Quan les Bangles van irrompre a les llistes d’exits a tot el món el 1986 amb el disc Different Light, i els singles Maniac Monday (composat per Prince sota el seudònim de Cristopher) i Walk Like an Egiptian, ja portàven 5 anys de carrera, amb un EP i un LP anterior, però la producció del reputat David Kahne, les va ajudar a assolir una obra magnífica, perfecta per la MTV i les ràdios comercials de l’època.

El 1.988 van publicar Everything, on trobem aquesta super balada que talla la respiració, Eternal Flame, i que va a tornar a ser no. 1 a tot el món, malauradament va ser l’epitafi del grup, doncs problemes entre elles van motivar-ne la disolució, i el començament de la carrera en solitari de la cantant, Susanna Hoffs.

================================================================

Cuando The Bangles inrrumpieron en las listas de éxitos en todo el mundo en 1.986 con el disco Different Light, y los singles Maniac Monday (compuesto por Prince, bajo el sobrenombre de Cristopher) y Walk Like an Egiptian, ya llevaban 5 años de carrera, con un EP y un LP anteriores, pero la producción del reputado David Kahne, les ayudó a componer una obra magnífica, perfecta para la MTV y las radios comerciales de la época.

En 1.988 publicaron Everything, donde encontramos esta super balada que corta la respiración, Eternal Flame, y que volvió a ser no. 1 en todo el mundo, desgraciadamente fué el epitafio del grupo, pues problemas personales entre sus miembros motivaron su disolución, y el comienzo de la carrera en solitario de la cantante, Susanna Hoffs.

================================================================

Quand The Bangles ont éclaté dans les listes de succés de tout le monde au 1.986 avec le disque Different Light, et les singles Maniac Monday (écrit par Prince, sous le sous-nom de Cristopher) et Walk Like an Egiptian, elles avaient déjà parcouri cinc ans de carrière, avec un EP et un LP au marché, mais la production du réputé David Kahne, leur a aidé a composer une oeuvre magnifique, parfaite par la MTV et les radios commercielles de l’époque.

Au 1.988 elles ont publié Everything, où nous pouvons trouver cette super balade qui nous laisse sans air, Eternal Flame, et qui est arrive aussi au no. 1 dans tout le monde, malhereusement, celui a été l’épitaphe du groupe, donc des problemmes personnels dans son sein leur ont porté a se dissoudre, et au début de la carrière en solitaire de la chanteuse, Susanna Hoffs.

 

Close your eyes, give me your hand, darling
Do you feel my heart beating, do you understand?
Do you feel the same, am I only dreaming?
Is this burning an eternal flame?

I believe it’s meant to be, darling
I watch when you are sleeping, you belong to me
Do you feel the same, am I only dreaming
Or is this burning an eternal flame?

Say my name, sun shines through the rain
A whole life so lonely, and then you come and ease the pain
I don’t want to lose this feeling

Say my name, sun shines through the rain
A whole life so lonely, and then you come and ease the pain
I don’t want to lose this feeling

Close your eyes and give me your hand
Do you feel my heart beating, do you understand?
Do you feel the same, am I only dreaming
Or is this burning an eternal flame?

Is this burning an eternal flame?

An eternal flame?

(Close your eyes and give me your hand
Do you feel my heart beating, do you understand?
Do you feel the same, am I only dreaming
Or is this burning an eternal flame?)

Els Stranglers es van formar al 1.974, i van publicar el seu primer disc el 1.977, Rattus Norvegicus, que va ser un dels discs punk més venuts dels 70’s al regne unit.

Durant la seva llarga carrera van bucejar entre el punk, l’after-punk, el rock gòtic i la new wave, sense poder-los adjudicar al 100 % cap d’aquestes etiquetes.

El seu primer vocalista i guitarrista, Hugh Cornwell, va deixar el grup el 1.990, doncs crèia que ja no podien aportar res més al món de la música, però els tres membres originals restants, Jean-Jacques Burnel (baixista), Jet Black (bateria) i Dave Greendfield (teclats i veus), continuen encara publicant discs i girant, amb altres cantants i guitarristes.

M’agrada especialment el disc Dreamtime, del 1.986, que obre aquest fantástic tema: Always The Sun.

