EL TEMA D’AVUI – IGGY POP & KATE PIERSON – CANDY

Què passa quan ajuntem una iguana i una sirena? Doncs encara que sembli una unió inversemblant, al 1.990 “la iguana” Iggy Pop, va convidar a una sirena com la Kate Pierson, una de les fantàstiques cantants dels B-52’s, per interpretar a duet aquesta preciosa balada, on es fonen perfectament la veu seca i dura de l’Iggy amb la dolça i bella de la Kate.

L’àlbum en el que s’inclou, Brick by Brick és un dels més madurs de l’artista de Michigan, lluny del Punk extrem dels seus inicis amb els Stooges, però sincerament, en la meva opinió, és un dels més reeixits i recomanables.

=============================================================

¿Qué pasa cuando se juntan una iguana y una sirena? A pesar de que parezca una unión imposible, en 1.990 “la iguana” Iggy Pop, invitó a una sirena como Kate Pierson, una de las fantásticas cantantes de los B-52’s, para interpretar a duo esta preciosa balada, donde se funden perfectamente la voz seca y dura de Iggy con la dulce y bella de Kate.

El álbum en el que se incluye, Brick by Brick, es uno de los más maduros del artista de Michigan, lejos del Punk extremo de sus inicios con los Stooges, pero, sinceramente, en mi opinión, es uno de sus trabajos más logrados y recomendables.

=============================================================

¿Qu’est-ce qui arrive quan on rassemble une iguana avec une siréne? Malgré qu’il peut paraître une union impossible, au 1.990 “l’iguana” Iggy Pop, a invité une siréne comme Kate Pierson, une des fantastiques chanteuses des B-52’s, pour interpreter avec lui cette jolie balade, où la fussion de la voix dure et sèche d’Iggy avec celle douce et belle de Kate est vraiment réussie.

L’album ou nous pouvons la trouver, Brick by Brick, est un des plus mûrs de l’artiste de Michigan, loin du Punk extreme de ses débuts avec les Stooges, mais, sincèrement, à mon avis, il est un de ses travaux plus réussis et recommendables.

EL TEMA D’AVUI – GENESIS – FOLLOW YOU, FOLLOW ME

Génesis va ser durant els setanta, un grup de rock simfònic i progressiu, dels més vanguardistes i, en directe, presentàven uns espectacles magistrals, amb una esceneografia cuidada al màxim. Al 1.975 el seu cantant Peter Gabriel va decidir deixar el grup per iniciar la seva carrera en solitari, i molts vaticinàven el final del grup.

En els assatjos per trobar un nou cantant, Phil Collins, fins llavors bateria, era el qui ensenyava als candidats la tonada de les cançons fins que després de proves i més proves, van arribar a la conclusió que qui millor les cantava de tots els candidats era el propi Phil, qui, a partir de llavors, doblaria la seva feina al grup, ocupant-se tant de la bateria com del micròfon de cantant.

El tercer disc sense Gabriel “And Then There Were Three …” marca el camí de la nova fábrica d’éxits comercials que acabava de nèixer i que els portaria a vendre durant les seves tres dècades d’història fins a 150.000.000 de discs. Aquest és el millor tema d’aquest disc, i curiosament va ser inclós a darrera hora, quan ja havia estat gairebé descartat …. incomprensible …

=============================================================

Genesis fueron durante los setenta, un grupo de rock sinfónico y progresivo, de los más vanguardistas y, en directo, presentaban unos espectaculos magistrales, con una esceneografia cuidada al máximo. En 1.975 su cantante Peter Gabriel decidió dejar el grupo para iniciar su carrera en solitario, y muchos vaticinaron el final del grupo.

En los ensayos para encontrar un nuevo cantante, Phil Collins, hasta entonces bateria, era quien mostraba a los candidatos el tono adecuado a las canciones hasta que después de pruebas y más pruebas, llegaron a la conclusión de que quien mejor las interpretaba de todos los candidatos era el propio Phil, quien, a partir de entonces, doblaría su trabajo en el grupo, ocupándose tanto de la bateria como del micrófono de cantante.

