EL DISC DE L’ANY – LINKIN PARK – MINUTES TO MIDNIGHT

Aquest no ha estat un any de grans discs, més aviat un d’aquells anys de transició, però si hi ha una gravació que ha destacat, i de quina manera, ha estat el tercer disc dels Linkin Park: Minutes to Midnight.

Els californians van dedicar 1 any a gravar el disc complet i dos mesos més a retocar algunes cançons, per assolir un treball gairebé perfecte, força més tranquil i madur del que ens teníen acostumats, i realment molt arriscat, quan el més fàcil era seguir el camí que els havia portat a l’èxit mundial amb seu anterior treball, Meteora.

Només podem fer que aplaudir aquest canvi, que demostra que ja són una de les bandes de present i futur del rock mundial. Gaudiu dels que, al meu parer, són els millors temes del disc, i no dubteu a demanar-lo als reis.

==============================================================

Este no ha sido un año de grandes discos, más bien uno de esos años de transición, pero si hay una grabación que ha destacado, y de qué manera, ha sido el tercer trabajo de los Linkin Park: Minutes to Midnight.

Los californianos dedicaron un año a grabar el disco completo y dos meses más a retocar algunos temas, para conseguir un trabajo casi perfecto, mucho más tranquilo y maduro de lo que nos tenían acostumbrados, y realmente muy arriesgado, cuando lo más fácil era seguir con el estilo que les havia llevado al éxito mundial con su anterior trabajo, Meteora. 

Sólo podemos aplaudir este cambio que demuestra que son ya una de las bandas de presente y futuro del rock mundial. Disfrutad de los que, a mi parecer, son los mejores temas del disco, y no dudéis en pedirlo a los reyes magos.

============================================================= 

Ce 2.007 ne nous a pas apporté des grands disques, il a été plûtot un an de transition, mais s’il y en a un qui a destaqué, et de quelle façon, c’est, bien sûr, le dernier travail des Linkin Park: Minutes to Midnight.

Les californiens ont dédié un an au enregistrement de ce disque, et deux mois plus pour arranger plusieurs chansons, tout cela pour nous offrir un travail presque parfait, plus calme et mûr de ce que nous étions habitués, et vraiment plus risqué, quand le chemin facile était suivre le style qui les aviat méné au succes mondial avec son travail précédent, Meteora.

Nous ne pouvons qu’applaudir cette évolution, qui nous montre qu’ils sont déjà une des plus grandes bandes du present et du futur du rock mondial. Jouissez de ceux qui sont, à mon avis, les mieux thèmes du disque, et ne doutez pas à ajouter ce disque a votre collection. 

SHADOW OF THE DAY

WHAT I’VE DONE

VALENTINE’S DAY

LEAVE OUT ALL THE REST

THE LITTLE THINGS GIVE YOU AWAY

EL TEMA D’AVUI – GARBAGE – YOU LOOK SO FINE

Recordo com si fós avui el shock que em va produir veure per primera vegada els Garbage a la MTV:  era al video de Push It, un dels singles tréts del seu segon disc, Version 2.0. En aquell moment em vaig enamorar del tecno pop d’aquest grup americà amb cantant escocesa, i he seguit tota la seva carrera i no m’he perdut cap dels concerts que han donat a Catalunya als darrers anys. Tots els seus temes són absolutament fantàstics, però si hi ha una cançó que sempre m’ha encisat és aquest You Look so Fine, que, en la versió en estudi, dura uns 4 minuts, però que, en directe, l’allarguen uns 3 minuts més amb un hipnòtic final d’aquells que, als concerts, et fan tancar els ulls, entrar en una altra dimensió i començar a donar voltes i més voltes lentament, deixant que la música entri a les teves venes i faci tremolar tots i cada un dels racons del teu cos en un éxtasi com cap droga coneguda o per conéixer et podria donar. Una sensació de les que et fan pensar que voldries que el món es parés i aquell tema continués sonant fins l’infinit.

