El primer disc de The Mission és God’s Own Medicine. Llençat el 1.986 va donar a conèixer el grup format per Wayne Hussey, Craig Adams, Steven Hinkler i Mick Brown a tot el món, amb singles com Severina i la brutal Wasteland, o temes en una línea més pop com Stay With Me.

Però God’s Own Medicine no és un disc de tres temes, en absolut. Hi ha un munt de cançons brillants, rock del que es va anomenar com a gótic en aquella época, però que personalment penso que va anar una mica més enllà, incorporant ritmes més durs, guitarres més própies del hard rock com faríen també altres bandes com The Cult posteriorment, o com copiaríen també els Heroes del Silencio al seu Senderos de Traición.

El disc és absolutament recomanable del primer al darrer tema, alguns poderosos com Sacrilege, Bridges Burning, l’esmentada Wasteland, o Garden of Delight, però també té bal.lades i mig temps preciosos com Let Slipping Dogs Die o aquesta fantàstica Love Me To Death, un d’aquells temes que no et canses mai d’escoltar.

=================================================================================

El primer disco de The Mission es God’s Own Medicine. Lanzado en 1.986 dió a conocer al grupo formado por Wayne Hussey, Craig Adams, Steven Hinkler y Mick Brown en todo el mundo, con singles como Severina y la brutal Wasteland, o temas más poperos como Stay With Me.

Pero God’s Own Medicine no es un disco de tres temas, en absoluto. Hay un montón de canciones brillantes, rock del que se encasilló en la etiqueta de gótico en esa época, pero que personalmente pienso que fué algo más lejos, incorporando ritmos más duros, guitarras más propias del Hard Rock como harían también otras bandas como The Cult posteriormente, o como copiarían también los Heroes del Silencio en su Senderos de Traición.

El disco es absolutamente recomendable desde el primer al último tema, algunos poderosos como Sacrilege, Bridges Burning, la citada Wasteland, o Garden Of Deligh, pero también tiene baladas y medios tiempos preciosos como Let Slipping Dogs Die o esta fantástica Love Me To Death, uno de esos temas que no te cansas nunca de escuchar.


Let me come inside your ivory tower
Let me come inside your hallowed walls
God, it’s heaven in here
Fix me with your hand of praise
Fix me with your touch of precious thrills
Your fingers dance across my skin
Reaching out for the pride of man

Hand in hand, flesh in flesh
We’re walking through the fire of love
Breath by breath, and flame by flame
We burn ‘til the sun rises and shines hot
Love comes gushing, love runs free
My love comes all over you
My love comes for you

Love me to death, my flower
Run bare fur through my hair
Naked on my lips
Love me to death, my precious
Smother me with kisses
Drown me in your waves of falling sweetness

Hold me dear, bury me deep
Bless me with your word of savage honour
We love more by fate than design
So give me your hand and I’ll gladly give you my life
A flower, that sways in the breeze
You must be stronger than the winds that blow you away
Blow you away

Love me to death, my precious
Run bare fur through my hair
Dance wild on my lips
Love me to death, my flower
Lay me down on your bed of petals
Cover me with your honey, my blossom

Love me to death
Love me to death
Love me to death, my flower
Love me to death, my treasure
Run bare fur through my hair
Dance wild on my heart
Love me to death, my precious
Love me to death, my love
Tarnish, taint and punish me softly
Softly love me to death
Love me to death

Suburbia va ser el quart single del disc de debut de Neil i Chris, i el seu segón top-10, en arribar al no. 8 a les llistes britàniques.

Segueix una línea semblant a Opportunities, amb un Tecno més dur que West End Girls o Love comes Quickly, i si us hi fixeu una mica veureu que el ritme del baix és pràcticament calcat al de la canción Into the Groove de Madonna … casualitat?

El tema està basat en la película del 1.984 del mateix nom, obra de Penelope Spheeris, que descriu els atacs de violència i amotinaments de Los Angeles del mateix any.

=================================================

Suburbia fué el cuarto single del disco de debut de Neil y Chris, y su segundo top-10, llegando al no. 8 de las listas británicas.

