Amb 16 discs i un grans èxits, aquest grup poc conegut a Europa, és un dels grans de les darreres dècades a Austràlia.
Van debutar al 1.978 amb un disc amb el mateix nom de la banda, i el seu ressó més important el van tenir a finals dels 80’s, amb els àlbums Diesel and Dust (1.987) y Blue Sky Minning (1.990), malgrat que tota la seva discografia és absolutament recomanable.
Sempre han destacat per unes lletres compromeses social i políticament, i el seu cantant, Peter Garrett, després de la disolució del grup al 2.001, va entrar en el món de la política i des del 29 de novembre del 2.007 és Ministre de cultura, mitja ambient i arts d’Austràlia, per el que ara defensa les seves idees pacifistes i mediambientals des de la primera línea de foc.
Els dos temes més famosos de Midnight Oil són Beds are Burning, que parla del dret dels indígenes australians a conservar y recuperar les seves terres i costums, i Pull Down that Weapon, un alegat pacifista, amb una lletra per reflexionar i una revisió recent del video original, de les que costen de veure i quedar-se tant fresc.
====================================================================
Con 16 discos y un grandes éxitos, este grupo poco conocido en Europa, es uno de los grandes de las últimas décadas en Australia.
Debutaron en 1.978 con un disco llamado simplemente Midnight Oil, y su mayor éxito lo tuvieron a fianles de los 80, con los álbumes Diesel and Dust (1.987) y Blue Sky Minning (1.990), pese a que toda su discografía es absolutamente recomendable.
Siempre han destacado por unas letras comprometidas social y políticamente, y su cantante, Peter Garrett, después de la disolución del grupo en 2.001, entró en el mundo de la política y desde el 29 de noviembre del 2.007 es Ministro de cultura, medio ambiente y artes de Australia, por lo que ahora defiende sus ideas pacifistas y medioambientales en la primera linea de fuego.
Los dos temas más conocidos de Midnight Oil son Beds are Burning, que habla del derecho de los indígenas australianos a conservar y recuperar sus tierras y costumbres, y Pull Down that Weapon, un alegato pacifista, con una letra para reflexionar, y una revisión del video original de las que no dejan indiferente.
==================================================================== Avec 16 disques et un “greatest hits”, ce groupe peu connu à Europe, est un des plus grands des dernières décades a l’Australie.
Sont début est arrivé au 1.978 avec un disque nommé simplement Midnight Oil, et son plus grand succés est arrivé a la fin des 80’s, avec les albumes Diesel and Dust (1.987) et Blue Sky Minning (1.990), malgré que toute sa discographie est absolument reccommendable.
Ils ont destaqué toujours pour ses lettres avec un fort compromis sociel et politique, et son chanteur, peter Garrett, depuis la disolution du groupe au 2.001, est entré au monde de la politique et au 29 novembre 2.007 est nommé Ministre de culture, environnement et pour les arts de l’Australie, et il peut maintenant défendre ses idées pacifistes et environnementalles dans la première ligne de feu.
Les deux thèmes plus connus de Midnight Oil sont Beds are Burning, qui parle du droit des indigènes australients à conserver et recuperer ses terres et habitudes, et Pull Down that Weapon, un manifeste pacifiste, avec une lettre qui nous fait refflechir, et une nouvelle version du tube original qui ne nous laisse pas froids.
L’enllaç amb you tube per Pull Down That Weapon està trencat, ho sento.
El enlace con You Tube por Pull Down That Weapon está roto lo siento.
Josep Mª Corbalan 