montaje2p

“Buenas noches, Señoras y Señores, mi nombre es Pepe Rubianes y soy un actor galaico-catalán, galaico por que nací en Galicia aunque casi nunca he vivido allí, y catalán por que he vivido en Catalunya aunque casi nunca naciera aquí. Esto es un gag, un chiste, si les ha gustado se lo regalo …. es malo de cojones …”

Amb aquesta estrofa iniciant l’espectacle, durant més de 5 anys Pepe Rubianes va pujar gairebé cada nit a sobre d’un escenari amb la sola ajuda d’una camisa i uns pantalons negres i un micròfon inalàmbric penjat al pit, i durant més de dos hores sense descans interpretava un dels més grans espectacles d’humor que s’hàgin fet mai al nostre país.

Als qui ens agrada l’humor intel.ligent, força sovint sarcàstic, també a vegades groller, tot sovint irreverent i sempre punyent amb la dreta més rància del nostre país i del veí, avui estem de condol, doncs ens ha deixat un gran actor i còmic i millor persona, que era com de la nostra pròpia família.

La meva dona i jo hem tingut la sort de poder veure aquest espectacle fins a 5 vegades, la primera temporada a Barcelona, a l’incomparable marc del teatre Capitol, la seva segona casa, i posteriorment, quan va girar per tot Catalunya, el vam tornar a veure a Camós, Figueres, Castelló d’Empúries i Llançà, i si avui estigués en un escenari prop de casa, segur que també tornaríem a ser a primera fila.

Descansa en pau, mestre,  segur que Vázquez Montalbán i García Lorca sortirant a rebre el teu esperit, però per acompanyar-te en el viatge, vagi amb tu aquesta preciosa bal.lada de Marillion.

Festa major avançada per als quarentons i quarentones de Banyoles, que el dissabte passat vam cel.lebrar “comme il faut” l’efemèride.

Abans de res felicitar als qui van tenir la iniciativa, doncs en aquests temes sempre som molts els que pensem que s’hauria de fer, però sempre esperem que ho faci un altre per que no sabem com posar-nos-hi o ens fa mandra. Moltíssimes gràcies de tot cor, i si voleu començar a treballar per l’edició dels 45, podeu comptar amb mi per donar un cop de ma, també.

Gran idea la de fer el sopar drets, en plan “piscolabis”, doncs vam poder anar parlant amb tothom, mentre que si ho haguéssim fet asseguts, segurament la majoria no s’hauria mogut del cantó d’altres amb qui ja ha tingut contacte aquests anys, i s’hauria perdut gran part de la gràcia d’aquestes trobades.

En el meu cas vaig tenir molta feina a posar-me al dia, doncs després del COU vaig fer la mili voluntari, i després ja em vaig posar a treballar, i durant uns 15 anys he estat treballant i visquent fóra de Banyoles, per el que amb la majoria dels meus antics companys d’institut ens havíem vist per darrera vegada el dia de la festa de final de curs, el juny del 86 …. buf …. no fa res ….

El sopar va ser correcte, tot i que amb les ganes de parlar una estona amb tothom, ara una mica cap aquí, ara una mica cap allà, en el meu cas es va reduir a un pinxo de tomàquet amb formatge, dos canapès que no sabria ben bé dir de què eren (un portava ametlla, això sí que ho recordo), un parell de gambes amb gabardina, un tall de calamar arrebossat i quan me’n vaig donar compte, ja ho havíen tret tot i ja hi havia la rebosteria (aquí vaig descobrir que la majoria de peluqueres de Banyoles, o al menys totes les que èren a la festa, els agraden amb bogeria “els tosinillos” com a mi mateix …) sort dels “tosinillos” i del gelat per refer-me una mica.

El ball ens va enganxar a tots una mica aturadots, entre que encara ens faltava fer-la petar amb algú, o que va començar a haver-hi “overbooking” a la barra lliure, només un parell d’agosarats van atrevir-se a fer quatre passes.

