréis una pequeña idea.

We don’t need no education
We don’t need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave the kids alone

Hey, teacher leave the kids alone!
All in all it’s just another brick in the wall
All in all you’re just another brick in the wall

We don’t need no education
We don’t need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave the kids alone
Hey, teacher leave the kids alone!
All in all it’s just another brick in the wall
All in all you’re just another brick in the wall

EL TEMA D’AVUI – PINK FLOYD – SHINE ON YOU CRAZY DIAMOND

El passat 15 de setembre ens va deixar Richard Wright, a l’edat de 65 anys, i víctima d’un cáncer.

Wright va ser membre fundador i teclista de Pink Floyd, i autor d’alguns dels seus temes mítics dels disc Wish You Where Here o The Dark Side of The Moon.

Recordem en el seu honor el començament d’un d’aquells increibles concerts de la gira Pulse, editat el 1.995, que obrien amb el tema Shine On You Crazy Diamond, del disc Wish You Where Here, del 1.975.

===============================================================

El pasado 15 de septiembre nos dejó Richard Wright, a la edad de 65 años, víctima de un cáncer.

Wright fué miembro fundador y teclista de Pink Floyd, y autor de algunos de sus temas míticos de los álbumes Wish You Where Here o The Dark Side of The Moon.

Recordamos en su honor el comienzo de uno de esos increibles conciertos de la gira Pulse, editado en 1.995, que abrían con el tema Shine On You Crazy Diamond, del disco Wish You Where Here, de 1.975.


Remember when you were young, you shone like the sun.
Shine on you crazy diamond.

Now there’s a look in your eyes, like black holes in the sky.
Shine on you crazy diamond.
You were caught on the crossfire of childhood and stardom, blown on the
steel breeze.
Come on you target for faraway laughter, come on you stranger, you legend,
you martyr, and shine!

You reached for the secret too soon, you cried for the moon.
Shine on you crazy diamond.
Threatened by shadows at night, and exposed in the light.
Shine on you crazy diamond.
Well you wore out your welcome with random precision, rode on the
steel breeze.
Come on you raver, you seer of visions, come on you painter, you piper,
you prisoner, and shine!

lletra extreta de la magnífica plana http://www.songlyrics.com

EL TEMA D’AVUI – MARILLION – MARKET SQUARE HEROES

Aquest es el primer single que Marillion van enregistrar, i va sortir al mercat el 25 d’octubre del 1.982 al Regne Unit.

Sorprenentment no apareix en cap dels seus dos primers discs en estudi, i durant molt temps, només va ser interpretat en directe, fins a l’edició al 1.984, del disc en directe Real to Reel, on apareix per primera vegada en un llarga durada, en una formidable versió (m’encanta l’aplastant entrada dels teclats de Mark Kelly), i també el podem trobar en els recopilatoris B Sides Themselves, del 1.988, i The Best of Both Worlds, del 1.997.

================================================================

Este es el primer single que Marillion grabaron, y salió al mercado el 25 de octubre del 1.982 en el Reino Unido.

Sorprendentemente no aparece en ninguno de sus primeros dos discos en estudio, y durante mucho tiempo, sólo fué interpretado en directo, hasta la edición en 1.984, del disco en directo Real to Reel, donde aparece por primera vez en un LP, en una formidable versión (me encanta la aplastante entrada de los teclados de Mark Kelly), y también podemos encontrarlo en los recopilatorios B Sides Themselves, del 1.988 y The Best of Both Worlds, del 1.997.

 

I found smog at the end of my rainbow
I found my thoughts shift slowly into phase
Declared the constitution of the walkway
I realise it’s time to plan the day, the day

I’m a Market Square Hero gathering the storms to troop
Cause I’m a Market Square Hero speeding the beat of the streetpulse
Are you following me, are you following me?
Well suffer my pretty warriors and follow me

I got a golden handshake that nearly broke my arm
I left the ranks of shuffling graveyard people
I got rust upon my hands from the padlocked factory gates
Silent chimneys provide the silent steeples

Cause I’m a Market Square Hero gathering the storms to troop
Cause I’m a Market Square Hero speeding the beat of the streetpulse, the streetpulse
Are you following me? are you following me?
Well suffer my pretty children and follow me, follow me

Change, change, change!
Change, change, change!