================================================================

Los Stranglers se formaron en 1.974 y publicaron su primer disco en 1.977, Rattus Norvegicus, que fué uno de los discos punk más vendidos de los 70’s en el reino unido.

Durante su larga carrera han buceado en el punk, el after-punk, el rock gótico y la new wave, sin que les podamos clasificar al 100 % en ninguno de estos estilos.

Su primer vocalista y guitarrista, Hugh Cornwell, dejó el grupo en 1.990, ya que creia que no podían aportar nada más a la escena musical, pero los tres miembros originales restantes, Jean-Jacques Burnel (bajista), Jet Black (batería) i Dave Greendfield (teclados i voces), continuan todavía publicando discos y girando, con otros cantantes y guitarristas.

Me gusta especialmente el disco Dreamtime, del 1.986, que abre este fantástico tema: Always The Sun.

================================================================

Strangles ont été fóndés au 1.974 et ils ont publié leur premier disque au 1.977, Rattus Norvegicus, qui a été un des disques punk plus vendus des 70’s dans le royaume-uni.

Pendant leur longue carrière ils ont plongé dans le punk, l’after-punk, le rock gothique et la new wave, sans pouvoir les classer 100 % dans aucun de ces styles.

Leur premier vocaliste et guitariste, Hugh Cornwell, abandona le groupe au 1.990, mais les autres trois membres originales, Jean-Jacques Burnel (bassiste), Jet Black (bateriste) i Dave Greendfield (tecliste et chanteur), continuent encore aujourd’hui avec la publication regulière de disques et les tournées, avec d’autres chanteurs et guitaristes.

J’aime bien le disque Dreamtime, du 1.986, qui commence avec ce fantastique thème: Always The Sun. 

Nascut el 6 de febrer del 1.945 a Nine MIles, Jamaica, Robert Nesta Marley era fill d’una jamaicana, i d’un oficial de l’exèrcit britànic, que es va desentendre d’ell, per el que la seva mare es va veure obligada a traslladarse a un dels barris més pobres de la capital, Kingston, on Robert va passar la seva infantesa i juventut, i va conèixer Neville O’Riley Livingston, a partir de llavors Bunny, i a Winston Hubert McIntosh, a partir de llavors Peter Tosh, amb qui va formar el seu primer grup, Wailing Wailers.

Durant els anys 60 van anar-se llaurant una sòlida reputació, i a principis dels 70’s eren ja una llegenda al carib, tot i que pràcticament desconeguts a la resta del món.

Això va canviar al 1.973, amb la publicació del seu vuitè treball, Burnin’, i en especial al tema I Shoot The Sheriff, que va arribar al no. 1 als USA, i d’aquí al reconeixement de Bob com a rei del Reggae a tot el món.

El meu disc preferit de Marley és Kaya, del 1.978, d’on va sortir aquest fantàstic Is This Love?

====================================================================

Nacido el 6 de febrero del 1.945 en Nine Miles, Jamaica, Robert Nesta Marley era hijo de una jamaicana, y de un oficial del ejército británico, que se desentendió de él, por lo que su madre se ve obligada a trasladarse a uno de los barrios más pobres de la capital, Kingston, donde Robert pasó su infancia y juventud y conoció a Neville O’Riley Livingston, a partir de entonces Bunny, y a Winston Hubert McIntosh, a partir de entonces Peter Tosh, con quienes formó su primer grupo, Wailing Wailers.

Durante los años 60 se ganaron una sólida reputación, y a principios de los 70’s eran ya una leyenda en el caribe, aunque prácticamente desconocidos en el resto del mundo.

Esto cambió en 1.973, con la publicación de su octavo trabajo, Burnin’, y en especial al tema I Shoot The Sheriff, que llegó al no. 1 en los USA, y de aquí al renconocimiento de Bob como el rey del Reggae en todo el mundo.

Mi disco preferido de Marley es Kaya, del 1.978, donde entramos esta fantástica Is This Love?

====================================================================

Né le 6 février 1.945 à Nine Miles, Jamaica, Robert Nesta Marley était le fils d’une jamaiquaise et un officier de l’armée britanique, qui n’a rien voulu savoir de lui. A cause de ça, sa mère s’est obligée de partir vers un des quartiers plus pauvres de la capital, Kingston, ou Robert a passé toute son infance et sa jeuneusse, et ou il a connu Neville O’Riley Livingston, à partir de ce moment-là Bunny, et Winston Hubert McIntosh, à partir de ce moment-là Peter Tosh, avec lesquels il a formé son premier groue, Wailing Wailers.

