Holidays in Eden, llençat al mercat el 1.991, és el 6è disc de Marillion, i el segon amb Steve Hogarth com a cantant. Si en l’anterior, Seasons End, ja es feia palès un lleuger canvi en l’estil del grup, en aquest encara queda més clara la influència de Hogarth en les noves composicions i el seu pes en les mateixes malgrat portar tant poc temps a la banda.

 La discussió sobre si eren millors els Marillion amb Fish o ho són amb Steve és un carrer sense sortida, que tothom en pensi el que vulgui, jo tinc l’opinió que igual com amb Fish ens van regalar àlbums magistrals com Fugazi o Misplaced Childhood, la nova etapa amb Steve ens n’ha donat d’altres també tant bons com aquest Holidays in Eden, per tant jo no m’atreveixo a posar-ne un davant de l’altre.

 Un dels temes més brillants del disc, és aquesta magnífica Waiting To Happen, on llueix especialment la veu de Hogarth amb tots els seus matiços.

 ===================================================

Holidays in Eden, lanzado en 1.991, es el 6º álbum de Marillion, y el segundo con Steve Hogarth como cantante. Si en el anterior, Seasons End, ya se mostraba un claro cambio en el estilo del grupo, en este queda todavía más patente la influencia de Steve en las nuevas composiciones y su peso en las mismas, pese a llevar tan poco tiempo en la banda.

 La discusión sobre si eran mejores los Marillion con Fish o lo son con Steve es un callejón sin salida, todo el mundo es libre de tener su opinión, la mía es que igual que con Fish nos regalaron álbumes magistrales como Fugazi o Misplaced Childhood, la nueva etapa con Hogarth nos ha dado otros también tan buenos como este Holidays in Eden, por lo tanto yo no me atrevo a poner a uno por delante del otro.

 Uno de los temas más brillantes del disco es esta magnífica Waiting To Happen, donde destaca especialmente la voz de Hogarth con todos sus matices.

I lie awake at night, listening to you sleeping
I hear the darkness breathe
And the rain against the window

After all this time
Cynical and jaded
All the stones are diamonds
All the blues are faded

Everything Ive been through
All Ive seen and heard
Spend to much of my life
In the spiritual third world
But you came and brought the rain here

Something waiting to happen
Something learning to fly
We can talk without talking
From inside to inside
I have waited to feel this
For the whole of my life

We took ourselves apart
We talked about our faces
You said you didnt like yours
I said I disagree

I keep the pieces separate
I clutch them in my coat
A jigsaw of an angel
I can do when I feel low

From emptiness and dryness
The famine of our days
Watch the heavens open
Wash it all away
You came and brought the rain here

Something waiting to happen
Something learning to fly
On the edge of exploding
Something wild and alive
Something waiting to happen
Anytime that you like
I have waited to feel this
For the whole of my life

Anuncios

Sempre he sentit una debilitat especial per el tecno elegant d’Ultravox, i em fascinen temes com Vienna, Lament, One Small Day o Hymn que fusionen el rock, el pop, el tecno amb atmosferes orquestrals, magnífics cors, i per sobre de tot, la veu excepcional de Midge Ure.

En una recopilació de les cançons imprescindibles de la New Wave no pot faltar, en un lloc d’honor, aquesta sensacional The Voice, de l’àlbum Rage in Eden.

=============================================================

Siempre he tenido una especial debilidad por el tecno elegante de Ultravox, y me fascinan temas como Vienna, Lament, One Small Day o Hymn que fusionan rock, pop y tecno con atmosferas orquestrales, magníficos coros y, por encima de todo, la voz excepcional de Midge Ure.

En una recopilación de las canciones imprescindibles de la New Wave no puede faltar, ocupando plaza de honor, esta sensacional The Voice, del disco Rage in Eden.

=============================================================

J’ai toujours eu une spéciale débilité pour le techno elégant des Ultravox, et je suis fasciné par des thèmes comme Vienna, Lament, One Small Day ou Hymn qui fusionnent rock, pop et tecno avec des atmosphères orchestraux, des chors magnifiques et, au sommet de tout ça, l’exceptionnelle voix de Midge Ure.

Dans une récopilation des chansons imprescindibles de la New Wave, on ne peut pas manquer, dans une place préferente, cette sensationalle The Voice du disque Rage in Eden.