I am your Antichrist show me allegiance
Are you following me
I am your Antichrist pledge to me defiance
Are you following me
Suffer my pretty warriors
Suffer my fallen child
Are you following me
The time has come to conquer and I’ll provide your end
Suffer!
We March!

I give peace signs when I wage war in the disco
I’m the warrior in the ultra violet haze
Armed with antisocial insecurity
I plan the path of destiny from this maze

Cause I’m a Market Square Hero gathering the storms to troop
Cause I’m a Market Square Hero speeding the beat of the streetpulse, the streetpulse
Are you following me? are you following me?
Well suffer my fallen angels and follow me

I’m the Market Square Hero
I’m the Market Square Hero
We’re Market Square Heroes
We’re the Market Square Heroes
Are you following me?

EL TEMA D’AVUI – TOTO – HOLD THE LINE

Malgrat que encara estic força atabalat amb la mudança i el blog continua parat unes setmanes més, avui és una excepció, doncs es compleixen 16 anys de la mort del gran batería Jeff Porcaro, i no podem estar sense recordar-lo amb un dels temes més brillants de la seva banda, Toto, un dels meus grups preferits. No t’oblidem, Jeff.

================================================================

Pese a que aún estoy bastante liado con la mudanza y el blog sigue parado unas setmanas más, hoy es una excepción, pues se cumplen 16 años de la muerte del gran batería Jeff Porcaro, y no podemos pasar sin recordarle con uno de los temas más brillantes de su banda, Toto, uno de mis grupos preferidos. Te echamos de menos, Jeff.

================================================================

Malgré que je suis encore très occupé avec le changement d’habitage, et le blog restera encore arrêté pendant quelques semaines plus, aujourd’hui il faut faire une exception, donc c’est le 16ème anniversaire du décés du grand batteriste Jeff Porcaro, et nous ne pouvons pas passer sans lui rendre hommage avec un des plus brillants thèmes de sa bande, Toto, un de mes groupes préférés. Nous te rmanquons, Jeff.

EL TEMA D’AVUI – MARILLION – FUGAZI

Fugazi és el segón disc de Marillion, i segurament el més complex instrumentalment i també en els textes, encara que segurament és el menys popular, eclipsat per el brillant debut amb Script for a Jester’s Tear, i per el fantàstic tercer, Misplaced Childhood, no obstant, en la meva opinió, és un disc que guanya amb els anys i cada vegada que el tornes a escoltar trobes nous matissos, especialment en temes com el que dóna nom al disc, un mig-temps, que després d’un inici lent i de recital casi poètic, va «in crescendo» fins el final, un dels més treballats i preciosistes del rock simfònic dels 80’s.

================================================================

Fugazi es el segundo disco de Marillion, y seguramente el más complejo instrumentalmente y también en los textos, aunque seguramente es el menos popular, eclipsado por el brillante debut con Script for a Jester’s Tear, y por el fantástico tercero, Misplaced Childhood, no obstante, en mi opinión, es un disco que gana con los años y con las repetidas escuchas, donde puedes ir encontrando nuevos matices, especialmente en temas como el que da nombre al disco, un medio tiempo, que después de un inicio lento y de recital casi poético, va «in crescendo» hasta el final, uno de los más trabajados y preciosistas del rock sinfónico de los 80’s.

================================================================

Fugazi est le deuxième disque de Marillion, et sûrement le plus complexe au niveau instrumental et même dans les textes, mais il est peut-être le moins populaire, eclipsé par le brillant début avec Script for a Jester’s Tear, et par le fantastique trosième, Misplaced Childhood, mais, à mon avis, c’est un disque qui gagne avec le temps et, à chaque nouvelle écoute, on peut trouver des nouvelles nuances, espéciallement dans des thèmes comme celui qui donne son nom au disque, un démi-temps, qui, après un début lent et de récital presque poéthique, suit «in crescendo» jusqu’à la fin, une des plus travaillées et préciosistes du rock symphonique des 80’s.

 

Vodka intimate, an affair with isolation in a blackheath cell,
Extinguishing the fires in a private hell,
Provoking the heartache to renew the license.
Of a bleeding heart poet in a fragile capsule,
Propping up the crust of the glitter conscience.
Wrappped in the christening shard of a hangover,
baptized in tears from the real, tears from the real…

Drowning in the liquid seas on the picadilly line, rat-race,
scuttling through the damp electric labyrinth.