El tercer disco sin Gabriel “And Then There Were Three …” marca el camino de la nueva fábrica de éxitos comerciales que acabava de nacer y que les llevaría a vender durante sus tres décadas de historia hasta 150.000.000 de discos. Este es el mejor tema de este disco, y, curiosamente, fué incluido a última hora, cuando ya casi había sido descartado …. incomprensible …

=============================================================

Genesis ont été pendant les 70’s, un groupe de rock simphonique et progressif, parmi les plus vanguardistes et, au direct, ils présentaient des spectacles magistrals, avec une scéneographie soignée au maximum. Au 1.975 son chanteur Peter Gabriel a décidé abandonner le groupe pour inicier un carrière en solitaire, et beaucoup ont prédit le final du groupe.

Pendant les sessions pour trouver un nouveau chanteur, Phil Collins, jusqu’à ce moment-ci batteriste du groupe, était qui montrait aux candidats le ton correcte pour chaque chanson, mais après plusieurs journées de test, ils ont arrivé à la conclusion que le meilleur candidat était le propre Phil, qui, à partir de ce moment-là, allait doubler son travail dans le groupe, comme bateriste, et comme chanteur.

Le troisième disque sans Gabriel “And Then Were Three …” marque le chemin de la nouvelle usine de succés commerciels qui venait de naître et qui les ménerai a vendre pendent ses très décades d’histoire jusqu’à 150.000.000 de disques. Celiu-ci est le meilleur thème de ce disque, et, curieusement, il a été inclus a dernière heure, quand il avait presque été écarté … tout a fait difficile a comprendre ..

 

EL TEMA D’AVUI – ROXETTE – CRASH! BOOM! BANG!

El meu pare em va dir per allunyar-se dels problemes, quan trobis el teu home, assegura’t que és per sempre … 

He après que res dura per sempre, i dormo amb les cicatrius que porto gravades, i no es curen ….. no es curen

Per que cada vegada que m’enamoro …… Crash! … Boom! … Bang! 

Cerco el cor però em trobo amb el mur …… Crash! … Boom! … Bang 

Es la crida, és el joc ….. i el dolor sempre és el mateix …

Aquesta fantàstica lletra és el començament d’una de les millors cançons d’aquest grup pop suec, i pertany al disc del mateix nom, gravat al 1.994. Gaudiu d’una fantàstica balada, amb la veu de Gunne-Marie Fredriksson i la guitarra de Per Gessle.

==============================================================

Mi padre me dijo que para alejarse de los problemas, cuando encuentres a tu hombre, asegúrate que es para siempre …

He aprendido que nada dura para siempre, y duermo con las cicatrices que llevo grabadas, y no se curan … no se curan

Porque cada vez que me enamoro ….. Crash! … Boom! … Bang!

Busco el corazón pero me encuentro con el muro ….. Crash! … Boom! … Bang! 

Es la llamada, es el juego ….. y el dolor siempre es el mismo …

Esta fantástica letra es el comienzo de una de las mejores canciones de este grupo pop sueco, y pertenece al disco de mismo nombre, grabado en 1.994. Disfrutad con esta fantástica balada, con la voz de Gunne-Marie Fredriksson y la guitarra de Per Gessle.

==============================================================

Mon père m’a dit que pour être loin des problèmes, quan tu vas trouver ton homme, assûre-toi qu’il est pour toujours … 

J’ai appris que rien est pour toujours, et je dors avec les cicatrices que j’ai sur mon corps, et elles ne guérissent pas … elles ne guérissent pas

Pourquoi chaque fois que je tombé amoureuse ….. Crash! … Boom! … Bang!

Je cherche le coeur mais je trouve le mur ….. Crash! … Boom! … Bang! 

C’est l’appel, c’est le jeu ….. et le doleur reste toujours le même …

Cette fantastique lettre est le commencement d’une des meilleures chanson de ce groupe pop suédois, et elle appartient au disque du même nom, enregistré au 1.994. Jouissez avec cette fantastique balade, avec la voix de Gunne-Marie Fredriksson et la guitare de Per Gessle.