Pendant les 60’s ils ont gagné une solide réputation, et au début des 70’s ils étaient déjà légendaires dans tout le caribe, mais pratiquement méconnus dans le reste du monde.

Tout est change le 1.973, avec la publication de leur huitième travail, Burnin’, et espécialement grace au thème I Shoot The Sheriff, qui est arrivé au no. 1 aux USA, et d’ici à la réconaissance mondiale de Bob comme le roi du Reggae.

Mon disque préféré est Kaya, du 1.978, ou nous pouvons trouver cette fantastique Is This Love?

Des del 1.974 fins el 1.996, els novaiorquesos Ramones han escrit una de les planes més brillants de la història de la música.

El seu punk-rock tant simple com directe i efectiu, ha estat inspiració per molts altres grups, i a incloure’ls entre els grups preferits dels amants de gairebé qualsevol estil musical.

Temes com Sheena is a Punk Rocker, Blitzkrieg Bop, I Wanna be Sedated, Do you remember rock and roll radio?, Psycho Teraphy estan en la memoria de tots els bons aficionats al rock.

El meu tema preferit, però, és aquest Pet Sematary del disc Brain Drain, del 1.989 … simplement fantàstic.

===================================================================

Desde el 1.974 hasta el 1.996, los nuevayorqueses Ramones escribieron una de las páginas más brillantes de la historia de la música.

Su punk-rock tan simple como directo y efectivo, ha sido inspiración para muchos otros grupos, y les ha incluido entre los grupos preferidos por los amantes de casi cualquier estilo musical.

Temas como Sheena is a Punk Rocker, Blitzkrieg Bop, I Wanna be Sedated, Do you remember rock and roll radio?, Psycho Teraphy están en la memoria de todos los buenos aficionados al rock.

Aunque mi tema preferido es este Pet Sematary del disco Brain Drain, del 1.989 … simplemente fantástico.

====================================================================

Dès 1.974 au 1.996, les novaiorquais Ramones ont écrit une des pages plus brillantes de l’histoire de la musique.

Leur punk-rock si simple qu’effectif a inspiré un grand nombre de groupes, et les a inclus dans les groupes préférés pour les aimants de presque tous les styles musicaux.

Des thèmes comme Sheena is a Punk Rocker, Blitzkrieg Bop, I Wanna be Sedated, Do you remember rock and roll radio?, Psycho Teraphy sont dans la mémoire de tous les bons rockers.

Mais mon thème preferé du groupe est ce Pat Sematary du disque Brain Drain, du 1.989 … tout simplement fantastique.

El tema d’avui té la particularitat que no va sortir mai en cap disc en estudi dels New Order, malgrat que, amb el temps, ha passat a ser el seu tema més conegut i exitós.

Llençat el 1.983 exclusivament en els formats single i maxi-single, en aquest segon format, que ja fa temps que no s’edita, és el disc de major nombre de vendes de la història.

Durant els 80’s, aquests discs de 12″ eren els que habitualment punxaven els disc-jockeis a les discoteques, i es diferenciaven dels singles per la durada dels temes, que sovint estava entre els 7 i 10 minuts, i no eren més que una remescla del single original de 7″, allargant la part instrumental, i incloent més ritmes, loops y efectes exclusivament pensats per al ball.

Posteriorment se’n van fer dues remescles més, el 1.988 i el 1.995 per sengles publicacions en discs de grans èxits.

================================================================

El tema de hoy tiene la particularidad de que nunca salió en un disco en estudio de New Order, pese a que, con el tiempo, ha pasado a ser su tema más conocido y exitoso.

Lanzado en 1.983 exclusivamente en los formatos single y maxi-single, en este segundo formato, que ya hace años que no se edita, es el disco de mayor número de ventas de la historia.

Durante los 80’s, estos discos de 12″ eran los que habitualmente pinchaban los disc-jockeys en las discotecas, y se diferenciaban de los singles de 7″ por la duración de los temas, que se movía entre los 7 y 10 minutos, simplemente remezclando el single original, alargando las partes instrumentales, y añadiendo más ritmos, loops y efectos pensados exclusivamente para el baile.

