Ultravox són un dels grups més importants dels anys 80, un grup que va marcar tendència en el tecno i la new wave, i que va gravar àlbums increibles com Vienna, Rage in Eden o Lament, i cançons tant conegudes com Vienna o The Voice.

La darrera actuació de la seva formació clàssica (Midge Ure, Chris Cross, Billy Currie i Warren Cann) va tenir lloc el 1985, poc després Warren Cann deixava el grup i la resta de membres gravàven un nou disc i es separaven també dos anys després, acabada una poc exitosa gira de presentació.

La sorpresa ens l’han donat el 2.008 quan anunciaven un inesperat retorn, amb una gira que ja ha viscut vàries dates a la Gran Bretanya durant aquest any, i que seguirà a partir de l’abril del 2.010 amb gira europea, que esperem que els porti al nostre país. De moment estan confirmats 6 concerts a Alemanya, 1 a Holanda i 1 a Suïssa.

Un dels temes que no pot faltar en aquesta gira és Hymn, pot ser menys conegut que els altres esmentats, però en absolut de menys qualitat, compareu la versió original, amb una en directe en la gira de presentació de Quartet, l’àlbum on la podem trobar, i una (malhauradament de no gran qualitat) gravada en la gira actual.

====================================================

Ultravox son uno de los grupos más importantes de los años 80, un grupo que marcó tendencia en el tecno y la New Wave, y que grabó álbumes tan increibles como Vienna, Rage in Eden o Lament, y canciones tan conocidas como Vienna o The Voice.

La última actuación de su formación clásica (Midge Ure, Chris Cross, Billy Currie y Warren Cann) tuvo lugar en 1.985, poco después Warren Cann dejaba el grupo y el resto del miembros gravaban un nuevo disco y se separaban también dos años después, terminada una poco exitosa gira de presentación.

La sorpresa nos la han dado en el 2.008 cuando anuncian un inesperado retorno, con una gira que ya ha vivido varias fechas en Gran Bretaña durante este año, y que seguirá a partir del mes de abril del 2.010 con una gira europea, que esperemos que les traiga hasta nuestro pais. De momento están confirmados 6 conciertos en Alemania, 1 en Holanda y 1 en Suiza.

Uno de los temas que no puede faltar en esta gira es Hymn, quizás menos conocido que los anteriormente mencionados, pero en absoluto de menos calidad, comparad la versión original, con una en directo en la gira de presentació de Quartet, el álbum al que pertenece, y una (desgraciadamente de no gran calidad) grabada en la gira actual.

=====================================================

ANY 1.982 – Versió original en estudi

ANY 1983 – En directe al Westfalenhalle de Dortmund

ANY 2009 – En directe al Edinburgh Playhouse

Give us this day all that you showed me.
The power and the glory 'til thy kingdom come.

Chorus:

Give us this day all that you showed me,
The power and the glory 'til thy kingdom come.
Give me all the story book told me,
The faith and the glory 'til thy kingdom comes.

And they said that in our time,
All that's good will fall from grace.
Even saints would turn their face,
In our time.

And they told us that in our days,
Different words said in different ways,
Have other meaning from he who says,
In our time.

(Chorus)

And they said that in our time,
We would reap from their legacy,
We would learn from what they had seen,
In our time.

And they told us that in our days,
We would know what was high on high,
We would follow and not defy,
In our time.

(Chorus)

Faithless in faith.
We must behold the things we see.

(Chorus - Repeat 4 times and fade)
Anuncios

Suburbia va ser el quart single del disc de debut de Neil i Chris, i el seu segón top-10, en arribar al no. 8 a les llistes britàniques.

Segueix una línea semblant a Opportunities, amb un Tecno més dur que West End Girls o Love comes Quickly, i si us hi fixeu una mica veureu que el ritme del baix és pràcticament calcat al de la canción Into the Groove de Madonna … casualitat?

El tema està basat en la película del 1.984 del mateix nom, obra de Penelope Spheeris, que descriu els atacs de violència i amotinaments de Los Angeles del mateix any.

=================================================

Suburbia fué el cuarto single del disco de debut de Neil y Chris, y su segundo top-10, llegando al no. 8 de las listas británicas.

Sigue una linea parecida a Opportunities, con un tecno más duro que West End Girls o Love Comes Quickly, y si os fijáis un poco veréis que el ritmo de bajo es prácticamente calcado al de la canción Into The Groove de Madonna … casualidad?