EL TEMA D’AVUI – TEMPLE OF THE DOG – HUNGER STRIKE

El que es considera el primer grup del Grunge, Mother Love Bone, es va disoldre al 1.990 després de la tràgica mort del seu cantant Andrew Wood.

El baixista i el guitarrista de la formació, Jeff Ament i Stone Gossard, van reunir una formació de luxe sota el nom de Temple of the Dog per gravar un sol disc, en record del seu amic, un grup irrepetible, amb Matt Cameron i Kim Thayil (bateria i guitarrista de Soundgarden), Mike Mc.Cready (futur guitarrista de Pearl Jam) i dos increibles cantants, com Eddie Vedder (Pearl Jam) i Chris Cornell (Soundgarden), per oferir-li el millor homenatge possible, amb temes com aquest al.lucinant Hunger Strike.

==============================================================

El que se considera primer grupo del Grunge, Mother Love Bone, se disolvió en 1.990 después de la trágica muerte de su cantante Andrew Wood.

El bajista y el guitarrista de la formación, Jeff Ament y Stone Gossard, reunieron una formación de lujo bajo el nombre de Temple of the Dog para grabar un solo disco, en recuerdo de su amigo, un grupo irrepetible, con Matt Cameron y Kim Thayil (batería y guitarrista de Soundgarden), Mike Mc.Cready (futuro guitarrista de Pearl Jam) y dos increibles cantantes como Eddie Vedder (Pearl Jam) y Chris Cornell (Soundgarden), para ofrecerle el mejor homenaje posible, con temas como este alucinante Hunger Strike.

==============================================================

Ce qui se considère le premier groupe du Grunge, Mother Love Bone, s’est dissous au 1.990 après le tragique déces de son chanteur Andrew Wood.

Le bassiste et le guitariste du groupe, Jeff Ament et Stone Gossard, ont réuni dans une formation de luxe sous le nom de Temple of the Dog, pour enregistrer un seul disque, comme souvenir de son ami, un groupe irrepetible, avec Matt Cameron et Kim Thayil (bateriste et guitariste de Soundgarden), Mike Mc.Cready (futur guitariste de Pearl Jam), et deux chanteurs incroyables comme Eddie Vedder (Pearl Jam) et Chris Cornell (Soundgarden), pour lui offrir le meilleur hommage possible, avec des thèmes comme ce superbe Hunger Strike.

 

EL TEMA D’AVUI – MEATLOAF – WASTED YOUTH

Meatloaf va saltar de l’anonimat a la fama mundial amb un disc, Bat Out of Hell, del qual s’han arribat a vendre 37.000.000 de cópies, i que va sortir al mercat al 1.977.  Després d’aquest fantàstic debut, semblava que aquest Texà de Dallas, havia perdut la inspiració, i els seus següents discs, van ser molt més discrets, tant en qualitat, com en èxit de vendes, mentre paral.lelament, assolia cert ressó, com a actor.

Fins que al 1.993 i 1.995, quan semblava que ja músicalment no tenia res més a dir-nos, es va tornar a reunir amb el productor dels seus primers èxits Jim Steinman i ens va sorprendrendre de nou amb dos fantàstics, àlbums, Bat Out of Hell II, i Welcome to the Neighbourhood, on recupera el seu rock més clàssic.

En el primer d’ells trobem aquest fantàstic tema, del que no he trobat el video original, però al You Tube, un aficionat ha penjat, combinant-lo força encertadament amb imatges de la sèrie d’anime Black Heaven, que explica la història d’un grup de Heavy Metal.

=============================================================

Meatloaf saltó del anonimato a la fama mundial, gracias a un disco, Bat Out of Hell, del que se han llegado a vender 37.000.000 de copias, y que salió al mercado en 1.977. Después del éxito inicial, parecía que este tejano de Dallas había perdido la inspiración y sus discos siguientes fueron bastante discretos, tanto musicalmente como a nivel de ventas, mientras, paralelamente, sí conseguía cierto éxito como actor.