Posteriormente se hicieron dos remezclas más, en 1.988 y en 1.995 para publicar en sendos discos de grandes éxitos.

================================================================

Le thème d’aujourd’hui a la particularité de ne pas avoir êté jamais inclus dans un disque en étude des New Order, malgré que, avec le cours du temps, il est devenu leur thème plus connu et leur plus grand succés.

Lancé au 1.983 exclusivement dans les formats single et maxi-single, il a l’honneur d’être, dans ce dernier format, le disque plus vendu de l’histoire.

Pendant les 80’s, ces disques de 12″ étaient ceux qui d’habitude les disc-jockeys jouaient dans les discothèques, et ils se différençaient des singles de 7″ par la durée des thèmes, qui s’alongaient d’habitude parmi les 7 et 10 minutes, en partant du single original, et en ajoutant des parties instrumentales, d’autres rythmes, loops et effets étudiés exclusivement par la danse.

Quelques ans après, le 1.988 et le 1.995, on a lancé deux nouvelles versions, qui ont été incluses dans des albums récopilatoires.

Aquest vespre, Luz Casal actua per primera vegada a Figueres, malhauradament no podré ser-hi, tot i que m’hauria encantat.

Després d’un any personalment difícil per una malaltia que afortunadament sembla haver superat, és una gran notícia que pugui presentar-nos el seu nou treball: Vida Tóxica.

Segur que en el concert d’aquest vespre no hi faltarà un dels seus grans èxits, aquest Piensa en Mi, enregistrat el 1.991, i pertanyent al seu sisè àlbum, A Contraluz, i que va ser escollit per Pedro Almodóvar, per formar part de la banda sonora de la seva película Tacones Lejanos.

================================================================

Esta noche, Luz Casal actúa por primera vez en Figueres, desgraciadamente no podré estar ahí, pese a que me hubiera encantado.

Después de un año personalmente difícil por una enfermedad que afortunadamente parece haber superado, es una gran noticia que pueda presentarnos su nuevo trabajo: Vida Tóxica.

Seguro que en el concierto de esta noche no faltará uno de sus grandes éxitos, este Piensa en Mi, grabado el 1.991, y perteneciente a su sexto álbum, A Contraluz, y que fué escogido por Pedro Almodóvar, para formar parte de la banda sonora de su película Tacones Lejanos.

================================================================

Cette nuit, Luz Casal jouerà par première Fois à Figueres, malhereusement je ne pourrais pas être là, malgré que je n’avais vraiement envie.

Après une année personellement difficile à cause d’une maladie que, par fortune, il semble être déjà oubliée, c’est une grande nouvelle qu’elle puisse nous presenter son nouveau travail: Vida Tóxica.

Bien sûr que, dans le concert de cette nuit, elle ne manquera pas un de ses grans succés, ce Piensa en Mi, enregistré au 1.991, et inclus dans son sixième album, A Contraluz, et qui fût choisi par Pedro Almodovar, pour former partie de la bande sonore de son film Tacones Lejanos.

El 1.984, Bob Geldorf, líder de The Boomtown Rats, colpit per les dures imatges dels nens etíops que constanment apareixien a les teles, molts d’ells a punt de morir de fam, va decidir que calia fer quelcom important per ajudar a pal.liar la fam en aquest país africà.

El primer pas va ser composar junt amb Midge Ure, líder d’Ultravox, aquesta maravellosa canço, i convèncer a un bon grup de grans artistes de participar a la seva gravació de forma totalment gratuita. La crida va ser un èxit, i el disc, en el primer cap de setmana de venda, va superar el major nombre de vendes assolit fins aquell moment per cap altre gravació anterior.

El segón pas va ser, l’organització d’un gran aconteixement musical, anomenat Live Aid, que es cel.lebraria el 13 de juliol del 1.985, simultàniament a Wembley (Londres) i al JFK Stadium (Philadelphia) i on, durant 24 hores actuaríen els grups més importants del moment, i fés que, per primera vegada a la història, la BBC emitís 16 hores consecutives de música per a tot el món.