Vam necessitar uns 30 minuts i un parell de “cubates” per perdre la poca vergonya que ens quedava, i quan en Salvador va donar entrada a l’amic Angus i companyia amb un “You Shook Me All Night Long” que va revolucionar l’ambient i, ara sí, es va omplir la pista amb el lamentable espectacle d’una bona colla de quarentons ben conservats fent “air guitar” i movent els caps amunt i avall, tot i que la majoria força alleugerits d’aquelles abundants melenes que lluïem fa 22 o 23 anys. A aquelles hores, la poca vergonya que ens quedava ja havia fogit per la porta mig acollonida …

Hi èrem gairebé tots, bé, alguns no hi van poder ser segurament per que no se’n van assabentar, jo vaig trobar a faltar, de la colla d’antics guerrers, en Jacki, en Rafa, en Jordi Mir i en Josep Font, també ens va fallar a darrera hora en Thierry, que va preferir anar a pescar …. home tiu … això no ens ho pots pas fer, que amb la colla de noies guapes que hi havia, preferir passar el cap de setmana amb uns quants salmons i besugs …. ja em perdonaràs … a pescar hi pots anar cada dia, però això igual tardarem 40 anys a tornar-ho a fer, també ens va fallar a darrera hora la Dolors Coll, de qui ningú va saber per què, esperem que estigui bé, i no fós més que algun petit refredat el que no la va deixar venir.

Segur que tots hi vàreu trobar a faltar algú més, però molts hi teníem els primers grans amics, el primer amic, ara enemic, que ens va birlar una xicota, el primer gran amor no correspòs, o el primer company de qui estava enamorada el nostre primer gran amor no correspòs, o la primera amiga del nostre primer gran amor que es moria per els nostres òssos i nosaltres no en teníem ni punyetera idea … hi havia el qui, a tercer d’EGB era una mica “xivato” i ja l’hem perdonat, el qui, a preescolar, es tirava a les basses simulant fer la travessia de l’estany, el qui amb tantes vegades ens havíem barallat i l’endemà ja tornàvem a ser amics, i el que sempre volíem al nostre equip quan fèiem els partits de fútbol de l’hora del pati, també la noia que, quan tots encara èrem nens, vam descobrir que ja s’havia convertit en una dona, i aquell company que, injustament, al pati fèiem fer d’àrbitre, i amb qui la vida ha fet justícia i ara ha fet una bona carrera i també hi eres tu, no hauria estat la mateixa festa sense tu.

L’absència més gran va ser la de dos bons amics que, tot i que no hi eren físicament, sí que van estar en la memòria i en la boca de tots, en Mariano “Nin” Huerga i en Miquel Vila, per els qui vam fer un profundament sentit minut de silenci. No deixerem que s’apagui el record de dos nens/nois sempre alegres, sempre amb una rialla a la boca, amb una broma per fer, amb una honestitat i senzillesa que s’encomanava, i que fa bona aquella dita de que la mort sempre s’emporta prematurament als qui més valen i menys s’ho mereixen. Descanseu en pau, amics.

La festa al restaurant va acabar amb un grans èxits de bandes sonores mítiques, de les que us estalviaré els detalls per que aquí sí que ja vam acabar fregant la línia del patetisme seguint la lletra de les sintonies de “La Abeja Maya”, “Comando G”, “Mazinger Z”, “Marco”, “Heidi”, i encara algú va dir: Falta la millor: “Orzowei” … sense comentaris …

A aquella hora els més bon jans ja van preferir donar per acabada la festa i anar-se’n cap a casa, però vam ser molts els qui encara teníem “el demonio en el cuerpo” i ens en vam anar cap al Mas de Nit a continuar amb la “balleruca” una bona estona més, per descobrir els qui fa anys que no entràvem en una discoteca, que els decibèl.lis han pujat una bona quantitat des de la nostra època de l’institut i t’acaben matxacant els tímpans sense compassió (falta entreno, nen ….)