Hasta que en 1.993 y 1.995, cuando parecía que ya musicalmente no tenía nada más que aportarnos, se reunió de nuevo con Jim Steinman, el productor de sus primeros éxitos, y grabó dos grandes discos, Bat Out of Hell II, y Welcome to the Neigbourhood.

En el primero de ambos encontramos este fantástico tema, del que no he encontrado el video original, pero que en el You Tube un aficionado ha combinado con unas acertadas imágenes de la serie de anime Black Heaven, que precisamente cuenta la historia de un grupo de Heavy Metal.

=============================================================

Meatloaf a reussi a obtenir un succes mondial avec un disque enregistré au 1.977, Bat Out of Hell, et du quel sont estimées unes ventes de 37.000.000 de copies. Après ce grand succes de son début, ce texain de Dallas a vu tomber sa carrière, donc ses disques suivants n’on pas arrivé a un tel succes musical et de ventes. Tout au contraire, il sautait a la grande pantaille, et il composait une bonne carrière comme acteur.

Malgré tout, au 1.993 et 1.995, quand on pensait déjà qu’il n’avait rien plus a dire dans le monde de la musique, il s’est réuni de nouveau avec Jim Steinman, le producteur de ses premiers disques, et ils ont enregistré Bat Out of Hell II, et Welcome to the Neighbourhood.

C’est dans le premier de ces disques ou nous pouvons trouver ce magnifique thème, du quel je n’ai pas trouvé le tube original, mais un fan a réussi a le combiner très bellement avec les images de la série d’anime Black Heaven, qui nous présente l’histoire d’un groupe de Heavy Metal.  

EL TEMA D’AVUI – RADIOHEAD – CREEP

Aquesta banda d’Oxforshire (Anglaterra) va irrompre en el món de la música amb un dels millors singles de debut dels noranta, i un fantàstic disc com Pablo Honey, que els va fer ser anomenats per la crítica mundial com els nous U2, una etiqueta possiblement exagerada, però amb el pas del temps, han anat consolidant una carrera més que esplèndida i la seva legió de fans incondicionals no para de crèixer.

Tornem al 1.992 per gaudir d’aquest magnífic tema.

=============================================================

Esta banda de Oxforshire (Inglaterra) irrumpió en el mundo de la música con uno de los mejores singles de debut de los noventa, y un fantástico disco como Pablo Honey, que les hizo ser llamados por la crítica mundial como los nuevos U2, una etiqueta posiblemente exagerada, pero con el paso del tiempo, han ido consolidando una carrera más que espléndida y su legión de fans incondicionales no para de crecer.

Volvemos al 1.992 para disfrutar de este magnífico tema.

=============================================================

Cette bande d’Oxforshire (Angleterre) est arrivée dans le monde de la musique avec un des meilleurs singles de début des 90’s, et un fantastique disque comme Pablo Honey, qu’a fait que la critique mondiale les bâptisait comme les nouveaux U2, un cliché peut-être éxageré, mais avec le cours du temps, ils ont consolidé une splendide carrière et sa legion de fans inconditionnels ne cesse d’augmenter.

Rentrons au 1.992 pour jouisser de ce magnifique thème. 

EL TEMA D’AVUI – THE PRETENDERS – BACK ON THE CHAIN GANG

Hi hagut moltes cantants a la història del Rock, però la que ha tingut la carrera més llarga i exitosa, sens dubte que és la meva dama-rockera preferida. Chrissie Hynde ha demostrat durant trenta anys que el rock no té sexe, i l’actitut, personalitat i talent de la Chrissie ho han demostrat en cada disc, i, especialment, en cada concert, el mitjà natural on els seus Pretenders es troben com peix a l’aigua.

Aquest és un dels primers grans èxits, en la versió original, i en una exquisida versió acústica … “I found a picture of you ….. whooaaaa, whooooaooo …”  

==============================================================

Ha habido muchas cantantes en la historia del Rock, pero la que ha tenido la carrera más larga y exitosa, sin duda que es mi dama-rockera preferida. Chrissie Hynde ha demostrado durante trenta años que el rock no tiene sexo, y la actitud, personalidad y talento de Chrissie lo han demostrado en cada disco, y, especialmente, en cada concierto, el medio natural en el que sus Pretenders se encuentran como pez en el agua.

