Charmed Life és el primer àlbum de la dècada dels 90 de Billy Idol, i segueix la línea exitosa tant en calitat com en no. de vendes (Disc de platí i no. 11 ales llistes USA i no. 15 a les del regne unit), dels dos anteriors Rebell Yell i Whiplash Smile.

El disc va sortir el maig del 90, només tres mesos després que Billy tingués un greu accident de moto que per molt poc no li costa perdre una cama, i que el va deixar sense caminar una llarga temporada, tirant per terra els seus plans d’aparèixer en la película The Doors, que gravaria durant els mesos següents Oliver Stone, una gran decepció per ell, doncs és un gran fan de la banda americana.

Charmed Life és un disc imprescindible a qualsevol discoteca, i combina temes contundents en la seva línea habitual com Cradle Of Love o la magnífica versió que fa precisament del L.A. Woman dels Doors, amb balades-mig temps com aquest fantástic Prodigal Blues.

==================================================

Charmed Life es el primer álbum en la década de los 90 de Billy Idol, y sigue la linea exitosa tanto en calidad como en no. de ventas (Disco de platino y no . 11 en las listas USA y no. 15 en las del Reino Unido), de los dos anteriores Rebell Yell y Whiplash Smile.

El disco salió el mayo del 90, sólo tres meses después de que Billy tuviera un grave accidente de moto que por muy poco no le cuesta perder una pierna, y que le dejó sin caminar una larga temporada, echando por tierra sus planes de aparecer en la película The Doors, que grabaría en los meses siguientes Oliver Stone, una gran decepción para él, puesto que es un gran fan de la banda americana.

Charmed Life es un disco imprescindible en cualquier discoteca, y combina temas contundentes en su linea habitual como Cradle Of Love o la magnífica versión que hace precisamente del L.A. Woman de los Doors, con baladas-medios tiempos como este fantástico Prodigal Blues.

Anuncios

El 5 de desembre del 1.969, els Rolling Stones publicaven el seu onzé disc, Let it Bleed, no. 1 a l’Anglaterra i no. 3 als USA, i el darrer de la seva primera dècada d’historia.

L’àlbum conté cançons mítiques com “You Can’t Always Get What You Want” i la meva preferida, aquest fantàstic exercici de blues-rock atemporal, que quaranta anys després continua essent peça clau a la majoria dels seus concerts.

Veiem com l’interpretàven el passat 6 d’abril del 2.008, com sempre en plena forma.

====================================================================

El 5 de diciembre del 1.969, los Rolling Stones publicaban su onceavo disco, Let it Bleed, no. 1 en Inglaterra y no. 3 en los USA, el último de su primera época de historia.

El álbum contiene canciones míticas como”You Can’t Always Get What You Want” y mi preferida, este fantástico ejercicio de blues-rock atemporal, que, cuarenta años después continua siendo pieza clave en la mayoría de sus conciertos.

Veamos como la interpretaban el pasado 6 de abril, como siempre en plena forma.

====================================================================

Le 5 décembre 1.969, les Rolling Stones ont publié leur disque numéro onze, Let it Bleed, qui arrive no. 1 à l’Angleterre et no. 3 aux USA, et est le dernier de leur première décade d’histoire.

L’album a des songs mythiques comme “You Can’t Always Get What You Want” et mon préféré, ce fantastique exercice de blues-rock atemporal, qui, quarante ans après continue à être un thème essentiel dans la majorité de leurs concerts.

Allons voir une interpretation du passé 6 april, comme toujours en pleine forme.

Did you hear about the midnight rambler
everybody got to go
did you hear about the midnight rambler
the one that shut the kitchen door
he don’t give a hoot of warning
wrapped up in a black cat cloak
he don’t go in the light of the morning
he split the time the cock’rel crows
Talkin’ about the midnight gambler
the one you never seen before
talkin’ about the midnight gambler
did you see him jump the garden wall
sighin’ down the wind so sadly
listen and you’ll hear him moan
talkin’ about the midnight gambler
everybody got to go
Did you hear about the midnight rambler
well, honey, it’s no rock ‘n’ roll show
well, i’m talkin’ about the midnight gambler
yeah, everybody got to go
Well did ya hear about the midnight gambler?
well honey its no rock-in’ roll show
well i’m talking about the midnight gambler
the one you never seen before
Oh don’t do that, oh don’t do that, oh don’t do that
don’t you do that, don’t you do that (repeat)
oh don’t do that, oh don’t do that

