No sé com s’ho fan aquests paios, però per mi que tenen una vareta màgica … han sabut posar en una coctelera el millor rock classic, amb pinzellades de trash, de tecno i rap i la veritat és que cada canço que en treuen es fantàstica … el cóctel no s’acaba mai i que segueixi així ….

Després dels fantàstics Minutes to Midnight i Meteora un pensa que potser els afluxeiria la inspiració, però no, els demanen un tema per la banda sonora d’una peli i et surten amb aquest tema brutal … New Divide …

Si segueixen amb la línea dels dos darrers treballs i d’aquest single, el seu proper disc pot ser el més gran de la història …

======================================================

No sé como lo hacen estos tíos, pero para mí que tienen una varita mágica … han sabido meter en una coctelera el mejor rock clásico, con pinceladas de trash, tecno y rap y la verdad es que cada canción que sacan de ahí es fantástica … el cóctel no se termina nunca y que siga así …

Después de los fantásticos Minutes to Midnight i Meteora uno piensa que quizas iban a perder algo de inspiración, pero no, les piden un tema para la banda sonora de una película y te salen con este tema brutal … New Divide …

Si siguen en la linea de los últimos trabajos y de este single, su próximo disco puede ser el más grande de la historia …

Holidays in Eden, llençat al mercat el 1.991, és el 6è disc de Marillion, i el segon amb Steve Hogarth com a cantant. Si en l’anterior, Seasons End, ja es feia palès un lleuger canvi en l’estil del grup, en aquest encara queda més clara la influència de Hogarth en les noves composicions i el seu pes en les mateixes malgrat portar tant poc temps a la banda.

 La discussió sobre si eren millors els Marillion amb Fish o ho són amb Steve és un carrer sense sortida, que tothom en pensi el que vulgui, jo tinc l’opinió que igual com amb Fish ens van regalar àlbums magistrals com Fugazi o Misplaced Childhood, la nova etapa amb Steve ens n’ha donat d’altres també tant bons com aquest Holidays in Eden, per tant jo no m’atreveixo a posar-ne un davant de l’altre.

 Un dels temes més brillants del disc, és aquesta magnífica Waiting To Happen, on llueix especialment la veu de Hogarth amb tots els seus matiços.

 ===================================================

Holidays in Eden, lanzado en 1.991, es el 6º álbum de Marillion, y el segundo con Steve Hogarth como cantante. Si en el anterior, Seasons End, ya se mostraba un claro cambio en el estilo del grupo, en este queda todavía más patente la influencia de Steve en las nuevas composiciones y su peso en las mismas, pese a llevar tan poco tiempo en la banda.

 La discusión sobre si eran mejores los Marillion con Fish o lo son con Steve es un callejón sin salida, todo el mundo es libre de tener su opinión, la mía es que igual que con Fish nos regalaron álbumes magistrales como Fugazi o Misplaced Childhood, la nueva etapa con Hogarth nos ha dado otros también tan buenos como este Holidays in Eden, por lo tanto yo no me atrevo a poner a uno por delante del otro.

 Uno de los temas más brillantes del disco es esta magnífica Waiting To Happen, donde destaca especialmente la voz de Hogarth con todos sus matices.

I lie awake at night, listening to you sleeping
I hear the darkness breathe
And the rain against the window

After all this time
Cynical and jaded
All the stones are diamonds
All the blues are faded

Everything Ive been through
All Ive seen and heard
Spend to much of my life
In the spiritual third world
But you came and brought the rain here

Something waiting to happen
Something learning to fly
We can talk without talking
From inside to inside
I have waited to feel this
For the whole of my life

We took ourselves apart
We talked about our faces
You said you didnt like yours
I said I disagree

I keep the pieces separate
I clutch them in my coat
A jigsaw of an angel
I can do when I feel low

From emptiness and dryness
The famine of our days
Watch the heavens open
Wash it all away
You came and brought the rain here

Something waiting to happen
Something learning to fly
On the edge of exploding
Something wild and alive
Something waiting to happen
Anytime that you like
I have waited to feel this
For the whole of my life

Tinc l’honor de tenir a la meva llista d’amics del Facebook la Terri Nunn, la cantant d’una gran banda americana de Pop-Rock dels 80′s anomenada Berlin i que gràcies a l’energia i vitalitat de la Terri ha ressucitat fa un parell d’anys i torna a tenir l’agenda de concerts absolutament plena.

Espero que algun dia vingui al nostre país i poguem cantar amb ella algun dels seus grans hits, com aquest fantàstic Like Flames, un dels meus temes preferits, i que trobem al disc Count, Three and Pray.

===================================================

Tengo el honor de tener en mi lista de amigos del Facebook a Terri Nunn, la cantante de una gran banda americana de Pop-Rock de los 80′s llamada Berlin y que gracias a la energia y vitalidad de Terri ha resucitado hace un par de años y vuelve a tener la agenda de conciertos absolutamente llena.

Espero que algún dia venga a nuestro pais y podamos cantar con ella alguno de sus grandes hits, como este fantástico Like Flames, uno de mis temas preferidos, que encontramos en el disco Count, Three and Pray.

===================================================

Something you’ve heard
somewhere you’ve seen
too real to ignore
you’ve chosen not to believe
from the black of their pain
to the white of their fear
in the dust they die
while eden lies near

the freedom bought,
changed hands, was sold
this heat of love has turned ice-cold

we just can’t escape it
like flames reaching out from the sun
we can’t defeat it
like flames reaching out from the sun

from the garden of love,
been banished too long
and the balance will shift
between the week and the strong
once they would beg and they would plead
but now they demand
divided by those that need
and those that command

the freedom bought,
changed hands, was sold
the heat of love has turned ice-cold and
we never learn but we know too well
heaven’s died and gone to hell

now you watch but you shoud have run
like flames that leap from the base of the sun
and you dream you’re free but you’ll awake
too much too late, too much too late

Lletres extretes de la web www.songlyrics.com

Tornen al blog els Ramones, amb aquest tema que trobem al seu segon disc, Rocket to Russia, publicat el 1.977.

Es original de’n Joey i un dels seus temes insígnia, que no ha faltat pràcticament mai a cap concert seu, per el que molt possiblement sigui (junt amb Blitzkrieg Bop) el tema que hauran tocat més vegades en directe.

====================================================

Vuelven al blog los Ramones, con este tema que encontramos en su segundo disco, Rocket to Russia, publicado en 1.977.

Es original de Joey y uno de sus temas insígnia,  que no ha faltado a prácticamente ningún concierto en la historia del grupo, por lo que muy posiblemente sea (junto a Blitzkrieg Bop) el tema que habrán tocado más veces en directo.