Sigue una linea parecida a Opportunities, con un tecno más duro que West End Girls o Love Comes Quickly, y si os fijáis un poco veréis que el ritmo de bajo es prácticamente calcado al de la canción Into The Groove de Madonna … casualidad?

El tema está basado en la película del 1.984 del mismo nombre, obra de Penelope Spheeris, que describe los ataques de violencia y amotinamientos en Los Angeles del mismo año.

Lost in the high street, where the dogs run
Roaming suburban boys
Mother’s got a hairdo to be done
She says they’re too old for toys
Stood by the bus stop with a felt pen
In this suburban hell
And in the distance a police car
To break the suburban spell

Let’s take a ride, and run with the dogs tonight
In Suburbia
You can’t hide, run with the dogs tonight
In Suburbia

Break the window by the town hall
Listen, the siren screams
There in the distance, like a roll call
Of all the suburban dreams

Let’s take a ride, and run with the dogs tonight
In Suburbia
You can’t hide, run with the dogs tonight
In Suburbia

I only wanted something else to do but hang around
I only wanted something else to do but hang around
I only wanted something else to do but hang around
I only wanted something else to do but hang around

It’s on the front page of the papers
This is their hour of need
Where’s a policeman when you need one
To blame the colour TV?

Let’s take a ride, and run with the dogs tonight
In Suburbia
You can’t hide, run with the dogs tonight
In Suburbia
In Suburbia
In Suburbia

Take a ride, and run with the dogs tonight
In Suburbia
You can’t hide, run with the dogs tonight
In Suburbia

Run with the dogs tonight
In Suburbia
You can’t hide
In Suburbia
In Suburbia
In Suburbia
In Suburbia
In Suburbia

Fa uns mesos ja vaig posar el video de The Look Of Love, el tema més conegut del primer disc (The Lexicon of Love) d’aquest grup britànic, però un altre tema del mateix llarga durada que no us serà tant familiar, és aquest All Of My Heart, on brillen encara amb més força els magnífics arranjaments orquestrals que hi ha a tot el disc, obra de Anne Dudley, una gran compositora que s’ha mogut amb éxit tant en el món del pop com en el de la música clàssica, i fins i tot ha estat una de les compositores oficials de la BBC Orchestra des del 2.000 fins el 2.002, i és autora també de la banda sonora del film Full Monty, composició que va guanyar el prestigiós Academy Award l’any 1.988.

Sens dubte que a All Of My Heart va realitzar una fusió entre la música orquestral i el tecno excepcional, i que posteriorment han imitat altres grups com Art of Noise, del que també va ser membre o Frankie Goes To Hollywod.

===============================================================

Hace unos meses ya puse el video de The Look Of Love, el tema más conocido del primer disco (The Lexicon of Love) de este grupo británico, pero otro tema del mismo LP que no os será tan familiar es este All Of My Heart, donde brillan todavía más los magníficos arreglos orquestales que contiene todo el disco, y que son obra de Anne Dudley, una gran compositora que se ha movido con igual éxito en el mundo del pop, como en el de la música clasica, llegando a ser una de las compositoras oficiales de la BBC Orquestra desde el 2.000 hasta el 2.002, y es autora también de la banda sonora del film Full Monty, composición que ganó el prestigioso Academy Award en 1.988.

Sin duda que en All Of My Heart realizó una fusión entre la música orquestal y el tecno excepcional, y que posteriormente ha sido imitado por otros grupos como Art of Noise, del que también fué miembro o Frankie Goes to Hollywood.

Love Removal Machine conforma, junt amb Wildflower i Lil’ Devil, la trilogia de temes que van plasmar el canvi del gotic rock al hard rock per part de la banda anglesa.

Ritmes més poderosos, l’especial veu de Ian Astbury i sobretot, al menys en la meva opinió, els riffs de guitarra de Billy Duffy, i la brillant producció d’un geni com Rick Rubin, ens van fer entrar en una nova dimensió i van portar Electric a ser un dels discs de referència del hard rock dels 80’s, sens cap mena de dubte.