El tema está basado en la película del 1.984 del mismo nombre, obra de Penelope Spheeris, que describe los ataques de violencia y amotinamientos en Los Angeles del mismo año.

Lost in the high street, where the dogs run
Roaming suburban boys
Mother’s got a hairdo to be done
She says they’re too old for toys
Stood by the bus stop with a felt pen
In this suburban hell
And in the distance a police car
To break the suburban spell

Let’s take a ride, and run with the dogs tonight
In Suburbia
You can’t hide, run with the dogs tonight
In Suburbia

Break the window by the town hall
Listen, the siren screams
There in the distance, like a roll call
Of all the suburban dreams

Let’s take a ride, and run with the dogs tonight
In Suburbia
You can’t hide, run with the dogs tonight
In Suburbia

I only wanted something else to do but hang around
I only wanted something else to do but hang around
I only wanted something else to do but hang around
I only wanted something else to do but hang around

It’s on the front page of the papers
This is their hour of need
Where’s a policeman when you need one
To blame the colour TV?

Let’s take a ride, and run with the dogs tonight
In Suburbia
You can’t hide, run with the dogs tonight
In Suburbia
In Suburbia
In Suburbia

Take a ride, and run with the dogs tonight
In Suburbia
You can’t hide, run with the dogs tonight
In Suburbia

Run with the dogs tonight
In Suburbia
You can’t hide
In Suburbia
In Suburbia
In Suburbia
In Suburbia
In Suburbia

Fa uns mesos ja vaig posar el video de The Look Of Love, el tema més conegut del primer disc (The Lexicon of Love) d’aquest grup britànic, però un altre tema del mateix llarga durada que no us serà tant familiar, és aquest All Of My Heart, on brillen encara amb més força els magnífics arranjaments orquestrals que hi ha a tot el disc, obra de Anne Dudley, una gran compositora que s’ha mogut amb éxit tant en el món del pop com en el de la música clàssica, i fins i tot ha estat una de les compositores oficials de la BBC Orchestra des del 2.000 fins el 2.002, i és autora també de la banda sonora del film Full Monty, composició que va guanyar el prestigiós Academy Award l’any 1.988.

Sens dubte que a All Of My Heart va realitzar una fusió entre la música orquestral i el tecno excepcional, i que posteriorment han imitat altres grups com Art of Noise, del que també va ser membre o Frankie Goes To Hollywod.

===============================================================

Hace unos meses ya puse el video de The Look Of Love, el tema más conocido del primer disco (The Lexicon of Love) de este grupo británico, pero otro tema del mismo LP que no os será tan familiar es este All Of My Heart, donde brillan todavía más los magníficos arreglos orquestales que contiene todo el disco, y que son obra de Anne Dudley, una gran compositora que se ha movido con igual éxito en el mundo del pop, como en el de la música clasica, llegando a ser una de las compositoras oficiales de la BBC Orquestra desde el 2.000 hasta el 2.002, y es autora también de la banda sonora del film Full Monty, composición que ganó el prestigioso Academy Award en 1.988.

Sin duda que en All Of My Heart realizó una fusión entre la música orquestal y el tecno excepcional, y que posteriormente ha sido imitado por otros grupos como Art of Noise, del que también fué miembro o Frankie Goes to Hollywood.

Aquest és el segon single de Pet Shop Boys, i pertany al seu primer àlbum, Please, publicat el 1.986.

Personalment és, junt amb Suburbia, el meu tema preferit dels britànics, i és una de les cançons on es manifesten més satíricament en contra del consumisme desmesurat, dels iuppies i en general del govern de Margaret Thatcher, que en aquell moment era qui dirigia el país.

Es un tecno de línea dur, industrial, seguint una mica el model que ja havien obert Depeche Mode amb Construction Time Again, el 1.983. 

No és un tema fàcil, però hi descobreixes nous matisos amb cada nova escolta.

================================================================

Este es el segundo single de Pet Shop Boys, y pertenece a su primer álbum, Please, publicado en 1.986.

Personalmente es, junto a Suburbia, mi tema preferido de los británicos, y es una de las canciones donde se manifiestan más satíricamente contra el consumismo desmesurado, los yuppies y en general contra el gobierno de Margaret Thatcher, que en ese momento era quien dirigía el destino del país.

Es un tecno de linea dura, industrial, siguiendo el modelo que habían abierto Depeche Mode con Construction Time Again, en 1.983.