Este es uno de sus primeros grandes éxitos, en la versión original, y en una exquisita versión acústica … “I found a picture of you ….. whooaaaa, whooooaooo …”

===============================================================

Il ya eu beaucoup de chanteuses dans l’histoire du Rock, mais celle qui a eu la plus longue et heureuse carrière, sans doute est ma rocker-demoiselle préferée. Chrissie Hynde ha montré pendant trente ans que le rock n’appartient a aucun sexe, et l’actitude, personalité et talent de Chrissie l’ont démontré dans chaque disque, et, espécialement, dans chaque concert, le moyen natural où ses Pretenders se trouven comme un poison dans l’eau.

Celui-ci est un des ses grands succès, la version originale, et une douce version acoustique … “I found a picture of you ….. whooaaaa, whooooaooo …”

EL TEMA D’AVUI – NEW ORDER – THIEVES LIKE US

Escoltant aquesta cançó sembla impossible pensar que aquests xicots van començar a tocar a finals dels 70 en un dels grups més representatius de l’afterpunk com Joy Division. La mort del seu cantant Ian Curtis, va provocar la fi del grup al 1.980, i el naixement de New Order, amb els tres membres restants, Bernard Sumner (veu i guitarres), Peter Hook (Baix) i Stephen Morris (Percusions), completant la formació amb el fitxatge de la teclista Gillian Gilbert.

Van trencar totalment amb el rock sinistre i depressiu de la banda antigua, i es van reinventar en un dels grups més importants de l’acabat de nèixer Tecno-pop, i en els reis de les pistes de les discoteques durant bona part dels 80’s. Als majors de 30 anys segurament us sonarà força el tema d’avui.

============================================================== 

Escuchando este tema parece imposible pensar que estos chicos empezaron a tocar a finales de los 70 en uno de los grupos más representativos del afterpunk como Joy Division. La muerte de su cantante Ian Curtis, provocó la fin del grupo en 1.980, y el nacimiento de New Order, con los tres miembros restantes, Bernard Sumner (voz y guitarras), Peter Hook (Bajo) y Stephen Morris (Percusiones), completando la formación el fichaje de la teclista Gillian Gilbert.

Rompieron totalmente con el rock siniestro y depresivo de la banda antigua, y se reinventaron en uno de los grupos más importantes del recién nacido Tecno-pop, y en los reyes de las pistas de las discotecas durante buena parte de los 80’s. A los mayores de 30 años seguramente os sonará bastante el tema de hoy.

============================================================== 

Quand on entend ce thème il semble impossible penser que ces garçons ont comencé a jouer à la fin des 70’s dans un des groupes plus répresentatifs du afterpunk comme Joy Division. Le déces de son chanteur Ian Curtis, a provoqué la fin du groupe au 1.980, et la naissance de New Order, avec les autres trois membres, Bernard Sumner (voix et guitares), Peter Hook (Bass) et Stephen Morris (Percussions), et complétant la formation avec la pianiste Gillian Gilbert.

Ils ont dit adieu au rock sinistre et dépressif de son ancienne bande, et ils se sont réinventés dans un des groupes plus importants du nouveau-né Tecno-pop, et ont devenu les rois des pistes des discotèques pendant la plûpart des 80’s. Ceux qui avez plus de 30 anys bien sûr allez vous rappeler du thème d’aujourd’hui. 

EL TEMA D’AVUI – RADIO FUTURA – SEMILLA NEGRA

Radio Futura són un dels grups posiblement menys valorats del panorama nacional, en relació a la seva qualitat musical. Eclipsats a nivell d’éxit comercial per El Ultimo de la Fila, Heroes del Silencio, o altres artistes com Luz o Loquillo, van teixir una sólida carrera, que, musicalment no té res a envejar als artistes esmentats, i, per a molts, s’han guanyat el dret a estar en el podi dels millors grups de la història del Rock a la península ibérica.

