EL TEMA D’AVUI – NEW ORDER – BLUE MONDAY
26 Abril, 2008
El tema d’avui té la particularitat que no va sortir mai en cap disc en estudi dels New Order, malgrat que, amb el temps, ha passat a ser el seu tema més conegut i exitós.
Llençat el 1.983 exclusivament en els formats single i maxi-single, en aquest segon format, que ja fa temps que no s’edita, és el disc de major nombre de vendes de la història.
Durant els 80’s, aquests discs de 12″ eren els que habitualment punxaven els disc-jockeis a les discoteques, i es diferenciaven dels singles per la durada dels temes, que sovint estava entre els 7 i 10 minuts, i no eren més que una remescla del single original de 7″, allargant la part instrumental, i incloent més ritmes, loops y efectes exclusivament pensats per al ball.
Posteriorment se’n van fer dues remescles més, el 1.988 i el 1.995 per sengles publicacions en discs de grans èxits.
================================================================
El tema de hoy tiene la particularidad de que nunca salió en un disco en estudio de New Order, pese a que, con el tiempo, ha pasado a ser su tema más conocido y exitoso.
Lanzado en 1.983 exclusivamente en los formatos single y maxi-single, en este segundo formato, que ya hace años que no se edita, es el disco de mayor número de ventas de la historia.
Durante los 80’s, estos discos de 12″ eran los que habitualmente pinchaban los disc-jockeys en las discotecas, y se diferenciaban de los singles de 7″ por la duración de los temas, que se movía entre los 7 y 10 minutos, simplemente remezclando el single original, alargando las partes instrumentales, y añadiendo más ritmos, loops y efectos pensados exclusivamente para el baile.
Posteriormente se hicieron dos remezclas más, en 1.988 y en 1.995 para publicar en sendos discos de grandes éxitos.
================================================================
Le thème d’aujourd’hui a la particularité de ne pas avoir êté jamais inclus dans un disque en étude des New Order, malgré que, avec le cours du temps, il est devenu leur thème plus connu et leur plus grand succés.
Lancé au 1.983 exclusivement dans les formats single et maxi-single, il a l’honneur d’être, dans ce dernier format, le disque plus vendu de l’histoire.
Pendant les 80’s, ces disques de 12″ étaient ceux qui d’habitude les disc-jockeys jouaient dans les discothèques, et ils se différençaient des singles de 7″ par la durée des thèmes, qui s’alongaient d’habitude parmi les 7 et 10 minutes, en partant du single original, et en ajoutant des parties instrumentales, d’autres rythmes, loops et effets étudiés exclusivement par la danse.
Quelques ans après, le 1.988 et le 1.995, on a lancé deux nouvelles versions, qui ont été incluses dans des albums récopilatoires.
26 Abril, 2008 at 4:23 pm
Això em recorda al següent capítol del llibre “24hours party people” de Tony Wilson (responsable del so manchester), que resumiré una mica.
The Profit and Loss
The men were bringing up the big cardboard boxes, up the flight of stairs into Alan’s flan, the Factory offices. Lots of cardboard boxes with the stamp Fac73 on the side.”Blue Monday”
“Tony, have you done the maths for these release? Did you stop for one minute to work it out? Every copy we produce will cos tus 79p. I’ve checked with Rouge Trade and Pinnacle, our average return will be 81p per copy”.
“Yeah”.
“Which leave us with 2p profit”.
“Yeah”.
“Which we split fifty-fifty with the group”.
“Yeah”.
“Which leaves us with 1p profit”.
“Yeah”.
“Out of which, according to the deal you did with Rob, we pay the publishing”.
“Yeah”.
“Which is 4,5p”.
“Yeah”.
“So we lose 3,5p for every copy we sell”.
“Exactly, exactly, but, first, it’s a thing of beauty and second, Alan, we’re not going to sell any, so don’t worry. New Order are still underground and this is a 12-inch, for fuck’s sake, not a pop single. It’s like a dub-reggae-remix format, rare staff. How many are we going to sell? And what’s 3,5 times? It’s a small price to pay.
The arrogante of it.
The music industry may be a crawling hive of hucksters, hypsters and whores. But it has one central glory. One crowning fact. The song. It is about the song and in the end only the song. And great songs cannot be stopped. Cannot be denied. “Blue Monday” was not to be denied. Bam bam bam. How does it feel? How does it feel to be the biggest selling 12-inch in the history of the UK record industry?
How does it feel? It feels great. And how does it feel to lose 3,5p a copy? It feels great.
You can’t put a price to irony.
26 Abril, 2008 at 10:42 pm
Eiiiii … genial aportació.
No coneixia aquest llibre, però t’asseguro que el buscaré.
Suposo que pot reflexar perfectament el que podien haver parlat els directius de la discográfica sobre els New Order, i en especial sobre aquest tema, i evidentment, encara que perdéssin 3,5 penics per disc venut, cosa que realment dubto, també hauria valgut la pena, per que Blue Monday és part de la vida de molts dels nascuts entre el 1964 i el 1974, i que durant els 80’s el vam ballar centenars de vegades a les discoteques de moda.
Mercès per l’aportació, Elisabeth, i bon cap de setmana.
JM