====================================================================

En 1.984, Bob Geldorf, líder de The Boomtown Rats, golpeado por las duras imágenes de los niños etíopes que constantemente aparecían en la televisión, muchos de ellos a punto de morir de hambre, decidió que hacía falta ponerse manos a la obra para ayudar a mitigar el hambre en este pais africano.

El primer paso fué componer junto a Midge Ure, líder de Ultravox, esta maravillosa canción, y convencer a un buen grupo de grandes artistas para que participasen en su grabación de forma totalmente gratuita. La llamada fué un éxito, y el disco, en el primer fin de semana a la venta, superó el récord de ventas de cualquier otro single de la historia.

El segundo paso fué la organización de un gran acontecimiento musical, llamado Live Aid, que se celebraria el 13 de julio del 1.985, simultaneamente en Wembley (Londres) y en el JFK Stadium (Philadelphia) y donde, durante 24 horas actuarian los grupos más importantes del momento, e hiciera que, por primera vez en la historia, la BBC emitiese 16 horas consecutivas de música para todo el mundo.

====================================================================

Au 1.984, Bob Geldorf, leader de The Boomtown Rats, à été frappé par les dures images des enfants éthiopes qui aparaissaient à toute heure dans les TV de tout le monde, beaucoup d’eux sur le point de mourir de faim, á décidé de se mettre mains à l’oeuvre pour aider a mitiger la faim dans ce pays africain.

Le premier pas à été composer à côté de Midge Ure, leader d’Ultravox, cette belle chanson-là, et convaincre un nombreux groupe de grands artistes pour participar dans son enrégistrement de forme altruiste. L’appel à été un vrai succés, et le disque, le premier week-end dans les commerces, à surpassé le récord de ventes jamais obtenu par quelque autre disque.

Le deuxième pas à été l’organisation d’un grand événement musical, nommé Live Aid, qui s’est célébré le 13 juillet 1.985, simultanéement à Wembley (Londres) et dans le JFK Stadium (Philadelphia) et dans lequel, pendant 24 heures ont joué les groupes plus importants de ce moment-là, et par première fois, la BBC a émis jusqu’à 16 heures sans interruption pour les TV de tout le monde.

(Paul Young)
It’s Christmas time
There’s no need to be afraid
At Christmas time
We let in light and we banish shade
(Boy George)
And in our world of plenty
We can spread a smile of joy
Throw your arms around the world
At Christmas time

(George Michael)
But say a prayer
Pray for the other ones
At Christmas time it’s hard
(Simon LeBon)
But when you’re having fun
There’s a world outside your window
(Sting) And it’s a world of dread and fear
Where the only water flowing is
(Bono joins in)
The bitter sting of tears
And the Christmas bells that are ringing
Are clanging chimes of doom
(Bono only) Well, tonight thank God it’s them instead of you

(Everyone)
And there won’t be snow in Africa this Christmas time.
The greatest gift they’ll get this year is life
Where nothing ever grows
No rain or rivers flow
Do they know it’s Christmas time at all?

Feed the world
Let them know it’s Christmas time
Feed the world
Do they know it’s Christmas time at all?

(Paul Young)
Here’s to you
raise a glass for everyone
Here’s to them
underneath that burning sun
Do they know it’s Christmas time at all?

Chorus (Everyone)
Feed the world
Feed the world
Feed the world
Let them know it’s Christmas time again

Feed the world
Let them know it’s Christmas time again
Feed the world
Let them know it’s Christmas time again

Repeat

=============================================================

Es Navidad, no hay que temer
En Navidad
dejamos entrar la luz y desterramos las sombras

Y en nuestro mundo de abundancia,
¡podemos desplegar una sonrisa de alegría!
Abre tus brazos al mundo
en Navidad

Pero reza – reza por los demás
En Navidad,
es duro, pero cuando tú estás pasándolo bien
hay un mundo ahí fuera tras tu ventana
y es un mundo de grandes temores
en el que el único agua que corre
es un amargo valle de lágrimas
Y las campanas de Navidad que suenan
son las que repican la perdición

Bien, esta noche, gracias a Dios,
son ellos en lugar de serlo tú

Y no habrá nieve en África
estas Navidades
El mejor regalo que tendrán este año es la vida

Donde nada crece
Ni la lluvia ni los ríos fluyen

¿Saben ellos realmente que es Navidad?