Podeu veure el video original del tema, i, a continuació, una fantàstica interpretació en directe a la sala Razzmatazz de Barcelona, en la gira del seu 7è disc en estudi, The Cult, l’any 1.984, un concert en el que un servidor va tenir la sort de gaudir des de primeríssima fila.

===============================================================

Love Removal Machine conforma, junto a Wildflower y Lil’Devil, la trilogia de temas que plasmaron el cambio del rock gótico al hard rock por parte del grupo inglés.

Ritmos más potentes, la especial voz de Ian Astbury y especialmente, al menos en mi opinión, los riffs de guitarra de Billy Duffy, y la brillante producción de un genio como Rick Rubin, nos hicieron entrar en una nueva dimensión y llevaron Electric a ser uno de los referentes del hard rock de los 80, sin ninguna duda.

Podéis ver el video original del tema, y, a continuación, una fantástica interpretación en directo en la sala Razzmatazz de Barcelona, en la gira de su séptimo disco, The Cult, en 1.984, un concierto en el que un servidor tuvo el privilegio de gozar desde las primeras filas.

VIDEO ORIGINAL

EN DIRECTO EN BARCELONA – SALA RAZZMATAZZ

Fell to the red room
Because she was there
A scarlet woman
She got me in fear
She said do all those things that you do to me
You know what I mean
Do all those things that you do to me yeah
Love remover love remover machine
You little fun remover love remover machine

Baby baby baby baby baby I fell from the sky
Yesterday you blew my mind oh yeah
Having trouble with my direction
Upside down psychotic reaction

Love removal love removal machine
You little soul shaker love removal machine
You little love removal machine
You little fun removal love removal machine

Love removal love removal machine

You little fun remover fun removal machine
You little love removal machine
You little soul shaker love removal machine

Look out here she comes
Look out here she comes
Look out here she comes

Shake it don’t break it baby
Shake it don’t break it baby
Shake it don’t break it baby

El tema que va donar a conèixer a aquest grup a tot el món, i a mi també … és aquesta preciosa composició de pop atemporal, que sóna avui igual de fresca i dolça que al 1.985, quan va ser llençat, com a primer single del seu segón llarga durada, Love Not Money.

================================================================

El tema que dió a conocer a este duo en todo el mundo, y a mi también … es esta preciosa composición de pop atemporal, que suena hoy igual de fresca y dulce que en 1.985, cuando fué lanzada, como primer single de su segundo LP, Love Not Money.

We are not true
We are not pure
We are not right

O but still I’ll steal to you at night
Too selfish by half
Too ugly by far
But when your songs have been sung, come to me
Rumours are rife
And winter blows cold
Reminds me of such wretched times
And yet all the same
I will never deign
To think ill of you
When all’s well
My love is like cathedral bells

Amongst all the dross
The lies and the grief
There are so many things you just wouldn’t believe
But amongst all the dross
The lies and the grief
When all’s well
My love is like cathedral bells

De tant en tant va bé recuperar algun d’aquells grups estranys que van saltar a la fama més per la seva excentricitat o aspecte, que no pas per la seva música.

Avui els toca el torn a Sigue Sigue Sputnik, que, malgrat que no van passar de dos llarga durada, i només el primer amb cert ressó, tenien una sólida formació liderada per el baixista de Generation X, Tony James, i acompanyat per Martin Degville (Veus), Neal X (guitarres), Ray Mayhew i Chris Kavanagh (Bateries) i Yana Ya Ya (teclats), tots ells poc coneguts, però amb bon nivell musical, com van deixar clar al primer disc Flaunt It, i en el seu tema més conegut: Love Missile F1-11.

================================================================

De vez en cuando viene bien recuperar alguno de aquellos grupos extraños que saltaron a la fama más por su excentricidad o aspecto, que no por su música.

Hoy les toca el turno a Sigue Sigue Sputnik, quienes, pese a que no pasaron de dos LP, y sólo el primero con cierto éxito, tenian una sólida fórmación, liderada por el bajista de Generation X, Tony James, y acompañado por Martin Degville (Vocs), Neal X (guitarras), Ray Mayhew y Chris Kavanagh (Baterias) i Yana Ya Ya (teclados), todos ellos poco conocidos, pero con un buen nivel musical, como dejaron claro en el primer disco Flaunt It, y en su tema más célebre: Love Missile F1-11.