No es un tema fácil, pero gana enteros cuando descubres nuevos matices con cada escucha.

I’ve had enough of scheming and messing around with jerks
My car is parked outside, I’m afraid it doesn’t work
I’m looking for a partner, someone who gets things fixed
Ask yourself this question: Do you want to be rich?

I’ve got the brains, you’ve got the looks
Let’s make lots of money
You’ve got the brawn, I’ve got the brains
Let’s make lots of money

You can tell I’m educated, I studied at the Sorbonne
Doctored in mathematics, I could have been a don
I can program a computer, choose the perfect time
If you’ve got the inclination, I have got the crime

Oh, there’s a lot of opportunities
If you know when to take them, you know?
There’s a lot of opportunities
If there aren’t, you can make them
Make or break them

I’ve got the brains, you’ve got the looks
Let’s make lots of money (Oooooooh)
You’ve got the brawn, I’ve got the brain
Let’s make lots of money

(Money Money Money)
Money (Money Money)

(Aaaah ah ah ah ah aaaah)
Money (Money)
(Aaaah ah ah ah ah aaaah – Di du da di da bu di ba)
(Money)

You can see I’m single-minded, I know what I could be
How’d you feel about it, come and take a walk with me?
I’m looking for a partner, regardless of expense
Think about it seriously, you know, it makes sense

Let’s (Got the brains)
Make (Got the looks)
Let’s make lots of money (Oohh money)
(Let’s) You’ve got the brawn
(Make) I’ve got the brain
Let’s make lots of money (Oohh money)
I’ve got the brains (Got the brains)
You’ve got the looks (Got the looks)
Let’s make lots of money (Oohh money)
Money

Terri Nunn (Los Angeles, 26/06/1961) era a finals dels 70 una de tantes aspirants a actriu que no va tenir massa sort en els càstings, doncs no va passar d’aparèixer en algunes sèries de segona fila, tot i presentar-se a papers com el de la princesa Leia Organa, a Star Wars, que finalment, com ja sabem, es va endur Carrie Fisher.

Al mateix temps, va provar sort com a cantant, quan es va unir a Mitchell Sigman, Carlton Bost i Chris Olivas, per formar el grup Berlin, el 1.979.

El seu millor disc és Count, Three and Pray, del 1.986, on trobem balades precioses com You Don’t Know, o aquesta superconeguda Take My Breath Away, gràcies a que va ser escollida com a tema principal de la película Top Gunn, protagonitzada per Tom Cruise i Kelly Mc.Gillis

==============================================================

Terri Nunn (Los Angeles, 26/06/1961) era durante los 70 una de tantas aspirantes a actriz que no tuvo demasiada suerte en los cástings, pues no pasó de aparecer en algunas series de segunda fila, pese a presentarse a papeles como el de la princesa Leia Organa, de Star Wars, que finalmente, como ya sabemos, se llevó Carrie Fisher.

Al mismo tiempo, probó suerte como cantante, cuando se unió a  Mitchell Sigman, Carlton Bost i Chris Olivas para formar el grupo Berlin, en 1.979.

Su mejor disco es Count, Three & Pray, del 1.986, donde encontramos baladas preciosas como You Don’t Know, o esta superconocida Take My Breath Away, gracias a que fué escogida como tema central de la película Top Gunn, protagonizada por Tom Cruise y Kelly Mc.Gillis

Take My Breath Away
Watching every motion
In my foolish lover’s game
On this endless ocean
Finally lovers know no shame

Turning and returning
To some secret place inside
Watching in slow motion
As you turn around and say

Take my breath away

Watching I keep waiting
Still anticipating love
Never hesitating
To became the fated ones

Through the hour glass I saw you
In time you slipped away,
When the mirror crashed I called you
And turned to hear you say

If only for today, I am unafraid

Watching every motion
In this foolish lover’s game
Haunted by the notion
Somewhere there’s a love in flames

Lletres extretes de la magnífica plana http://www.songlyrics.com

Quan vaig començar el blog, tenia clar que només parlaria dels grups que m’agraden a mi, tot i que confesso que tinc uns gustos per la música força particulars, i segurament més d’un grup seria absolutament desconegut per a molta gent, i està clar que això podia anar en contra de la popularitat del blog, però tampoc és un tema que m’hagi preocupat massa.

