L’any 1.976, Jean Louis Aubert (guitarra) i Richard Kolinka (Batería), músics que havien format part d’antigues formacions com “j’adore” o “Semolina” van proposar a Corinne Marinneau (Baix) i Louis Bertignac (guitarra) (també ex-membres de Sakin’ Street) de formar un nou grup.

Anomenats primer “!”, aviat canvien aquest nom impronunciable per el de Téléphone, que és també el nom del seu primer disc publicat el 1.977.

Fins el 1.986 gravaran 6 álbums més, cada un millor que l’altre, i arribaran a girar a Anglaterra, Itàlia, Grècia i fins i tot als Estats Units, on assoliran, sorprenentment per un grup que canta exclusivament en francès, un gran èxit.

El seu millor disc, al meu parer, és Dure Limite, gravat el 1.982, sota la batuta del prestigiós productor Bob Ezrin, és un d’aquells discs rodons de principi fins a la fi, amb lletres punyents, de crítica política com Ex-Robin des Bois i social com Cendrillion o Juste un autre Genre i rock de molts quirats.

Segurament el millor grup de rock francès de la història, al menys per a mi i ojalà que algun dia s’animin a fer alguna gira de retorn com han fet altres grups de culte, jo no hi faltaré.

Per vosaltres Dure Limite, del disc del mateix nom:

==============================================================================

En 1.976, Jean Louis Aubert (guitarra) y Richard Kolinka (batería), músicos que habían formado parte de antiguas formaciones como “j’adore” o “Semolina” proponen a Corinne Marinneau (Bajo) y Louis Bertignac (guitarra) (también ex-miembros de Sakin’Street) de formar un nuevo grupo.

Llamados inicialmente “!”, pronto cambian este nombre impronunciable por el de Téléphone, que es también el nombre de su primer disco, publicado en 1.977.

Hasta el 1.986 grabaran 6 álbumes más, cada uno mejor que el anterior, llegando a girar por Inglaterra, Italia, Grecia e incluso por los Estados Unidos, donde conseguirán, de forma sorprendente  para un grupo que canta exclusivamente en francés, un gran éxito.

Su mejor disco, para mi, es Dure Limite, grabado en 1.982, bajo la batuta del prestigioso productor Bob Ezrin, es uno de aquellos discos redondos del primer al último tema, con letras punzantes, de crítica política como Ex-Robin des Bois, y social como Cendrillion o Juste un Autre Genre, y rock de muchos quilates.

Seguramente el mejor grupo de rock francés de la historia, al menos para mi, y ojalá que algun dia se animen a hacer alguna gira de retorno como han hecho otros grupos de culto, yo no faltaré.

Para vosotros Dure Limite, del disco del mismo nombre:

Un dels temes dels Chameleons que cada vegada que escolto m’agrada més …. Nostalgia … el trobem al disc What Does Anything Mean Basically, el seu segon treball, llençat el 1.985.

Aquest segon manté el llistó alt que va marcar el seu predecessor, el gran Script For The Bridge, amb temes també magnífics com Return of the roughnecks, perfume garden, home is where the heart is, in Shreds o Looking Inwardly, però realment aquest mig temps, que potser s’allunya de l’estructura clàssica dels seus temes anteriors, entra més en el terreny del pop més clàssic (el protagonisme de la sempre brillant guitarra de’n Dave Fielding aquí desapareix). Segurament és el tema menys Chameleons dels seus dos primers discs, i potser per això necessites més escoltes per que t’acabi embolcallant.

No hi ha cap vídeo oficial del tema, però al youtube he trobat aquest bonic montatge amb fotografies d’actrius mítiques, que realment fan honor al nom de la cançó.

==================================================================================

Uno de los temas de los Chameleons que cada vez que escucho me gusta más … Nostalgia … lo encontramos en el disco What Does Anything Mean Basically, su segundo trabajo, lanzado en 1.985.

Este segundo mantiene la altura del listón que marcó su predecesor, el gran Script For The Bridge, con temas también magníficos como Return of the Roughnecks, perfume garden, home is where the heart is, in Shreds o Looking Inwardly, pero realmente este medio tiempo, que quizás se aleja de la estructura clásica de sus temas anteriores, entra más en el terreno del pop más clásico (el protagonismo de la siempre brillante guitarra de Dave Fielding aquí desaparece). Seguramente es el tema menos Chameleons de sus dos primeros discos, y quizás es por esto por lo que vas a necesitar escucharlo más veces para que te acabe envolviendo.

No hay ningún video oficial del tema, pero en el Youtube he encontrado este bonito montaje con fotografias de actrices míticas, que realmente hace honor al nombre del tema.

Absorbing your words
Battles raging within me
Absorbing your words
Is gradually tearing my soul in two
There isn’t much I could do
Despite my fear it helps to
Share my nostalgia with you

There isn’t time to stand still
We are constantly changing
You’re draining my will
I find myself rearranging my points of view
There isn’t much I could do
Despite my fear it helps to
Share my nostalgia with you

Tomorrow I remember yesterday
Tomorrow, remember yesterday
Tomorrow, remember yesterday
Tomorrow I remember yesterday

Whatever lies in my past
Or what is yet in the future
Time passes so fast
Suppose there’s always the danger
I won’t pull through
I’ll have to think this thing through
Despite my fear it helps to
Share my nostalgia with you

Tomorrow I’ll remember yesterday
Tomorrow I remember yesterday
Tomorrow, remember yesterday
Tomorrow, remember yesterday

Tomorrow, remember yesterday…
Tomorrow, nostalgia will lead me away