================================================================

De temps en temps, c’est agréable de récuperer quelqu’un de ces groupes qui ont obtenu un certain succés par leur excentricité ou son look, avant que pour leur musique.

Aujourd’hui, c’est le cas de Sigue Sigue Sputnik, lesquels, malgré qu’ils n’ont arrivé plus loin du deuxième long play, et seulement le premier avec un certain succés, avaient une solide formation, liderée par le bassiste de Generation X, Tony James, et accompagnée par Martin Degville (Voices), Neal X (guitares), Ray Mayhew et Chris Kavanagh (batéries) et Yana Ya Ya (claviers), des noms peu connus, mais avec un bon niveau musical, comme ils ont montré dans leur premier disque, Flaunt It, et dans leur thème plus célébre: Love Missile F1-11.

US bombs cruisin’ overhead
There goes my love rocket red
Shoot it up….
Shoot it up….

Blaster bomb bomb bomb ahead

Multi millions still unfed
Amondo teeno givin’ head
Shoot it up….
Shoot it up….

Hold me shake me, I’m all shook up
Psycho maniac interblend, shoot it up
Now shoot it up

Shoot it up
Shoot it up
Shoot it up….

Teenage crime now fashion’s dead
Shoot it up
There goes my love rocket red
Shoot it up
Shoot it up
Shoot it up
Shoot it up
Shoot it up

 

 

Es difícil estar content i tenir ganes d’escoltar música alegre i festiva quan acabes de llegir notícies com que més de 80.000 persones, la meitat dels quals, infants, han mort a causa d’un tifó a Myanmar.

Sé que no podem fer-hi gairebé res, que la natura és, a vegades, així d’injusta i cruel, però aquest cap de setmana no hi haurà música estrident ni festiva en aquest blog, en el seu homenatge.

Només sonarà la melancòlica i preciosa balada que Vangelis va composar per una de les meves escenes d’amor preferides del cinema, la que viuen Deckard i Rachel a Blade Runner.

Descansin tots ells en pau.

======================================================================

Es difícil estar contento y tener ganas de escuchar música alegre y festiva cuando acabas de leer noticias como que más de 80.000 personas, la mitad de ellos niños, han muerto a causa de un tifón en Myanmar.

Sé que no podemos hacer mucho al respecto, que la naturaleza es, a veces, tan injusta y cruel, pero este fin de semana no habrá música estridente ni festiva en este blog, como último homenaje.

Sólo sonará la melancólica y preciosa balada que Vangelis compuso para una de mis escenas de amor preferidas de la historia del cine, la que viven Deckard y Rachel en Blade Runner.

Descansen todos ellos en paz.

====================================================================

C’est difficile d’être joyeux et avoir envie d’entendre de la musique joyeuse et de fête, quand on vient de lire des nouvelles comme qu’à Myanmar, un tifon vient de tuer plus de 80.000 personnes, la motié d’eux, des innocents enfants.

Je sais que nous n’avons pas beaucoup à faire sur ça, que la nature est, parfois, si cruel et injuste, mais ce week-end il n’y aura pas de la musique stridente et de fête dans ce blog, comme dernier hommage.

Vous pourrez seulement entendre la mélancolique et belle balade que Vangelis à composé par une de mes escénes d’amour préférées de l’histoire du cinéma, celle qui vivent Deckard et Rachel à Blade Runner.

Qu’ils se réposent tous en paix.

Nascut el 6 de febrer del 1.945 a Nine MIles, Jamaica, Robert Nesta Marley era fill d’una jamaicana, i d’un oficial de l’exèrcit britànic, que es va desentendre d’ell, per el que la seva mare es va veure obligada a traslladarse a un dels barris més pobres de la capital, Kingston, on Robert va passar la seva infantesa i juventut, i va conèixer Neville O’Riley Livingston, a partir de llavors Bunny, i a Winston Hubert McIntosh, a partir de llavors Peter Tosh, amb qui va formar el seu primer grup, Wailing Wailers.