La sorpresa és veure com dia a dia, des dels cercadors, arriba gent que busca infomació d’alguns d’aquests grups, que em pensava que només coneixia jo i quatre gats més. Es el cas de Propaganda, de qui quedo realment parat de la gent que en demana informació, del grup, de qualsevol dels seus membres, i que em trenca totalment els esquemes, però em plau de veure que realment tenen tants seguidors que, malgrat el pas del temps, continuen recordant una de les més brillants bandes que ens va donar el tecno, i que, malgrat gravar un sol disc, aquest ha trascendit en el temps, gràcies a temes com aquest fantàstic Duel.

================================================================

Cuando empecé con este blog, tenia claro que sólo hablaría de los grupos que me gustan a mi, pese a que confieso que tengo unos gustos musicales bastante particulares y seguramente más de un grupo sería absolutamente desconocido para mucha gente, y tenía claro que esto podía ir en contra de la popularidad del blog, pero tampoco es un tema que me preocupara demasiado.

La sorpresa es ver como día tras día, desde los buscadores, llega gente que busca información de algunos de estos grupos, que creia que sólo conocía yo y cuatro gatos más. Es el caso de Propaganda, de quienes quedo realmente alucinado de la gente que busca información, sea del grupo, o sea de alguno de sus componentes, lo que me rompe totalmente los esquemas, pero me complace ver que realmente tienen tantos seguidores que, pese al paso del tiempo, continuan recordando a una de las más brillantes bandas que nos dió el tecno, y que, pese a grabar un solo disco, este ha trascendido en el tiempo, gracias a temas como este fantástico Duel.

================================================================

Quand j’ai initié ce blog, je voyais clair que j’allais parler seulement des groupes que j’aime vriement bien, malgré que je sais que mes goûts sont très particuliers et sûrement plus d’un de ces groupes allait être absoulument inconnu pour beaucoup de monde, et j’avais clair que ceci pouvait aller contre la popularité du blog, mais ce n’était pas un thème qui me causait une grande préocupation.

Ce qui est une surprise chaque jour est, voir comme, dès les chercheurs, il y arrive beaucoup de monde qui cherche de l’information sur quelques de ces groupes, que je croyais connaître moi même et quatre amis plus. C’est le cas de Propaganda, de qui je suis vraiement surpris de la quantité de personnes qui en cherchent information, soit du groupe, soit de quelqu’un de leurs components, mais je suis espécialement content de voir que, malgré le pas du temps, le souvenir d’une des plus brillantes bandes du tecno reste dans l’air, et que, malgré avoir enrégistré un seul disque, celui à resté dans le temps, grace à des thèmes comme ce fantastique Duel.  

Eye to eye stand winners and losers
Hurt by envy, cut by greed
Face to face with their own disillusion
The scars of old romances still on their cheeks

And when blow by blow the passion dies sweet little death
Just have been lies the memories of gone by time
Would still recall the lie

The first cut won’t hurt at all
The second only makes you wonder
The third will have you on your knees
You start bleeding I start screaming

It’s too late the decision is made by fate
Time to prove what forever should last
Whose feelings are so true as to stand the test
Whose demands are so strong as to parry all attempts

And when blow by blow the passion dies sweet little death
Just have been lies the memories of gone by time
Would still recall the lie

The first cut won’t hurt at all
The second only makes you wonder
The third will have you on your knees
You start bleeding I start screaming

The first cut won’t hurt at all
The second only makes you wonder
The third will have you on your knees
You start bleeding I start screaming

The first cut won’t hurt at all
The second only makes you wonder
The third will have you on your knees
You start bleeding I start screaming

The first cut won’t hurt at all
The second only makes you wonder
The third will leave you on your knees
You start bleeding I start screaming

El primer àlbum de Tears for Fears, publicat el 1.983, és The Hurting, i, malgrat la joventut de Roland Orzabal i Curt Smith, reflexa una gran maduresa musical, gràcies a lletres que parlen de la complexa personalitat humana, de l’angoixa emocional, i es pot considerar gairebé un àlbum conceptual, tot i que cada tema té personalitat pròpia.

Change és, junt amb Pale Shelter i Mad World, un dels tres singles que van donar a conèixer Roland i Curt a tot el món.

================================================================

El primer álbum de Tears for Fears, publicado en 1.983, es The Hurting, y, pese a la joventud de Roland Orzabal y Curt Smith, refleja una gran madurez musical, gracias a letras que hablan de la compleja personalidad humana, de la angustia emocional, y se puede considerar casi un álbum conceptual, pese a que cada tema tiene personalidad propia.