==============================================================

Recuerdo como si fuera hoy el shock que tuve al ver a los Garbage por primera vez en la MTV:  Era el video de Push It, uno de los temas de su segundo disco, Version 2.0. En ese momento me enamoré del Tecno Pop de este grupo americano con cantante escocesa, y he seguido su carrera y no me he perdido ninguno de los conciertos que han dado en Catalunya en los últimos años.Todos sus temas son absolutamente fantásticos, pero si hay uno que siempre me ha emocionado especialmente és este You Look so Fine, que, en versión de estudio, dura 4 minutos, pero que, en directo, la alargan 3 minutos más en un hipnótico final de los que, en los conciertos, te hacen cerrar los ojos, entrar en otra dimensión y empezar a dar vueltas y más vueltas lentamente, dejando que la música entre en tus venas y empiece a circular a través de todos y cada uno de los rincones más remotos de tu cuerpo en un éxtasis como ninguna droga conocida o por conocer te puede proporcionar. Una sensación de las que te hacen pensar que querrías que el mundo se parara en ese momento y esa canción siguiera sonando hasta el infinito.

============================================================== 

Je me souviens parfaitement de la première fois que j’ai vu Garbage dans la MTV. C’était au tube Push It, un des thèmes de son deuxième disque, Version 2.0. Dès ce moment-là, je suis tombé amoreux du Tecno pop de ce groupe américain avec chanteuse écosaisse. J’ai suivi toute sa carrière et je ne m’ai perdu aucun de ses concerts dans la Catalogne, aux dernièrs ans. Tous ses thèmes sont absolument fantastiques, mais s’il y en a un qui m’excite espécialement est ce You Look so Fine, qui, dans son version au étude, a une duration de 4 minutes, mais dans les concerts, ils le prolongen pendant 3 minutes plus, dans un final hypnotique, de ceux qui, dans les concerts, t’obligen a fermer les yeux, entrer dans une autre dimension, et commencer a tourner sur toi lentement, laissant la musique entrer dans tes veines et parcourir jusqu’au dernier coin de ton corps, dans un extasi comme celui qu’aucune drogue connue où pour connaître peut te proportionner. Une sensation qui te fait désirer que le monde s’arrête dans ce moment-là, et que la chanson se prolonge jusqu’au infiniment.

EL TEMA D’AVUI – THE CURE – PLAY FOR TODAY

Un dels meus temes preferits dels Cure, encara que n’hi ha molts més. Play For Today, un clàssic de la seva primera època.

Personalment prefereixo les versions en directe, que sonen més brutes, més agressives, però aquest és el video original, més agradable a l’oïda dels qui no coneixin el tema.

============================================================== 

Uno de mis temas preferidos de los Cure, aunque tengo bastantes más. Play For Today, un clásico de su primera época.

Personalmente prefiero las versiones en directo, que suenan más sucias, más agresivas, pero este es el video original, más agradable al oido de los que no conocen el tema.

=============================================================

Un des thèmes que je préfére des Cure, malgré que je n’ai plusieurs d’autres. Play For Today, un classique de sa première époque.

Personalement je préfère les versions en direct, plus sales, plus agressives, mais celui-ci est le tube original, plus agréable a l’écoute de ceux qui ne connaissent pas le thème.

BON NADAL – FELIZ NAVIDAD

   Aquí teniu la meva felicitació de Nadal, espero que us agradi (FEU DOS CLICKS EN L’ENLLAÇ SEGUENT, ESTA EN GRIS I NO ES VEU MOLT BE, i paciència, tarda un minut en arrancar): felicitacio-nadal-2008.pps

  Aquí tenéis mi felicitación de Navidad, espero que os guste (HAZ DOBLE CLICK EN EL ENLACE SIGUIENTE, ESTA EN GRIS Y NO SE VE MUY BIEN, y paciencia, tarda un minutillo en arrancar):  felicitacion-navidad-2008.pps

EL TEMA D’AVUI – ROXY MUSIC – MORE THAN THIS

Al 1.982, després de més de 10 anys de carrera, els Roxy Music van crear el seu àlbum de més éxit, una enciclopèdia de pop per adults, de nom Avalon, i que incloia joies com aquest More Than This, una peça atemporal, que sempre vé de gust escoltar.

