EL TEMA D’AVUI – PEARL JAM – BLACK
21 Abril, 2008
El Grunge no és només la força dels Soundgarden de Superunknow, o les lletres depressives del Dirt d’Alice in Chains, també hi ha moments per belles balades com Black, del primer disc de Pearl Jam, Ten, un tema d’aquells que posen la pell de gallina, especialment en directe.
================================================================
El Grunge no es sólo la fuerza de los Soundgarden de Superunknow, o las letras depresivas del Dirt de Alice in Chains, también hay momentos para bellas baladas como Black, del primer disco de Pearl Jam, Ten, un tema de los que ponen la piel de gallina, especialmente en directo.
================================================================
Le grunge n’est pas seulement la force des Soundgarden à Superunknow, ou les lettres dépressives du Dirt d’Alice in Chains, il y a aussi un temps pour les belles balades comme Black, du premier disque de Pearl Jam, Ten, un thème de ceux qui nous arrivent au fond du coeur, surtôt en directe.
21 Abril, 2008 at 11:33 am
gran tema dels pearl jam!
no em cansaré de dir que sempre vaig una mica a remolc de tot… el grunge va ser part fonamental de la meva vida a partir de 1997 quan vaig descobrir a Nirvana (tard ja ho sé, amb kurt enterrat feia 3 anys). I com no, vaig començar a escoltar Pearl Jam (com la meva economia no anava molt bé vaig optar per comprar “Live on two legs” a mode de recopilatori).
deuu!!!
21 Abril, 2008 at 6:20 pm
Es un gran directe, llàstima que no sigui doble, ja que hi falten temes habituals en directe com Alive, Jeremy, i un dels meus preferits, Rearviewmirror.
Però m’encanten especialment la versió del Given to Fly, la de Off He Goes (brutal) i per descomptat Black, Evenflow i Nothingman, així com la traca final de Fuck’up, és un final impresionant.
Si un té poc pressupost, és una gran elecció, tot i que si el pots estirar una mica més, caldria que compris els tres primers discs, que són claus en la música dels 90:
- Ten
- Vs
- Vitalogy
I, tot i que està molt menys val.lorat, el Binaural també el trobo excepcional. Es un só més madur, d’un grup menys adolescent, però també imprescindible per a qualsevol amant de la bona música.
Records.
JM