(Caress Ophelia’s hand with breaststroke ambition,
The albatross courtship marrytime tradition.)

Sheathed with the walkman wear the halo of distortion,
aural contraceptive aborting pregnant conversation.

(But she turned the harpoon and it pierced my heart,
she hung herself around my neck.)

>From the Time-Life guardians in their conscience bubbles,
safe and dry in my sea of troubles.
Nine to Fives, with suitable ties,
While I’m cast adrift as their sideshow, (sideshow),
peepshow, (peepshow), stereo hero,
becalm, bestill, bewitch, drowning, drowning in the real…

The thief of Bagdad hides in Islington now,
praying deportation for his sacred cow.
A legacy of romance from a twilight world,
the dowry of a relative mystery girl.

A Vietnamese flower, a dockland union,
a mistress of release from a magazine’s thighs.

This magdalene contracts more than favours,
the feeding hands of western promise hold her by the throat

A son of the swastika of 45,’ parading a peroxide standard.
Graffitti disciples conjure testaments of hatred.
Aerosol wands whisper where the searchlights trim the barbed wire hedges.
This is Brixton chess,

A knight for embankments – folds his newspaper castle,
a creature of habit, begs the boatman’s coin,
He’ll fade with old soldiers – in the grease stained roll call,
linger with the heartburn of good friday’s last supper.

Son watches father scan obituary columns,
in search of absent school friends.
While his generation digests high-fiber ignorance,
cowering behind curtains and the taped up, painted windows.
Decriminalized genocide, provided door to door Belsens.
Pandora’s box of holocausts,
gracefully cruising satellite infested heavens,
Waiting, wait..waiting the season of the button,
the penultimate migration,
Radioactive perfumes for the fashionably,
for the terminally insane … insane
Do do do do do do you realize,
Do do do do do do you realize,
Do do do do do do you realize,
This world is totally fugazi!

Where are the prophets, where are the visionaries,
where are the poets, to breach the dawn of the sentimental mercenary.

Where are the prophets, where are the visionaries,
where are the poets, to breach the dawn of the sentimental mercenary.

Where are the prophets, where are the visionaries,
where are the poets, to breach the dawn of the sentimental mercenary.

EL TEMA D’AVUI – ASIA – GO

Aquesta nit, els quatre membres originals d’Asia, John Wetton, Geoff Downes, Steve Howe i Carl Palmer toquen a Barcelona, a la sala Luz de Gas.

Si hi sou a temps, no dubteu a anar-hi, tindreu davant vostre a quatre autèntics mites del rock simfònic presentant el seu nou disc Phoenix, amb un set list dels que treuen foc, i on segur que no faltarà aquest Go del LP del 1.995, Astra.

Malauradament el meu pressupost està sota mínims i no podrè baixar, però m’hauria encantat … llástima.

====================================================================

Esta noche, los cuatro miembros originales de Asia, John Wetton, Geoff Downes, Steve Howe i Carl Palmer actuan esta noche en Barcelona, en la sala Luz de Gas.

Si estáis a tiempo, no dudéis en ir, tendréis ante vosotros a cuatro auténticos mitos del rock sinfónico presentando su nuevo disco Phoenix, con un set list incendiario, y donde seguro que no faltará este Go del LP del 1.995, Astra.

Desgraciadamente mi presupuesto está bajo mínimos y no podré ir, pero me habría encantado … lástima.

====================================================================

Cette nuit, les quatre membres originals d’Asia, John Wetton, Geoff Downes, Steve Howe i Carl Palmer jouent cette nuit à Barcelona, dans la salle Luz de Gas.

Si vous avez encore le temps de vous déplacer à la capital catalane, ne doutez pas d’y aller, vous aurez devant vous quatre authentiques mytes du rock symphonique pour présenter leur nouvel disque Phoenix, avec un set list brûlant, et ou bien sûr ne manquera pas ce Go du LP du 1.995, Astra.

Malhereusement mon budget et très limité maintenant et je ne pourrai pas être là, mais je l’aurais aime beaucoup … dommage.

