EL TEMA D’AVUI – THE CURE – FASCINATION STREET

Uns altres que han tret nou disc són Robert Smith i Cia.

De moment l’he escoltat un parell de cops i no m’acaba de fer el ple, alguns temes em recorden massa a l’època depressiva de Bloodflowers i d’altres canvien totalment de registre a la més festiva de Wish o Wild Mood Swings, però sincerament de moment no trobo aquella màgia que sí que teníen The Cure als 80’s i que sembla que els ha abandonat als darrers anys.

L’hauré d’escoltar algunes vegades més per acabar de jutjar bé, però ara mateix em sembla força llun de discs magistrals com l’inoblidable Disintegration, que tenia temes fantàstics com aquest carrer de la fascinació.

=================================================================

Otros que han lanzado nuevo disco son Robert Smith y Cia.

De momento lo he escuchado un par de veces y no termina de convencerme, algunos temas me recuerdan demasiado a la época depresiva de Bloodflowers y otros cambian totalmente de registro a la más festiva de Wish o Wild Mood Swings, pero sinceramente no encuentro aquella magia que sí tenían The Cure en los 80’s y que parece que les ha abandonado en los últimos años.

Tendré que escucharlo más veces para terminar de juzgar con propiedad, pero ahora mismo me parece muy lejos de discos magistrales como el inolvidable Disintegration, que tenia temas fantásticos como esta calle de la fascinación.

oh it’s opening time down on fascination street

so let’s cut the conversation

and get out for a bit

because i feel it all fading and paling and i’m begging

to drag you down with me to kick the last nail in yeah

i like you in that like i like you to scream

but if you open your mouth then i cant be responsible

for quite what goes in or to care what comes out

so just pull on your hair just pull on your pout

and let’s move to the beat

like we know that it’s over if you slip going

under slip over my shoulder

so just pull on your face just pull on your feet

and let’s hit opening time down on fascination street

so pull on your hair pull on your pout cut

the conversation just open your mouth

pull on your face pull on your feet

and let’s hit opening time

down on fascination street (5) ….

EL TEMA D’AVUI – THE CURE – PUSH

El sisé disc, anomenat The Head on The Door, publicat el 1.995, és un dels millors, si no el millor, de The Cure. El retorn del gran baixista Simon Gallup, absent des del 1.982, junt amb l’entrada com a membre permanent del segón guitarrista i teclista Porl Thompson, i l’arribada d’un gran bateria com Boris Williams, va motivar com mai els dos membres fundadors, Robert Smith i Lawrence Tolhurst, i van assolir un d’aquells álbums que passen a la història, magnífic des del primer tema, In Between Days, fins al darrer, Sinking.

Enmig dels dos, varis temes de tall clàssic i alguna peça experimental com aquest Push, que sempre m’ha agradat molt, on els passatges instrumentals predominen per sobre de les veus, en un duel de guitarres realment encisador.

================================================================

El sexto disco, llamado The Head on The Door, publicado en 1.985, es uno de los mejores, si no el mejor, de The Cure. El retorno del gran bajista Simon Gallup, ausente desde el 1.982, junto a la entrada como miembro fijo del segundo guitarrista y teclista Porl Thompson, y la llegada de un gran batería como Boris Williams, motivó como nunca a los dos miembros fundadores, Robert Smith y Lawrence Tolhurst, para conseguir uno de esos discos que pasan a la historia, magnífico desde el primer tema, In Between Days, hasta el último, Sinking.

Entre ambos, varios temas de corte clásico y alguna pieza experimental como este Push, que siempre me ha gustado especialmente, donde los pasajes instrumentales predominan por encima de la voz, en un duelo de guitarras realmente excitante.