En el meu cas, a quarts de sis llargs, ja estava força acabat, i me’n vaig anar “cap a retiro”, però encara van quedar uns quants valents i valentes sobre la pista lluitant fins la darrera gota de la seva sang contra els centenars de criatures de menys de 20 anys que amenaçaven d’esclafar-nos contra el racó de la pista.

En resum, una jornada inoblidable, amb moments molt especials, que esperem que algun dia alguns companys amb empenta tornin a organitzar, quí sap … potser d’aquí cinc anys per cel.lebrar els 45? …. Salvador, recorda que la propera vegada no ens pot faltar l’Orzowei ….

Com que el meu blog és principalment un blog musical, el tema que millor reflexa aquesta gran nit és el “You Shook Me All Night Long” dels AC/DC, que va ajudar a encendre la pista …. per tots vosaltres i especialment per en “Nin” i en Miquel …

She was a fast machine
She kept her motor clean
She was the best damn woman I had ever seen
She had the sightless eyes
Telling me no lies
Knockin’ me out with those American thighs
Taking more than her share
Had me fighting for air
She told me to come but I was already there

‘Cause the walls start shaking
The earth was quaking
My mind was aching
And we were makin it and you –

Shook me all night long
Yeah, you shook me all night long

Working double time
On the seduction line
She was one of a kind, she’s just mine,
all mine
She wanted no applause
Just another course
Made a meal out of me and came back for more
Had to cool me down
To take another round
Now I’m back in the ring to take another swing

‘Cause the walls were shaking
The earth was quaking
My mind was aching
And we were makin it and you –

Shook me all night long
Yeah you shook me all night long

And knocked me out and then you
Shook me all night long
You had me shakin’ and then you
Shook me all night long
Yeah you shook me
When you took me

You really took me and you
Shook me all night long
Ooooh you
Shook me all night long
Yeah, yeah, you
Shook me all night long

Your really took me and you
Shook me all night long
Yeah you shook me, yeah you shook me
All night long

============================================================

Ella era una máquina veloz
mantenía limpio su motor
Era la mejor maldita mujer que jamás había visto
Tenía ojos transparentes
que no me decían mentiras
Me dejo fuera de combate con esos muslos americanos
Tomaba más de lo que le correspondía
Hacía que me costara respirar
Me dijo que viniera pero yo ya estaba allí

Porque las paredes empezaron a sacudirse
La tierra temblaba
Me dolía la cabeza
y estábamos haciéndolo y tu

Me sacudiste toda la noche
Si, tu me sacudiste toda la noche

Trabajo jornada doble
en los trabajos de seducción
Ella es única en su tipo, ella es sencillamente mía,
completamente mía
Ella no quería aplausos
tan solo otra ronda
Me convirtió en su cena y regresó por más
Tuvo que calmarme
para que repitiera la faena
Ahora regresé al cuadrilátero para volver a la carga

Porque las paredes empezaron a sacudirse
La tierra temblaba
Me dolía la cabeza
y estábamos haciéndolo y tu

Me sacudiste toda la noche
Si, tu me sacudiste toda la noche

Me dejaste fuera de combate, y entonces tu
me sacudiste toda la noche
Me estuviste sacudiendo y entonces tu
me sacudiste toda la noche
Si, me estremeciste
Cuando me tomaste

Realmente me tomaste y tu
me sacudiste toda la noche
Ooooh tu
me sacudiste toda la noche
Si, si, tu
me sacudiste toda la noche

Realmente me tomaste y tu
me sacudiste toda la noche
Si, me estremeciste, si, me estremeciste
toda la noche

Es difícil estar content i tenir ganes d’escoltar música alegre i festiva quan acabes de llegir notícies com que més de 80.000 persones, la meitat dels quals, infants, han mort a causa d’un tifó a Myanmar.

Sé que no podem fer-hi gairebé res, que la natura és, a vegades, així d’injusta i cruel, però aquest cap de setmana no hi haurà música estrident ni festiva en aquest blog, en el seu homenatge.

Només sonarà la melancòlica i preciosa balada que Vangelis va composar per una de les meves escenes d’amor preferides del cinema, la que viuen Deckard i Rachel a Blade Runner.