Well you heard about the boston…
it’s not one of those
well, talkin’ ‘bout the midnight…sh…
the one that closed the bedroom door
i’m called the hit-and-run raper in anger
the knife-sharpened tippie-toe…
or just the shoot ‘em dead, brainbell jangler
you know, the one you never seen before
So if you ever meet the midnight rambler
coming down your marble hall
well he’s pouncing like proud black panther
well, you can say i, i told you so
well, don’t you listen for the midnight rambler
play it easy, as you go
i’m gonna smash down all your plate glass windows
put a fist, put a fist through your steel-plated door
Did you hear about the midnight rambler
he’ll leave his footprints up and down your hall
and did you hear about the midnight gambler
and did you see me make my midnight call
And if you ever catch the midnight rambler
i’ll steal your mistress from under your nose
i’ll go easy with your cold fanged anger
i’ll stick my knife right down your throat, baby
and it hurts!

Un dels meus temes preferits dels australians, però que malauradament sembla que no té lloc de forma habitual en els seus concerts, aclaparat per els grans clàssics forjats durant més de 30 anys de carrera, i només el podem trobar a l’increible disc en directe: Live: 2 CD Collector’s Edition, del 1.992.

Es tracta del tercer tall del disc del 1.990, The Razors Edge, però la veritat que la versió en estudi empal.lideix davant l’energia que els germans Young, Clifford Williams, Chris Slade y Brian Johnson imprimeixen en els seus directes.

================================================================

Uno de mis temas preferidos de los australianos, pero que desgraciadamente parece que no tiene un sitio en el set list habitual de sus conciertos, arrinconado por los grandes clásicos forjados durante más de 30 años de carrera, y sólamente lo podemos encontar en el increible disco en directo: Live: 2 CD Collector’s Edition, del 1.992.

Se trata del tercer corte del disco del 1.990, The Razors Edge, pero la verdad que la versión en estudio palidece delante de la energía que los hermanos Young, Clifford Williams, Chris Slade y Brian Johnson imprimen en sus directos.

================================================================

Un de mes thèmes préférés des australiens, mais que malhereusement il semble ne pas avoir sa place dans les set list habituels de leurs concerts, mis dans un coin par les grands classiques forgés pendant plus de 30 ans de carrière, et nous pouvons le trouver seulement dans l’incroyable disque en direct: Live: 2 CD Collector’s Edition, du 1.992.

Il s’âgit du troisième thème du disque du 1.990, The Razors Edge, mais vraiement la version au étude dévient palide davant l’energie que les frères Young, Clifford Williams, Chris Slade et Brian Johnson montren dans leurs performances sur le scénaire.

El passat 19 de febrer es van complir 28 anys de la mort de Bon Scott, cantant original de AC/DC.

D’aquest fet lamentable en va sortir un dels discs més grans mai publicats, quan els seus companys, Angus i Malcom Young, Cliff Williams i Phil Rudd, junt amb un nou cantant, Brian Johnson, li rendien un sentit homenatge amb Back in Black, un disc absolutament perfecte de hard-rock o blues-rock, i especialment amb aquest tema, Hells Bells, que continua essent avui dia un dels moments més esperats dels concerts del grup i d’intensa comunió amb els fidels fans de la banda, com podem veure en aquesta filmació en directe del 1.991 a Donington.

==================================================================== 

 El pasado 19 de febrero se cumplieron 28 años de la muerte de Bon Scott, cantante original de AC/DC.

 De este hecho tan lamentable surgió uno de los discos más grandes jamás publicados, cuando sus compañeros, Angus y Malcom Young, Cliff Williams y Phil Rudd, junto a un nuevo cantante Brian Johnson, le rendian un sentido homenaje con Back in Black, un disco absolutamente perfecto de hard-rock o blues-rock, y especialmente con este tema, Hells Bells, que continua siendo hoy en día uno de los momentos más esperados de los conciertos del grupo y de intensa comunión con los fieles fans de la banda, como podemos ver en esta filmación de un concierto en Donington en el año 1.991.

====================================================================

Le dernier 19 février est arrivé le 28ème anniversaire de la mort de Bon Scott, chanteur original de AC/DC.

De ce fait si regrettable, est né un des disques plus grands jamais publiés, quand ses copains, Angus et Malcom Young, Cliff Williams et Phil Rudd, avec un nouveau chanteur Brian Johnson, lui rendaient hommage avec Back in Black, un disque absolument parfait de hard-rock ou blues-rock, et espécialement avec ce thème, Hells Bells, qui continue à être un des moments plus attendus dans les concerts du groupe, et d’intense communion avec les fidèles fans de la bande, comme nous pouvons constater dans cette filmation d’un concert a Donington au 1.991.