Un dels temes dels Chameleons que cada vegada que escolto m’agrada més …. Nostalgia … el trobem al disc What Does Anything Mean Basically, el seu segon treball, llençat el 1.985.

Aquest segon manté el llistó alt que va marcar el seu predecessor, el gran Script For The Bridge, amb temes també magnífics com Return of the roughnecks, perfume garden, home is where the heart is, in Shreds o Looking Inwardly, però realment aquest mig temps, que potser s’allunya de l’estructura clàssica dels seus temes anteriors, entra més en el terreny del pop més clàssic (el protagonisme de la sempre brillant guitarra de’n Dave Fielding aquí desapareix). Segurament és el tema menys Chameleons dels seus dos primers discs, i potser per això necessites més escoltes per que t’acabi embolcallant.

No hi ha cap vídeo oficial del tema, però al youtube he trobat aquest bonic montatge amb fotografies d’actrius mítiques, que realment fan honor al nom de la cançó.

==================================================================================

Uno de los temas de los Chameleons que cada vez que escucho me gusta más … Nostalgia … lo encontramos en el disco What Does Anything Mean Basically, su segundo trabajo, lanzado en 1.985.

Este segundo mantiene la altura del listón que marcó su predecesor, el gran Script For The Bridge, con temas también magníficos como Return of the Roughnecks, perfume garden, home is where the heart is, in Shreds o Looking Inwardly, pero realmente este medio tiempo, que quizás se aleja de la estructura clásica de sus temas anteriores, entra más en el terreno del pop más clásico (el protagonismo de la siempre brillante guitarra de Dave Fielding aquí desaparece). Seguramente es el tema menos Chameleons de sus dos primeros discos, y quizás es por esto por lo que vas a necesitar escucharlo más veces para que te acabe envolviendo.

No hay ningún video oficial del tema, pero en el Youtube he encontrado este bonito montaje con fotografias de actrices míticas, que realmente hace honor al nombre del tema.

Absorbing your words
Battles raging within me
Absorbing your words
Is gradually tearing my soul in two
There isn’t much I could do
Despite my fear it helps to
Share my nostalgia with you

There isn’t time to stand still
We are constantly changing
You’re draining my will
I find myself rearranging my points of view
There isn’t much I could do
Despite my fear it helps to
Share my nostalgia with you

Tomorrow I remember yesterday
Tomorrow, remember yesterday
Tomorrow, remember yesterday
Tomorrow I remember yesterday

Whatever lies in my past
Or what is yet in the future
Time passes so fast
Suppose there’s always the danger
I won’t pull through
I’ll have to think this thing through
Despite my fear it helps to
Share my nostalgia with you

Tomorrow I’ll remember yesterday
Tomorrow I remember yesterday
Tomorrow, remember yesterday
Tomorrow, remember yesterday

Tomorrow, remember yesterday…
Tomorrow, nostalgia will lead me away

Aquest no ha estat un any de grans discs, més aviat un d’aquells anys de transició, però si hi ha una gravació que ha destacat, i de quina manera, ha estat el tercer disc dels Linkin Park: Minutes to Midnight.

Els californians van dedicar 1 any a gravar el disc complet i dos mesos més a retocar algunes cançons, per assolir un treball gairebé perfecte, força més tranquil i madur del que ens teníen acostumats, i realment molt arriscat, quan el més fàcil era seguir el camí que els havia portat a l’èxit mundial amb seu anterior treball, Meteora.

Només podem fer que aplaudir aquest canvi, que demostra que ja són una de les bandes de present i futur del rock mundial. Gaudiu dels que, al meu parer, són els millors temes del disc, i no dubteu a demanar-lo als reis.

==============================================================

Este no ha sido un año de grandes discos, más bien uno de esos años de transición, pero si hay una grabación que ha destacado, y de qué manera, ha sido el tercer trabajo de los Linkin Park: Minutes to Midnight.

Los californianos dedicaron un año a grabar el disco completo y dos meses más a retocar algunos temas, para conseguir un trabajo casi perfecto, mucho más tranquilo y maduro de lo que nos tenían acostumbrados, y realmente muy arriesgado, cuando lo más fácil era seguir con el estilo que les havia llevado al éxito mundial con su anterior trabajo, Meteora. 

Sólo podemos aplaudir este cambio que demuestra que son ya una de las bandas de presente y futuro del rock mundial. Disfrutad de los que, a mi parecer, son los mejores temas del disco, y no dudéis en pedirlo a los reyes magos.

============================================================= 

Ce 2.007 ne nous a pas apporté des grands disques, il a été plûtot un an de transition, mais s’il y en a un qui a destaqué, et de quelle façon, c’est, bien sûr, le dernier travail des Linkin Park: Minutes to Midnight.

Les californiens ont dédié un an au enregistrement de ce disque, et deux mois plus pour arranger plusieurs chansons, tout cela pour nous offrir un travail presque parfait, plus calme et mûr de ce que nous étions habitués, et vraiment plus risqué, quand le chemin facile était suivre le style qui les aviat méné au succes mondial avec son travail précédent, Meteora.

Nous ne pouvons qu’applaudir cette évolution, qui nous montre qu’ils sont déjà une des plus grandes bandes du present et du futur du rock mondial. Jouissez de ceux qui sont, à mon avis, les mieux thèmes du disque, et ne doutez pas à ajouter ce disque a votre collection. 

SHADOW OF THE DAY

WHAT I’VE DONE

VALENTINE’S DAY

LEAVE OUT ALL THE REST

THE LITTLE THINGS GIVE YOU AWAY