Descansin tots ells en pau.

======================================================================

Es difícil estar contento y tener ganas de escuchar música alegre y festiva cuando acabas de leer noticias como que más de 80.000 personas, la mitad de ellos niños, han muerto a causa de un tifón en Myanmar.

Sé que no podemos hacer mucho al respecto, que la naturaleza es, a veces, tan injusta y cruel, pero este fin de semana no habrá música estridente ni festiva en este blog, como último homenaje.

Sólo sonará la melancólica y preciosa balada que Vangelis compuso para una de mis escenas de amor preferidas de la historia del cine, la que viven Deckard y Rachel en Blade Runner.

Descansen todos ellos en paz.

====================================================================

C’est difficile d’être joyeux et avoir envie d’entendre de la musique joyeuse et de fête, quand on vient de lire des nouvelles comme qu’à Myanmar, un tifon vient de tuer plus de 80.000 personnes, la motié d’eux, des innocents enfants.

Je sais que nous n’avons pas beaucoup à faire sur ça, que la nature est, parfois, si cruel et injuste, mais ce week-end il n’y aura pas de la musique stridente et de fête dans ce blog, comme dernier hommage.

Vous pourrez seulement entendre la mélancolique et belle balade que Vangelis à composé par une de mes escénes d’amour préférées de l’histoire du cinéma, celle qui vivent Deckard et Rachel à Blade Runner.

Qu’ils se réposent tous en paix.

14 anys es compleixen avui del fatídic accident que ens va robar el millor pilot de la història de la Fórmula 1.

Avui no és dia d’escoltar música, és dia per el record, un any més, a l’Ayrton Senna.

Aquell cap de setmana ja no va començar bé, doncs el divendres, a la Variante Alta, Rubens Barrichello ja sofria un espectacular accident, que, sortosament, només es va saldar amb un braç trencat, el dissabte, en els entrenaments lliures, l’aleró del Simtek de Roland Ratzemberger es trencava en plena baixada direcció a La Tosa, i l’impacte frontal a més de 250 kms/hora acabava amb la vida del pilot austríac, quí sap si per una macabra broma del destí, el primer en passar per el lloc de l’accident era el Williams de Senna, qui l’endemà, per un trencament de la direcció del seu cotxe, també xocava frontalment contra el mur de Tamburello, i Senna ens deixava aquell dia per a sempre.

Descansin en pau.

================================================================

14 años se cumplen hoy del fatal accidente que nos robó al mejor piloto de la historia de la Fórmula 1.

Hoy no es un dia para escuchar música, es dia para el recuerdo, un año más, a Ayrton Senna.

Ese fin de semana ya no empezó bien, pues el viernes, en la Variante Alta, Rubens Barrichello ya sufría un espectacular accidente, que, afortunadamente, sólo se saldó con un brazo roto, el sábado en los entrenos libres, el alerón del Simtek de Roland Ratzemberger se rompía en plena bajada en dirección a La Tosa, y el impacto frontal a más de 250 km/hora segaba la vida del piloto austríaco, quien sabe si por una macabra broma del destino, el primero en pasar por el lugar del accidente era el Williams de Senna, quien, al día siguiente, por una rotura de la dirección de su coche, también chocaba frontalmente contra el muro de Tamburello, y Senna nos dejaba aquel día para siempre.

Descansen en paz.

================================================================

Aujourd’hui, il ya 14 anys, qu’un fatal accident nous a volé le meilleur pilote de l’histoire de la Formule 1.

Aujourd’hui n’est pas un jour pour la musique, mais pour le souvenir du grand Ayrton Senna.

Ce week-end n’avait pas bien commencé, donc vendredi, à la Variante Alta, Rubens Barrichello souffrait un accident espectaculaire, qui, heureusement, finissait seulement avec le bras cassé, samedi, dans les entraînements livres, l’aile du Simtek de Roland Ratzemberger allait se casser en pleine descente vers La Tosa, et l’impacte frontal à plus de 250 kms/heure finissait avec la vie du pilot autrichien, qui sait si pour une macabre plaisanterie du destin, le premier qui passait par le côté de l’accident était le Williams de Senna, qui, le lendemain, par une cassure de la colonne de direction de son véhicule, s’écrassait aussi contre le mur de Tamburello, et Senna allait nous laisser ce moment-là pour toujours.