Si en teniu algún dubte, esvaiu-lo per sempre amb aquesta fantàstica Semilla Negra …

=============================================================

Radio Futura son uno de los grupos posiblemente menos valorados del panorama nacional, en relación a su calidad musical. Eclipsados a nivel de éxito comercial por El ultimo de la Fila, Heroes del Silencio, y otros artistas como Luz o Loquillo, tejieron una sólida carrera que, musicalmente hablando, no tiene nada que envidiar a los artistas mencionados, y, para muchos, se han ganado el derecho a estar en el podio de los mejores grupos de la historia del Rock en la península ibérica.

Si tenéis alguna duda, esta fantástica Semilla Negra os lo aclarará …

==============================================================

Radio Futura sont un des groupes bien sûr moins valorés du panorame national espagnol, en rélation avec sa qualité musicale. Eclipsés au niveau du succes commercial par El Ultimo de la Fila, Heroes del Silencio, et d’autres artistes comme Luz ou Loquillo, ils ont tissé une solide carrière qui, pour ce qui concerne la musique, n’a rien a envier à ceux avant nommés, et, pour beaucoup de fans, ils ont gagné le droit a monter au podium des mieux groupes de la histoire du Rock dans la peninsule iberique.

Si vous n’avez aucun doute, cette fantastique Semilla Negra va vous faire voire clair … 

EL TEMA D’AVUI – ENYA – MAY IT BE

Aquesta irlandesa d’aspecte fràgil però d’inmensa veu va capgirar el món de la música al 1.987 amb el seu primer àlbum, de nom simplement Enya, en la que fusionava ritmes cèltics amb la tecnologia dels sintetizadors, composant bellíssims i relaxants temes que encaixen en la branca New Age, al costat d’artistes com Clannad, Andreas Vollenweider … però amb un toc particular, que en poc temps li va reportar un éxit mundial molt superior a tots ells.

Tots els seus temes conviden a la relaxació i l’espiritualitat, i són realment bonics, però personalment si n’hi ha un que destaco és aquest May it Be, composat per la banda sonora de la película The Lord of The Rings i que embolcalla la història d’amor entre Arwen (Liv Tyler) y Aragorn (Viggo Mortensen). 

==============================================================

Esta irlandesa de aspecto frágil, pero de inmensa voz revolucionó el mundo de la música en 1.987 con su primer álbum, llamado simplemente Enya, en la que fusionaba ritmos célticos con la tecnologia de los sintetizadores, componiendo bellísimos y relajantes temas que encajan en el estilo New Age, al lado de artistas como Clannad, Andreas Vollenweider … pero con un toque personal, que en poco tiempo la llevó a un éxito mundial muy superior a todos ellos.

Todos sus temas invitan a la relajación y espiritualidad, y son realmente preciosos, pero personalmente si destaco a uno, es este May it Be, compuesto para la banda sonora de The Lord of the Rings y que arropa la historia de amor entre Arwen (Liv Tyler) y Aragorn (Viggo Mortensen).

==============================================================

Cette irlandaise d’aspecte fragile, mais avec une inmense voix, a révolutionné le monde de la musique au 1.987 avec son premier album, nommé tout simplement Enya, où ella fusionnait les rytmes celtiques avec la tecnologie des synthétizateurs, composant des beaux et relaxants thèmes qui on peut encaisser dans le style New Age, au côté d’artistes comme Clannad, Andreas Vollenweider … mais avec un style plus personnel, que dans un temps très court l’a conduit a un succes mondial pour dessus de ces autres auteurs. 

Toutes ses chansons nous inviten a la relaxation e l’espiritualité, et toutes sont vraiment jolies, mais si je dois en remarquer une, c’est cette May it Be, écrite pour former partie de la bande sonore de The Lord of The Rings, et qui couvre l’histoire d’amour parmi Arwen (Liv Tyler) et Aragorn (Viggo Mortensen).