Durant els anys 60 van anar-se llaurant una sòlida reputació, i a principis dels 70’s eren ja una llegenda al carib, tot i que pràcticament desconeguts a la resta del món.

Això va canviar al 1.973, amb la publicació del seu vuitè treball, Burnin’, i en especial al tema I Shoot The Sheriff, que va arribar al no. 1 als USA, i d’aquí al reconeixement de Bob com a rei del Reggae a tot el món.

El meu disc preferit de Marley és Kaya, del 1.978, d’on va sortir aquest fantàstic Is This Love?

====================================================================

Nacido el 6 de febrero del 1.945 en Nine Miles, Jamaica, Robert Nesta Marley era hijo de una jamaicana, y de un oficial del ejército británico, que se desentendió de él, por lo que su madre se ve obligada a trasladarse a uno de los barrios más pobres de la capital, Kingston, donde Robert pasó su infancia y juventud y conoció a Neville O’Riley Livingston, a partir de entonces Bunny, y a Winston Hubert McIntosh, a partir de entonces Peter Tosh, con quienes formó su primer grupo, Wailing Wailers.

Durante los años 60 se ganaron una sólida reputación, y a principios de los 70’s eran ya una leyenda en el caribe, aunque prácticamente desconocidos en el resto del mundo.

Esto cambió en 1.973, con la publicación de su octavo trabajo, Burnin’, y en especial al tema I Shoot The Sheriff, que llegó al no. 1 en los USA, y de aquí al renconocimiento de Bob como el rey del Reggae en todo el mundo.

Mi disco preferido de Marley es Kaya, del 1.978, donde entramos esta fantástica Is This Love?

====================================================================

Né le 6 février 1.945 à Nine Miles, Jamaica, Robert Nesta Marley était le fils d’une jamaiquaise et un officier de l’armée britanique, qui n’a rien voulu savoir de lui. A cause de ça, sa mère s’est obligée de partir vers un des quartiers plus pauvres de la capital, Kingston, ou Robert a passé toute son infance et sa jeuneusse, et ou il a connu Neville O’Riley Livingston, à partir de ce moment-là Bunny, et Winston Hubert McIntosh, à partir de ce moment-là Peter Tosh, avec lesquels il a formé son premier groue, Wailing Wailers.

Pendant les 60’s ils ont gagné une solide réputation, et au début des 70’s ils étaient déjà légendaires dans tout le caribe, mais pratiquement méconnus dans le reste du monde.

Tout est change le 1.973, avec la publication de leur huitième travail, Burnin’, et espécialement grace au thème I Shoot The Sheriff, qui est arrivé au no. 1 aux USA, et d’ici à la réconaissance mondiale de Bob comme le roi du Reggae.

Mon disque préféré est Kaya, du 1.978, ou nous pouvons trouver cette fantastique Is This Love?

ABC és un grup anglès fundat a Sheffield el 1.983, i que va triomfar a tot el món amb un àlbum de nom The Lexicon of Love, que contenia grans temes pop com All of My Heart, Poison Arrow, Tears are not Enough, o aquest The Look of Love, el seu millor i més exitós tema.

Va ser un dels primers grups produïts per el mag del tecno Trevor Horn, qui els va animar a incorporar acompañaments orquestrals, aconseguint una fantàstica combinació entre els sintetitzadors i els violins que es convertiria en el seu segell personal i en la fórmula màgica per assolir nombrosos top-10 a les llistes d’èxits de tot el món.

Els seus àlbums posteriors no van arribar al mateix nivell musical, però gràcies a The Lexicon of Love, Martin Fry i David Palmer, dos dels membres fundadors, continuen a dia d’avui girant per tot el món.

==============================================================

ABC es un grupo inglés fundado en Sheffield en 1.983, y que triunfó en todo el mundo con un álbum llamado The Lexicon of Love, que contenia grandes temas pop como All of My Heart, Poison Arrow, Tears are not Enough o este The Look of Love, su mejor y más exitoso tema.