Change es, junto con Pale Shelter y Mad World, uno de los tres singles que dieron a conocer a Roland y Curt en todo el mundo.

================================================================

Le premier album de Tears for Fears, publié au 1.983, est The Hurting, et, malgré la jeuneusse de Roland Orzabal et Curt Smith, refflete une grande mûrese musicale, grace à des lettres qui parlent de la complexe personalité humaine, de la détresse émotionnelle, et on peut le considerer presque un algum conceptuel, malgré que tous les thèmes ont leur propre personalité.

Change est, avec Pale Shelter et Mad World, un des trois singles qui on lancé Roland et Kurt au succés dans tout le monde.

You walked in to the room
I just had to laugh
The face you wore was cool
You were a photograph
When it’s all too late
It’s all too late 

I did not have the time
I did not have the nerve
To ask you how you feel
Is this what you deserve
When it’s all too late
It’s all too late

Change
You can change
And something on your mind
Became a point of view 

You lost your honesty
I lost the life in you
When it’s all too late
It’s all too late
We walk and talk in time
I walk and talk in two
Where does the end of me
become the start of you
When it’s all too late
It’s all too late

What has happened to
The friend that I once knew
Has he gone away

De tant en tant va bé recuperar algun d’aquells grups estranys que van saltar a la fama més per la seva excentricitat o aspecte, que no pas per la seva música.

Avui els toca el torn a Sigue Sigue Sputnik, que, malgrat que no van passar de dos llarga durada, i només el primer amb cert ressó, tenien una sólida formació liderada per el baixista de Generation X, Tony James, i acompanyat per Martin Degville (Veus), Neal X (guitarres), Ray Mayhew i Chris Kavanagh (Bateries) i Yana Ya Ya (teclats), tots ells poc coneguts, però amb bon nivell musical, com van deixar clar al primer disc Flaunt It, i en el seu tema més conegut: Love Missile F1-11.

================================================================

De vez en cuando viene bien recuperar alguno de aquellos grupos extraños que saltaron a la fama más por su excentricidad o aspecto, que no por su música.

Hoy les toca el turno a Sigue Sigue Sputnik, quienes, pese a que no pasaron de dos LP, y sólo el primero con cierto éxito, tenian una sólida fórmación, liderada por el bajista de Generation X, Tony James, y acompañado por Martin Degville (Vocs), Neal X (guitarras), Ray Mayhew y Chris Kavanagh (Baterias) i Yana Ya Ya (teclados), todos ellos poco conocidos, pero con un buen nivel musical, como dejaron claro en el primer disco Flaunt It, y en su tema más célebre: Love Missile F1-11.

================================================================

De temps en temps, c’est agréable de récuperer quelqu’un de ces groupes qui ont obtenu un certain succés par leur excentricité ou son look, avant que pour leur musique.

Aujourd’hui, c’est le cas de Sigue Sigue Sputnik, lesquels, malgré qu’ils n’ont arrivé plus loin du deuxième long play, et seulement le premier avec un certain succés, avaient une solide formation, liderée par le bassiste de Generation X, Tony James, et accompagnée par Martin Degville (Voices), Neal X (guitares), Ray Mayhew et Chris Kavanagh (batéries) et Yana Ya Ya (claviers), des noms peu connus, mais avec un bon niveau musical, comme ils ont montré dans leur premier disque, Flaunt It, et dans leur thème plus célébre: Love Missile F1-11.

US bombs cruisin’ overhead
There goes my love rocket red
Shoot it up….
Shoot it up….

Blaster bomb bomb bomb ahead

Multi millions still unfed
Amondo teeno givin’ head
Shoot it up….
Shoot it up….

Hold me shake me, I’m all shook up
Psycho maniac interblend, shoot it up
Now shoot it up

Shoot it up
Shoot it up
Shoot it up….

Teenage crime now fashion’s dead
Shoot it up
There goes my love rocket red
Shoot it up
Shoot it up
Shoot it up
Shoot it up
Shoot it up

 

 

El 1.983 Dave Clarke i Alison Moyet decidien separar-se i Yazoo passava a la història, però mentre clarke decidia formar un nou grup, la CBS tenia clar el potencial de l’Alison y la preparava per iniciar una carrera en solitari.