Réposez-vous en paix.

 

He decidit dedicar tot el mes de març a la New Wave. Em vé de gust recuperar tots aquells temes increïbles de Tecno, Pop, Rock i barreja de tots ells, que van crear un estil propi durant la primera meitat dels 80’s, i que van suposar un dels fenòmens musicals més importants de la història.

Els qui esteu més aprop dels 40 que dels 20, segur que disfrutareu amb tots els temes que podreu gaudir els propers 31 dies.

============================================================

He decidido dedicar todo el mes de marzo a la New Wave. Me apetece recuperar todos esos temas increibles de Tecno, Pop, Rock y mezcla de todos ellos, que crearon un estilo propio durante la primera mitad de los 80’s, y que supusieron uno de los fenómenos musicales más importantes de la historia.

Los que estais más cerca de los 40 que de los 20, seguro que disfrutaréis con todos los temas que podréis escuchar durante los próximos 31 dias.

=============================================================

J’ai décidé dédier tout le mois de mars à la New Wave. J’ai envie de récuperer tous ces thèmes incroyables de Tecno, Pop, Rock et mélange des trois, qui ont donné nom a un nouveau style d’avantgarde pendant la première moitié des 80’s, et qui ont formé un des phenomènes musicals plus importants de l’histoire.

Ceux qui êtes plus proches des 40 ans, que des 20 ans, vous allez jouisser avec tous les thèmes que vous pourrez écouter dans les prochains 31 jours.

Aquest matí el comptador del blog ha arribat a les 1.000 visites, una xifra que supera totes les meves espectatives en els només quinze dies que fa que el vaig obrir. Moltes gràcies a tots els qui hi heu entrat alguna vegada, i sobretot als qui ho continueu fent, espero que el que hi vaig penjant continui essent del vostre gust.

==============================================================

Esta mañana el contador del blog ha llegado a las 1.000 visitas, una cifra que supera todas mis expectativas en los sólo 15 días que hace que lo abrí. Muchas gracias a todos los que habéis entrado alguna vez, y muy especialmente a todos los que continuais entrando, espero que lo que iré colgando continue siendo de vuestro interés.

==============================================================

Ce matin le compteur du blog est arrivé aux 1.000 visites, une xifre qui est par dessus de mes expectatives dans les seulement 15 jours où il est ouvert. Merci beaucoup à tous ceux qui êtes entrés aucune fois, et très spécialement a ceux qui continuez à y entrer, j’espère que ce que je vais y monter, continuera attirant votre attention.

BON NADAL – FELIZ NAVIDAD

28 diciembre, 2007

tnnavidad07.jpg   Aquí teniu la meva felicitació de Nadal, espero que us agradi (FEU DOS CLICKS EN L’ENLLAÇ SEGUENT, ESTA EN GRIS I NO ES VEU MOLT BE, i paciència, tarda un minut en arrancar): felicitacio-nadal-2008.pps

tnnavidad11.jpg  Aquí tenéis mi felicitación de Navidad, espero que os guste (HAZ DOBLE CLICK EN EL ENLACE SIGUIENTE, ESTA EN GRIS Y NO SE VE MUY BIEN, y paciencia, tarda un minutillo en arrancar):  felicitacion-navidad-2008.pps

A la dreta trobareu, en diverses categories, tot el que tinc per explicar o simplement em vé de gust penjar.

****************************************************************************** 

A vuestra derecha podéis encontrar, en diversas categorias, todo lo que tengo para explicar o simplemente me apetece colgar.

****************************************************************************** 

A droite vous trouverez, dans diverses catégories, tout ce que j’ai pour expliquer, ou tout s’implement, j’ai envie d’accrocher.