Fué uno de los primeros grupos producidos por el mago del tecno Trevor Horn, quien les animó a introducir acompañamientos orquestrales, consiguiendo una fantástica combinación entre los sintetizadores y los violines que se convertiria en su sello personal y en la fórmula mágica que les premió con numerosos top-10 en las listas de éxitos de todo el mundo.

Sus álbumes posteriores no alcanzaron el mismo nivel musical, pero gracias a The Lexicon of Love, Martin Fry y David Palmer, dos de los fundadores, continuan girando a dia de hoy por todo el mundo.

==============================================================

ABC est un groupe anglais fondé à Sheffield au 1.983, et qui a vécu un grand succés dans tout le monde avec un album nommé The Lexicon of Love, qui avait des grands thèmes pop comme All of my Heart, Poison Arrow, Tears are not Enough ou ce The Look of Love, leur meilleur thème et plus grand succés. 

Ils fûrent un des premiers groupes produits par le magicien du techno Trevor Horn, qui leur a conseillé d’introduire des accompagnements orchestrales, que offrait une fantastique combinaison entre les synthétizateurs et les violins et qui s’est converti en leur timbre personnel et la formule magistrale qui leur a donné plusieurs top-10 dans les listes de tout le monde.

Leurs albums posterieurs ne sont pas arrivés au même niveau musical, mais grace à The Lexicon of Love, Martin Fry et David Palmer, deux des fondateurs, continuent sur le scénaire encore aujourd’hui. 

Dos amics, de nom Marc Almond i Dave Ball van formar Soft Cell al 1.979, i ells mateixos van financiar el seu primer EP, Mutant Moments, trét al mercat al 1.980.

El seu tecno tocava temes espinosos en aquell moment com el transexualisme, les drogues, la mort o el sado-massoquisme i ben aviat van assolir un important nombre de seguidors.

El 1.981 el single Tainted Love els va donar a conèixer a tot el món, portant-los al no. 1 de les llistes de 17 paisos, i fins el 1.984, van gravar 4 discs més, moment en el que es van separar, per seguir Marc Almond, amb una carrera en solitari, i sorprendre’ns al 2.001 amb una inesperada reunió, que va donar com a fruit el seu darrer àlbum, i vàries gires, de les que han sortit 3 discos més, tots ells en directe.

===============================================================

Dos amigos, de nombre Marc Almond y Dave Ball formaron Soft Cell en 1.979, y ellos mismos se financiaron su primer EP, Mutant Monsters, lanzado en 1.980.

Su tecno reflejaba temas espinosos en esa época como el transexualismo, las drogas, la muerte o el sado-masoquismo, lo que llamó la atención de un nutrido grupo de fieles seguidores.

En 1.981 el single Tainted Love les dió fama mundial, llevándoles al no. 1 de las listas de éxitos en 17 paises, y, hasta el 1.984, grabaron 4 discos más, momento en el que se separaron, para seguir Marc Almond con una carrera en solitario, y sorprendernos en el 2.001 con una inesperada reunión, que dió como fruto su último álbum, y varias giras, reflejadas en 3 discos más, todos ellos en directo.

==============================================================

Deux amis, Marc Almond et Dave Ball ont formé Soft Cell au 1.979, et ils ont financé leur premier EP, Mutant Monsters, lancé au 1.980.

Leur techno parlait de thèmes épineux à cette époque-là comme le transexuallisme, les drogues, la mort ou le sado-massoquisme, ce qui a attiré à beaucoup de fans très fidèles.

Au 1.981 le single Tainted Love leur a donné un succès mondial, et ils ont réussi le no. 1 aux listes dans 17 pays, et, jusqu’au 1.984, ils ont enregistré 4 albums plus, juste au moment ou ils ont décidé se séparer, mais Marc Almond est continué avec une carrière en solitaire, et ils nous ont surpris au 2.001 avec une inattendue réunion, et un nouveau disque au 2.002, suivi par plusieures tournées, qui ont donné comme fruit 3 disques plus en direct.