De les versions que he pogut trobar, m’ha fet especialment el pes, aquesta que el “youtuber” juanjosetorres ha penjat y que combina la cançó amb diverses imatges de l’excel.lent película de Sofia Coppola, Lost in Translation, on aquest tema prèn un paper destacat (impagable l’escena del karaoke) en la impossible historia d’amor entre els personatges encarnats per la Scarlett Johansson i en Bill Murray.

==============================================================

En 1.982, después de más de 10 años de carrera, Roxy Music crearon su álbum de más éxito, una enciclopedia de pop para adultos, de nombre Avalon, que incluia joyas como este More Than This, una pieza intemporal, que siempre apetece volver a escuchar.

De las versiones que he podido encontrar, me ha gustado especialmente esta que el “youtubero” juanjosetorres ha colgado y que combina la canción con diversas imágenes de la excelente película de Sofia Coppola, Lost in Translation, donde este tema tiene un papel destacado (impagable la escena del Karaoke) en la imposible historia de amor entre los personajes encarnados por Scarlett Johansson y Bill Murray.

==============================================================

Au 1.982, après plus d’une dizaine d’ans de succès, Roxy Music ont crée son album plus rélévant, une encyclopédie de pop pour les adultes, nommé Avalon, où nous pouvions trouver des bijoux comme ce More Than This, une pièce atemporalle, qu’on a toujours envie d’écouter de nouveau.

De les plusieurs versions que j’ai pu trouver, il m’a fait spécial plaisir celle-ci qu’un “Youtubier” de nom juanjosetorres ha accroché, et qui combine cette chanson-ci avec des images du magnifique film de Sofia Coppola, Lost in Translation, où ce thème joue un rôle rémarcable (c’est geniale la scéne du karaoke) dans l’impossible historie d’amour entre les personages incarnés par Scarlett Johansson et Bill Murray.

 DFAS

EL TEMA D’AVUI – PEARL JAM – EVENFLOW

Veig la llista de la dreta amb els meus estils musicals preferits i hi manca alguna cosa. Des que vaig sentir per primera vegada aquest tema, vaig tenir clar que el grunge era un moviment prou important, una autèntica revolució musical més enllà de l’estereotip de les camises a quadres, els texans esparrecats, les melenes i barbes descuidades, com així va ser. Seattle es va convertir a principis dels 90 en la capital mundial del Rock amb majúscules i Pearl Jam, Soundgarden, Alice in Chains i Screaming Trees van marcar durant uns anys unes tendències musicals i estètiques que van ser seguides a tot el món. Gaudiu d’una interpretació en viu del millor tema de la banda d’Eddie Vedder.

============================================================== 

Veo la lista de la derecha con mis estilos musicales preferidos y falta algo. Desde que oí por primera vez este tema, tuve claro que el grunge era un movimiento musical lo bastante importante, una auténtica revolución más allá el estereotipo de las camisas a cuadros, los tejanos rotos, las melenas y barbas descuidadas, como así fué. Seattle se convirtió a principios de los 90 en la capital mundial del Rock con mayúsculas, y Pearl Jam, Soundgarden, Alice in Chains y Screaming Trees marcaron durante unos años unas tendencias musicales y estéticas seguidas en todo el mundo. Disfrutad de una de las interpretaciones en vivo del mejor tema de la banda de Eddie Vedder.

==============================================================

Je vois la liste à droite avec mes styles musicals préférés, et je trouve a manquer quelque chose. Dès le premier momento où j’ai entendu ce thème, j’ai vu clair que le grunge était un mouvement musical très important, une authentique revolution au-délà des stéreothipes de chemises à des tableaux, des texans cassés, les cheveux longs et les barbes négligentes, comme vraiment c’est arrivé. Seattle s’est transformée au début des 90’s à la capital du Rock mondiel, et Pearl Jam, Soundgarden, Alice in Chains et Screaming Trees ont marqué pendant plusieurs années les tendences sthétiques et musicales qui ont été suivies par tout le monde. Jouissez d’une interpretacion en direct du meilleur thème du groupe d’Eddie Vedder.