================================================================

Le sixième disque, nommé The Head on The Door, publié au 1.985, est un des mieux, sinon le meilleur, de The Cure. La rentrée du grand bassiste Simon Gallup, absent dès le 1.982, accompagnée de l’entrée comme membre fixe du deuxième guitariste et técliste Porl Thompson, et l’arrivée d’un grand batériste comme Boris Williams, a motivé comme jamais les deux membres foundeurs, Robert Smith et Lawrence Tolhurst, pour créer un de ces disques qui vont faire histoire, magnifique dès le premier thème, In Between Days, jusqu’au dernier, Sinking.

Parmi les deux, plusieurs thèmes de coupage classique Cure et quelques experiments, comme ce Push, un thème que j’ai toujours bien aimé, ou les passages instrumentals sont plus rémarqués que la voix, dans un duel de guitares absoulument excitante.

Go go go ….                                                                                    Push him away                                                                                    No no no ….

Don’t let him stay

He gets inside to stare at her
The seeping mouth
The mouth that knows
The secret you
Always you

A smile to hide the fear away
Oh smear this man across the walls
Like strawberries and cream
Its the only way to be

Exactly the same clean room
Exactly the same clean bed
But I’ve stayed away too long this time
And I’ve got too big to fit this time…

EL TEMA D’AVUI – THE CURE – LAST DANCE

Només els més fans de The Cure coneixen aquest tema, que per a mi, és un dels més brillants i complexos musicalment de tot el seu repertori.

Aquest tema forma part del llarga durada anomenat Disintegration, però només va aparèixer en la versió de CD, com a bonus per als fans, doncs en el LP i el Cassette, que en aquell moment encara eren els estandards dominants, va ser-ne el.liminat per qüestió d’espai.

Es especialment remarcable el treball a la bateria de Boris Williams, un percussionista increïble, que per a mi és un dels membres imprescindibles de la historia de la banda, i un pilar esencial dels millors anys dels Cure, del 1.984 al 1.993.

================================================================

Sólo los más fans de The Cure conocen este tema, que, para mí, es uno de los más brillantes y complejos musicalmente de todo su repertorio.

Este tema forma parte del disco Disintegration, però sólo apareció en el formato en CD, como bonus para los fans, ya que del LP y Cassette, que en ese momento todavía eran los estándares dominantes, fué eliminado por cuestión de espacio.

Es especialmente remarcable el trabajo en la batería de Boris Williams, un percusionista increible, que para mi es uno de los miembros imprescindibles de la banda, y un pilar esencial de los mejores años de los Cure, del 1.984 al 1.993.

===============================================================

Seulement les plus fans de The Cure connaissent ce thème, qui, pour moi, est un des plus brillants et complexes musicalement de tout leur répertoire.

Ce thème forme partie du disque Disintegration, mais il est sorti seulement dans le CD, comme bonus pour les fans, donc il n’a pas été inclus dans le LP et le cassette, les formats que dans ce moment-là étaient encore plus habituels, par manque d’espace.

C’est espécialement rémarquable le travail du bateriste Boris Williams, un percussioniste incroyable, qui, pour moi, est un des membres imprescindibles de la bande, et un pilier essentiel des meilleurs ans de The Cure, ceux qui vont du 1.984 au 1.993.

EL TEMA D’AVUI – THE CURE – PLAY FOR TODAY

Un dels meus temes preferits dels Cure, encara que n’hi ha molts més. Play For Today, un clàssic de la seva primera època.

Personalment prefereixo les versions en directe, que sonen més brutes, més agressives, però aquest és el video original, més agradable a l’oïda dels qui no coneixin el tema.

============================================================== 

Uno de mis temas preferidos de los Cure, aunque tengo bastantes más. Play For Today, un clásico de su primera época.

Personalmente prefiero las versiones en directo, que suenan más sucias, más agresivas, pero este es el video original, más agradable al oido de los que no conocen el tema.

=============================================================

Un des thèmes que je préfére des Cure, malgré que je n’ai plusieurs d’autres. Play For Today, un classique de sa première époque.

Personalement je préfère les versions en direct, plus sales, plus agressives, mais celui-ci est le tube original, plus agréable a l’écoute de ceux qui ne connaissent pas le thème.