Dig for victory, go for gold
I don’t wanna die before i get old
And i wonder where i’m going to
There’s some way out, there’s some way through
But i’m lost, i’m lost, i’m down again
My direction is changing, which way,
Which way can i go…

Get up and go

You start me up, you slow me down
No one can deny you get around
When you’re hot, you’re cold, you’re in between
Asking myself what does it mean?
And i walk that tightrope, you should know
I’m losing my balance, maybe,
Maybe i should go …

Get up and go

Face to face in sympathy
But now you turn your back on me
Turn a card and win, but you may lose

Fate only has that right to choose
If you’re right, leave me here, i’ll die alone
You’ve got the time, you’ve just got time
You got the time just go…

Get up and go
Go

Just go…

EL TEMA D’AVUI – ASIA – HEAT OF THE MOMENT

El proper mes de maig visita España el Supergrup per excelència: Asia.

Els tindrem el dia 17 a Bilbao, el 19 a Barcelona, el 22 a Madrid i el 24 a Santa Cruz de Tenerife.

Formats el 1.981, el grup uneix a membres de grans grups de rock progressiu dels 70, com Yes, Roxy Music, King Crimson, Emerson, Lake & Palmer o Buggles.

Els quatre membres originals són Geoff Downes, teclista i cantant, John Wetton, baixista i cantant, Steve Howe, guitarrista i Carl Palmer, bateria, tot i que durant els anys, fins a 23 músics més han format part d’una o altra época de la formació.

Van destacar per canviar el rock simfònic habitual dels 70’s, farcit de temes grandilocuents de 15 o 20 minuts, per cançons més curtes i contundents, més adients per emetre a les ràdios i televisions comercials. El seu primer gran èxit va ser aquest Heat of The Moment, que obre el primer disc, amb el nom del grup.

Les portades dels discs també mereixen comentari apart, doncs són obra de l’artista britànic Roger Dean, que ja havia treballat amb Yes, i que presenta unes obres impressionants, que, per si soles, ja mereixeríen la compra del disc.

================================================================

El próximo mes de mayo visita España el supergrupo por excelencia: Asia.

Estarán el dia 17 en Bilbao, el 19 en Barcelona, el 22 en Madrid y el 24 en Santa Cruz de Tenerife.

Formados en 1.981, el grupo une a miembros de grandes grupos de rock progresivo de los 70’s, como Yes, Roxy Music, King Crimson, Emerson, Lake & Palmer o Buggles.

Los cuatro miembros originales son Geoff Downes, teclista y cantante, John Wetton, bajista i cantante, Steve Howe, guitarrista y Carl Palmer, bateria, pese a que durante su carrera, hasta 23 músicos más han formado parte de la banda en una u otra época.

Destacaron por cambiar el rock sinfónico habitual en los 70’s, de temas grandilocuentes de 15 o 20 minutos, por canciones más cortas y contundentes, más adecuadas para emitir por las radios y televisiones comerciales. Su primer gran éxito fué este Heat of The Moment, que abre el primer disco, con el nombre del grupo.

Las portadas de los discos también merecen comentario aparte, pues son obra del artista británico Roger Dean, quien ya había trabajado con Yes, y que presenta unas obras impresionantes, que, por si solas, ya justificarían la compra del disco.

================================================================

Le prochain mois de may nous allons recevoir la visite d’un des supergroups classiques: Asia.

Ils vont jouer le 17 à Bilbao, le 19 à Barcelona, le 22 à Madrid et le 24 à Santa Cruz de Tenerife.

Formés au 1.981, le groupe est l’union d’anciens membres de grands groupes du rock progréssif des 70’s, comme Yes, Roxy Music, King Crimson, Emerson, Lake & Palmer ou Buggles.

Les quatre membres originaux sont Geoff Downes, tecliste et chanteur, John Wetton, bassiste et chanteur, Steve Howe, guitariste et Carl Palmer, bateriste, malgré que pendant leur carrière, jusqu’à 23 musiques ont formé partie de la bande.

Ils ont destaqué par le changement du rock symphonique habituel des 70’s, avec des thèmes de 15 ou 20 minutes, par des chansons plus courtes et commercielles, pensés par son émission dans les radios et télévisions commercielles. Leur premier grand succés fût ce Heat of The Moment, qui ouvre leur premier disque, avec le nom du groupe.

Les portails de leurs disques sont aussi rémarquables, et oeuvre d’un artiste britannique comme Roger Dean, qui avait déjà travaillé avec Yes, et qui nous présente des oeuvres fantastiques, qui justifieraient, seulement pour celles-ci, l’achat des disques.