EL TEMA D’AVUI – HEROES DEL SILENCIO – LA CHISPA ADECUADA

Santa Claus s’ha portat com calia, i ahir al llevar-me vaig trobat a sota l’arbre el CD i el DVD de la gira dels Heroes 2.007. Evidentment em vaig passar mig matí i mitja tarda enganxat a la TV gaudint del retorn, malauradament massa breu, de la banda més gran de la historia del rock nacional. Tot i que m’hi falten molts temes (jo hauria tret un DVD i CD quadruple per encabir-hi totes les cançons que m’hi hauria agradat trobar-hi), el set-list és molt bo, i als bisos podem trobar aquesta fantàstica interpretació de “La Chispa Adecuada”. 

Benvolguts amics, des del Foro Sol de Mèxic DF: Juan Valdivia, Enrique Bunbury, Joaquin Cardiel y Pedro Andreu:

“Todo arde … si le aplicas la chispa adecuada …” 

============================================================

Santa Claus se ha portado como tocaba y ayer al levantarme encontré bajo el árbol el CD y el DVD de la gira 2.007 de los Heroes. Evidentemente me pasé media mañana y media tarde pegado al televisor disfrutando del retorno, desgraciadamente demasiado breve, de la banda más grande del rock nacional. A pesar de que me faltan muchos temas (yo habría sacado un CD cuadruple para meter todas las canciones que me hubiera gustado) el set-list es excelente, y en los bises podemos encontrar esta fantástica interpretación de “La chispa adecuada”. 

Estimados amigos, desde el Foro Sol de México DF: Juan Valdivia, Enrique Bunbury, Joaquin Cardiel y Pedro Andreu:

“Todo arde … si le aplicas la chispa adecuada …” 

=============================================================

Le Père Noël s’est comporté comme il était précis, et hier, quand je m’ai lévé, j’ai trouvé sous l’arbre le CD et DVD du tour 2.007 des “Heroes”. Evidentment j’ai passé unne bonne part du matin, et de l’après-midi, devant la TV en jouissant du retour, malhereusement trop court, du plus grand groupe du rock national espagnol. Malgré que je trouve a manquer plusiers thèmes (j’aurais choisi d’enregistrer un quadruple CD pour y mettre tous les songs que j’aime bien de ce groupe), le set-list est vraiment fantastique, et aux encores on peut trouver cette magnifique interpretation de “La Chispa Adecuada”

Mes amis, dès Foro Sol au Mexico DF: Juan Valdivia, Enrique Bunbury, Joaquin Cardiel y Pedro Andreu …

 ”Todo arde … si le aplicas la chispa adecuada”  

EL TEMA DE NADAL – U2 – CHRYSTMAS, BABY PLEASE COME HOME

Bon Nadal i gràcies per entrar al blog en un dia tan assenyalat. Com no podia ser menys he preparat un video molt especial per als que heu passat avui a “saludar-me”. Es tracta d’un tema molt especial interpretat pels U2, que va formar part d’un disc benèfic, gravat a finals dels 80’s, i que portava per nom “A Very Special Chrystmas”. En el disc podíem trobar versions de nadales tradicionals a càrrecs de grups com Eurythmics, The Pretenders, Bon Jovi i molts altres. Tot i que en el disc hi havia molt bons temes, aquest clàssic dels anys 60 versionat pels U2 brillava amb llum pròpia.