El seu primer disc, publicat el 1.984 és Alf, el nom amb que era coneguda durant la seva época punk, i amb temes com aquest preciós Invisible, produït per una llegenda de la Motown, Lamon Dozier, arribava al top 40 USA, on no havia arribat mai Yazoo.

===================================================================

En 1.983 Dave Clarke y Alison Moyet deciden separarse y Yazoo pasaba a la historia, pero mientras Clarke decidia formar un nuevo grupo, la discográfica CBS tenia claro el potencial de Alison y apostaba por que iniciara una carrera en solitario.

Su primer disco, publicado en 1.984, és Alf, el nombre con el que era conocida durante su época punk, y con temas como este precioso Invisible, producido por una leyenda de la Motown, Lamon Dozier, llegaba al top 40 USA, donde no había llegado nunca Yazoo.

===================================================================

Au 1.983, Dave Clarke et Alison Moyet ont décidé de se séparar et Yazoo finissait son chemin, mais pendant que Clarke décidait de former un nouvel groupe, la discographique CBS voyait clair le potentiel d’Alison et pariait pour son début en solitaire.

Son premier disque, publié au 1.984, est Alf, le nom avec lequel elle était connue pendant son époque punk, et avec des thèmes comme ce beau Invisible, produit par une légende de la Motown, Lamon Dozierarrivait au top 40 USA, ou Yazoo n’étaient jamais arrivés

You’ve got me so confused and there’s words I could use
But I’m afraid to say them
I feel I’ve been had and I’m boiling mad
Still I can’t live without you
You don’t have the time and you won’t spend a di-i-hime
Not even to call me
Oh you don’t know I exist and I wouldn’t be missed
If I had the nerve to qui-it you

Invisible, I feel like I’m invisble
You treat me like I’m not really there-ere
And you don’t really care
I know this ro-omance, It ain’t goin’ nowhere

Invisible (just like your love), you treat me like I’m invisible
When you get the need to flirt
You do the work, you just don’t care how mu-uch it hurts

I can never reach ya on the phone
It rings and rings when I know you’re ho-ome
It may be naive but I just wanna believe
I’m the only one, ay-ay
I tell myself lies and give you alibies
Knowin’ your promises, you’ll never keep
Like the merry go round I’m goin’ up, going down
I’m on a dead end street

Invisible (just like your love), I feel like I’m invisble
You treat me like I’m not really there-ere
And you don’t really care
I know this romance, It ain’t goin’ nowhere

Although I know it’s not a lot
Don’t want to lose whatever we’ve got
I keep hangin’ on, knowin’ I can’t win
‘Cause it’s too hard to start over agai-ai-ain

Invisible, I feel like I’m invisble
You treat me like I’m not really there-ere
And you don’t really care
I know this ro-omance, It ain’t goin’ nowhere

Invisible (just like your love), You treat me like I’m invisible
When you get the need

El cantant del The Cars habitualment era el peculiar Rick Ocasek, però en algun dels seus temes, era el baixista Benjamin “Ben” Orr, qui es feia càrrec de l’apartat vocal, aquest és el cas de Drive, un dels seus millors temes, pertanyent al seu àlbum de més ressó, Heartbreak City, publicat el 1.984.

Malhauradament, Ben Orr ens va deixar el 3 d’octubre del 2.000, víctima d’un càncer de pàncreas, però el seu record resta inoblidable al pas del temps gràcies a aquesta preciosa balada.

===================================================================

El cantante de The Cars habitualmente era el peculiar Rick Ocasek, pero en alguno de sus temas, era el bajista Benjamin “Ben” Orr, quien se hacía cargo del apartado vocal, este es el caso de Drive, uno de sus mejores temas, perteneciente a su álbum más conocido, Heartbreak City, publicado en 1.984.

Desgraciadamente, Ben Orr nos dejó el 3 de octubre del 2.000, víctima de un cáncer de páncreas, pero su recuerdo se mantiene inalterable al paso del tiempo gracias a esta preciosa balada.

===================================================================

Le chanteur de The Cars était d’habitude le particulier Rick Ocasek, mais dans quelques de leurs thèmes, c’était le bassiste Benjamin “Ben” Orr, qui était aussi le chanteur, comme dans Drive, un de leurs meilleurs thèmes, qui apparaît dans leur album plus connu, Hearbreak City, publié au 1.984.

Malhereusement, Ben Orr nous à laissé le 3 octovre du 2.000, victime d’un cancer pancréathique, mais son souvenir reste avec nous malgré le cours du temps, grâce a cette belle balade.