Ahí va para ti
Brinda por todo el mundo
Ahí va por ellos
Bajo ese ardiente sol

¿Saben ellos realmente que es Navidad?

Da de comer al mundo
Da de comer al mundo
Da de comer al mundo
Hazles saber que es Navidad y
da de comer al mundo
Hazles saber que es Navidad y
da de comer al mundo
Hazles saber que es Navidad y
da de comer al mundo
Hazles saber que es Navidad y
da de comer al mundo
Hazles saber que es Navidad y
da de comer al mundo
Hazles saber que es Navidad

El proper mes de maig visita España el Supergrup per excelència: Asia.

Els tindrem el dia 17 a Bilbao, el 19 a Barcelona, el 22 a Madrid i el 24 a Santa Cruz de Tenerife.

Formats el 1.981, el grup uneix a membres de grans grups de rock progressiu dels 70, com Yes, Roxy Music, King Crimson, Emerson, Lake & Palmer o Buggles.

Els quatre membres originals són Geoff Downes, teclista i cantant, John Wetton, baixista i cantant, Steve Howe, guitarrista i Carl Palmer, bateria, tot i que durant els anys, fins a 23 músics més han format part d’una o altra época de la formació.

Van destacar per canviar el rock simfònic habitual dels 70’s, farcit de temes grandilocuents de 15 o 20 minuts, per cançons més curtes i contundents, més adients per emetre a les ràdios i televisions comercials. El seu primer gran èxit va ser aquest Heat of The Moment, que obre el primer disc, amb el nom del grup.

Les portades dels discs també mereixen comentari apart, doncs són obra de l’artista britànic Roger Dean, que ja havia treballat amb Yes, i que presenta unes obres impressionants, que, per si soles, ja mereixeríen la compra del disc.

================================================================

El próximo mes de mayo visita España el supergrupo por excelencia: Asia.

Estarán el dia 17 en Bilbao, el 19 en Barcelona, el 22 en Madrid y el 24 en Santa Cruz de Tenerife.

Formados en 1.981, el grupo une a miembros de grandes grupos de rock progresivo de los 70’s, como Yes, Roxy Music, King Crimson, Emerson, Lake & Palmer o Buggles.

Los cuatro miembros originales son Geoff Downes, teclista y cantante, John Wetton, bajista i cantante, Steve Howe, guitarrista y Carl Palmer, bateria, pese a que durante su carrera, hasta 23 músicos más han formado parte de la banda en una u otra época.

Destacaron por cambiar el rock sinfónico habitual en los 70’s, de temas grandilocuentes de 15 o 20 minutos, por canciones más cortas y contundentes, más adecuadas para emitir por las radios y televisiones comerciales. Su primer gran éxito fué este Heat of The Moment, que abre el primer disco, con el nombre del grupo.

Las portadas de los discos también merecen comentario aparte, pues son obra del artista británico Roger Dean, quien ya había trabajado con Yes, y que presenta unas obras impresionantes, que, por si solas, ya justificarían la compra del disco.

================================================================

Le prochain mois de may nous allons recevoir la visite d’un des supergroups classiques: Asia.

Ils vont jouer le 17 à Bilbao, le 19 à Barcelona, le 22 à Madrid et le 24 à Santa Cruz de Tenerife.

Formés au 1.981, le groupe est l’union d’anciens membres de grands groupes du rock progréssif des 70’s, comme Yes, Roxy Music, King Crimson, Emerson, Lake & Palmer ou Buggles.

Les quatre membres originaux sont Geoff Downes, tecliste et chanteur, John Wetton, bassiste et chanteur, Steve Howe, guitariste et Carl Palmer, bateriste, malgré que pendant leur carrière, jusqu’à 23 musiques ont formé partie de la bande.

Ils ont destaqué par le changement du rock symphonique habituel des 70’s, avec des thèmes de 15 ou 20 minutes, par des chansons plus courtes et commercielles, pensés par son émission dans les radios et télévisions commercielles. Leur premier grand succés fût ce Heat of The Moment, qui ouvre leur premier disque, avec le nom du groupe.

Les portails de leurs disques sont aussi rémarquables, et oeuvre d’un artiste britannique comme Roger Dean, qui avait déjà travaillé avec Yes, et qui nous présente des oeuvres fantastiques, qui justifieraient, seulement pour celles-ci, l’achat des disques.

Segurament molts sabreu que el nom real de Alaska és Olvido Gara, però el que ja menys gent sap, és que aquesta icona de la anomenada “movida madrileña” va nèixer realment a México DF, i que és filla de un ex-militar espanyol, republicà exiliat, i d’una cubana, exiliada del règim castrista.

Als 10 anys la seva família emigra a España, i als 14 ja fa realitat les seves inquietuts musicals, formant part del grup punk Kaka de Luxe, on toca la guitarra, al costat dels que seríen altres noms importants del rock nacional en les décades següents: Nacho Canut, Carlos Berlanga, Enrique Sierra, Manolo Campoamor, Pablo Beneyto, i Fernando “El Zurdo” Márquez.

El 1.978 el grup es separa i al 1.980, Alaska, Nacho i Carlos, s’ajunten amb dos nous músics, Ana Curra i Eduardo Benavente per formar Alaska y los Pegamoides, nom amb el que grabaríen un sol disc, Horror en el Hipermercado, més un grans éxits que contenia els singles i cares B de les dues formacions.

El 1.983, nous canvis, Nacho i Carlos formen Dinarama, mentre Eduardo i Ana funden Parálisis Permanente, finalment després d’uns mesos sense tenir el futur clar, Alaska torna amb Nacho i Carlos, canviant el nom del grup per el definitiu Alaska y Dinarama.

La resta és historia: un increible primer álbum com Canciones Profanas, del que sortiríen temes com aquest fantàstic Perlas Ensangrentadas, i el següent disc, Deseo Carnal, que els confirma com un dels grups més grans de la historia del rock nacional.

================================================================

Seguramente muchos sabréis que el nombre real de Alaska es Olvido Gara, pero lo que ya menos gente sabe es que este icono de la “movida madrileña” nació realmente en México DF, y que es hija de un ex-militar español, republicano exiliado, y de una cubana, exiliada del régimen castrista.

A los 10 años su familia emigra a España, y a los 14 hace realidad sus inquietudes musicales, formando parte del grupo punk Kaka de Luxe, donde toca la guitarra, junto a los que serían otros nombres insignes del rock nacional en las siguientes décadas: Nacho Canut, Carlos Berlanga, Enrique Sierra, Manolo Campoamor, Pablo Beneyto, y Fernando “El Zurdo” Márquez.

En 1.978 el grupo se separa y en 1.980, Alaska, Nacho y Carlos, se juntan a dos nuevos músicos, Ana Curra y Eduardo Benavente para formar Alaska y los Pegamoides, nombre con el que grabarían un sólo disco, Horror en el Hipermercado, más un grandes éxitos que contenia singles y caras B de ambas formaciones.

En 1.983, nuevos cambios, Nacho y Carlos forman Dinarama, mientras Eduardo y Ana fundan Parálisis Permanente, finalmente después de unos meses sin tener un futuro claro, Alaska vuelve con Nacho y Carlos, cambiando el nombre del grupo por el definitivo Alaska Y Dinarama.

El resto es historia: debutan con un increible álbum como Canciones Profanas, del que saldrían temas como este fantástico Perlas Ensangrentadas, y el siguiente disco, no menos bueno, Deseo Carnal, que les confirma como uno de los grupos más grandes de la historia del rock nacional.

El Grunge no és només la força dels Soundgarden de Superunknow, o les lletres depressives del Dirt d’Alice in Chains, també hi ha moments per belles balades com Black, del primer disc de Pearl Jam, Ten, un tema d’aquells que posen la pell de gallina, especialment en directe.

================================================================

El Grunge no es sólo la fuerza de los Soundgarden de Superunknow, o las letras depresivas del Dirt de Alice in Chains, también hay momentos para bellas baladas como Black, del primer disco de Pearl Jam, Ten, un tema de los que ponen la piel de gallina, especialmente en directo.

================================================================

Le grunge n’est pas seulement la force des Soundgarden à Superunknow, ou les lettres dépressives du Dirt d’Alice in Chains, il y a aussi un temps pour les belles balades comme Black, du premier disque de Pearl Jam, Ten, un thème de ceux qui nous arrivent au fond du coeur, surtôt en directe.