==============================================================

Feliz Navidad y gracias por entrar en el blog en una fecha tan señalada. Como no podía ser menos, he preparado un video muy especial para los que habéis pasado hoy a “saludarme”. Se trata de un tema muy especial interpretado por U2, que formó parte de un disco benéfico, grabado a finales de los 80, y que llevaba por nombre “A Very Special Chrystmas”. En el disco podíamos encontrar versiones de canciones de navidad tradicionales a cargo de grupos como Eurythmics, The Pretenders, Bon Jovi y muchos más. Pese a que en el disco había muy buenos temas, este clásico de los años 60 versionado por U2 brillaba con luz propia.

==============================================================

Je vous désire un joyeux Noël, en vous remerciant por entrer dans le blog, un jour si signalé comme celui d’aujourd’hui. Comme il était prévu, j’ai préparé un tube très spécial pour ceux qui êtes entrés pour me “saluer”.  C’est un thème enregistré par U2, qui a formé part d’un disque bénephique, sorti a la fin des 80’s, et nommé “A Very Special Chrystmas”. Dans ce disque, on pouvait trouver des songs de Noël versionnés par des groupes comme Eurythmics, The Pretenders, Bon Jovi et d’autres grands groupes. Malgré que dans le disque il y avait des thèmes fantasthiques, ce classique des années 60 versionné par U2 brillait par dessus tous les autres.

EL TEMA D’AVUI – EXTREME – MORE THAN WORDS

Després d’un parell de dies d’una mica més de tralla, ens convé canviar de terç i escoltar quelcom més tranquil.let. Extreme van ser un grup de funk metal, que van gravar 4 discs entre finals dels 80 i principis dels 90, però segurament el més aprofitable és el segon, de títol Pornograffitti, que és el que incloïa el seu més gran èxit, aquesta super balada More Than Words, cançó realment esquisida.

==============================================================

Després de un par de dias de tralla, nos conviene canviar de tercio y escuchar algo más tranquilo. Extreme fueron un grupo de  funk metal que grabaron 4 discos entre finales de los 80 y principios de los 90, pero seguramente el más aprovechable es el segundo, de nombre Pornograffitti, que incluia su mayor éxito, la super balada More Than Words, canción realmente exquisita.

==============================================================

Après deux jours d’un rock un peu plus dur, on a besoin de changer et entendre quelque chose plus tranquille. Extreme fût un groupe de funk metal qui enregistra jusqu’a quatre disques à la fin des 80’s et début des 90’s, mais c’est sûr que le plus remarcable est le second, nommé Pornograffitti, où nous pouvons trouver cette super balade, More Than Words, vraiement douce.   

ANIVERSARI DAVE MURRAY

El tiu més simpàtic del Rock avui compleix 51 anyets ….. Happy Birthday, Dave! ….

David Michael Murray, va nèixer a Edmonton (Londres), en una familia molt humil i la seva infantesa va transcòrrer, junt amb les seves germanes, pràcticament als refugis de l’exèrcit, degut als problemes familiars, on, ja de petit, es va fabricar una guitarra de cartolina amb la que seguía i imitava les cançons dels Beatles.

Als 15 anys la seva vida va canviar quan va sentir a la radio “Voodoo Chile” de Jimi Hendrix, i tant aviat com va poder es va comprar una guitarra de tercera o cuarta mà, amb la que es passava hores i hores practicant fins que va convertir l’instrument en una prolongació dels seus braços.

A l’any 1.976, el baixista Steve Harris havia ja format el que seria l’embrió dels futurs Iron Maiden, però tots els guitarristes que havia provat o no eren prou bons per a ell, o eren de personalitat problemàtica i no encaixaven en la rígida disciplina que Steve volia imposar a la nova banda.

Un guitarrista amic de Steve (Adrian Smith, qui també acabaria formant part de la banda a partir del segón disc) li va parlar de l’habilitat de Dave Murray amb la guitarra, i el van convocar a una prova a la granja on en aquella època començàven a assajar.

Dave va arribar amb tot el seu patrimoni: una furgoneta destartal.lada, i la seva guitarra i ampli, i en cinc minuts va deixar completament bocabadat Steve, que va tenir clar que els Maiden ja teníen un guitarrista fix a la formació, i així ha estat, des d’aquell moment fins al dia d’avui, Dave ha estat a tots i cadascun dels discs de la banda, i és l’únic membre original, junt amb Steve Harris, que continua a la banda després de 30 anys de carrera.

Aquella infantesa dura es va convertir en un futur brillant, farcit d’èxits i un merescut reconeixement públic a la més gran banda de Heavy Metal de la història.

Però el que més crida l’atenció de Dave és que, malgrat que segurament ara al seu compte bancari hi ha més diners dels que mai hauria pogut somiar, continua essent un personatge del més afable i senzill, que disfruta cada minut de la vida com si fós el darrer i a sobre l’escenari, el veureu sempre amb un somriure d’orella a orella, un somriure que contagia a tots els seus seguidors, que admiren i respecten a aquest gran músic i millor persona.

A You Tube un fan de Dave ha penjat aquest magnífic vídeo amb alguns dels millors “solos” de Dave amb els Maiden, i, a continuació, en el video següent podeu gaudir del que, per a mi, és el millor tema de la formació británica i on Dave deixa clara mostra del seu talent, Revelations.

============================================================

El tío más simpático del Rock cumple hoy 51 años ….. Happy Birthday, Dave! … 

 

David Michael Murray nació en Edmonton (Londres) en una familia humilde y pobre. Su infancia transcurrió, junto a sus hermanas, prácticamente en los refugios del ejército, por los problemas familiares, donde, ya de pequeño, se fabricó una guitarra de cartulina con la que imitaba y seguía las canciones de los Beatles.

A los 15 años su vida cambió cuando oyó en la radio el tema “Voodoo Chile” de Jimi Hendrix, y, tan pronto como le fue posible, adquirió una guitarra de tercera o cuarta mano, con la que pasaba horas y horas ensayando, hasta que el instrumento se convirtió en una prolongación de sus propios brazos.

En 1.976 el bajista Steve Harris había ya formado el embrión de los futuros Iron Maiden, pero todos los guitarristas con los que había probado, o no eran lo suficientemente buenos para él, o tenían personalidades problemáticas, y no encajaban en la rígida disciplina que Steve pretendía imponer en su nueva banda.

Un guitarrista amigo de Steve (Adrian Smith, quien posteriormente acabaría también formando parte de la banda, a partir del segundo disco) le hablaría de las virtudes de Dave con la guitarra, por lo que lo citó a una audición en la granja en la que en aquella época comenzaban a ensayar.

Dave llegó con todo su patrimonio: una furgoneta destartalada y su guitarra y ampli,  y en cinco minutos dejó totalmente anonadado a Steve quien no había visto hasta el momento a otro guitarrista con tal habilidad, y tuvo claro a partir de ese momento, que Dave sería ya un miembro fijo en la formación, y así ha sido desde ese momento hasta el día de hoy. Dave ha tocado en todos y cada uno de los discos de la banda, y es el único miembro original, junto a Steve Harris, que continua en el grupo después de 30 años de carrera.

Aquella infancia dura se convirtió en un futuro brillante, plagado de éxitos y del merecido reconocimiento del público a la más grande banda de Heavy Metal de los últimos 30 años.

Pero lo que más llama la atención de Dave es que, pese a que seguramente ahora su cuenta bancaria tiene un saldo que nunca habría llegado ni a soñar, continua siendo el mismo personaje afable y sencillo, que disfruta cada minuto de la vida como si fuera el último y, sobre el escenario, lo veréis siempre con una sonrisa de oreja a oreja, sonrisa que contagia a todos sus seguidores, quienes admiran y respetan a este grandísimo músico y mejor persona.

En You Tube un fan de Dave ha colgado este magnífico vídeo con algunos de los solos de Dave en los temas de los Maiden, y a continuación en el video siguiente podéis disfrutar del que, para mi, es uno de los mejores temas de la banda, y en el que Dave da muestras de su inmensa calidad como guitarrista, Revelations.

REVELATIONS: