Josep Mª Corbalan

Es difícil estar content i tenir ganes d’escoltar música alegre i festiva quan acabes de llegir notícies com que més de 80.000 persones, la meitat dels quals, infants, han mort a causa d’un tifó a Myanmar.

Sé que no podem fer-hi gairebé res, que la natura és, a vegades, així d’injusta i cruel, però aquest cap de setmana no hi haurà música estrident ni festiva en aquest blog, en el seu homenatge.

Només sonarà la melancòlica i preciosa balada que Vangelis va composar per una de les meves escenes d’amor preferides del cinema, la que viuen Deckard i Rachel a Blade Runner.

Descansin tots ells en pau.

======================================================================

Es difícil estar contento y tener ganas de escuchar música alegre y festiva cuando acabas de leer noticias como que más de 80.000 personas, la mitad de ellos niños, han muerto a causa de un tifón en Myanmar.

Sé que no podemos hacer mucho al respecto, que la naturaleza es, a veces, tan injusta y cruel, pero este fin de semana no habrá música estridente ni festiva en este blog, como último homenaje.

Sólo sonará la melancólica y preciosa balada que Vangelis compuso para una de mis escenas de amor preferidas de la historia del cine, la que viven Deckard y Rachel en Blade Runner.

Descansen todos ellos en paz.

====================================================================

C’est difficile d’être joyeux et avoir envie d’entendre de la musique joyeuse et de fête, quand on vient de lire des nouvelles comme qu’à Myanmar, un tifon vient de tuer plus de 80.000 personnes, la motié d’eux, des innocents enfants.

Je sais que nous n’avons pas beaucoup à faire sur ça, que la nature est, parfois, si cruel et injuste, mais ce week-end il n’y aura pas de la musique stridente et de fête dans ce blog, comme dernier hommage.

Vous pourrez seulement entendre la mélancolique et belle balade que Vangelis à composé par une de mes escénes d’amour préférées de l’histoire du cinéma, celle qui vivent Deckard et Rachel à Blade Runner.

Qu’ils se réposent tous en paix.

De tant en tant, al panorama musical surten grups que criden l’atenció per aspectes que van més enllà dels simplement artístics.

Boy George, líder dels Culture Club, ens va deixar a molts bocabadats després de la seva primera aparició a la tele, discutint si era un noi, una noia, o un angelet asexuat.

Amb el temps, però, i després de l’èxit del seu segon single Do You Really Want To Hurt Me, que va fer que Virgin els permetés de publicar el seu primer llarga durada, l’aspecte de George és només una anècdota i el que ens deixen Culture Club és una serie de bons singles pop, que van tenir prou èxit a la majoria de radios i TV comercials.

================================================================

De vez en cuando, en el panorama musical salen grupos que llaman la atención por aspectos que van más allá de los simplemente artísticos.

Boy George, líder de Culture Club, nos dejó a todos boquiabiertos después de su primera aparición en televisión, cruzando apuestas sobre si era un chico, una chica, o un angelito asexuado.

Con el tiempo, y después del éxito de su segundo single Do You Really Want To Hurt Me, que fué el que hizo que Virgin les permitiera publicar su primer LP, el aspecto de George es sólo una anécdota y el que nos deja Culture Club es una serie de buenos singles pop, que tuvieron bastante éxito en la mayoría de radios y TV comerciales.

================================================================

De temps en temps, dans le panorame musical nous sommes surpris par des nouveaux groupes qui nous attiren par un look qui est tout à fait surprisant.

Boy George, leader de Culture Club, nous a laissé tous avec la bouche ouverte depuis sa première apparaison dans la télévision, et nous avons fait des paris sur s’il était un garçon, une fille, ou un ange asexuel.

Passé un certain temps, et après le succés de leur deuxième single Do You Really Want To Hurt Me, qui a convaincu les dirigéants de Virgin pour leur permettre publier leur premier LP, le look de George a resté comme un simple anecdote, et ce qui nous reste de Culture Club est une série de beaux singles pop, avec un bon succés dans la majorité de radios et TV commercielles.

Nascuda el 8-6-1951 a Skewen (Gal.les) aquesta dona de veu tan personal com prodigiosa és una de les més importants referents del rock de finals dels 70’s i principis dels 80’s, en la categoria de solista femenina.

RCA en veure el seu potencial després dels seus primers grans èxits com It’s a Heartache, no va escatimar en mitjans, i la va posar sota la batuta del gran productor Jim Steinman, amb qui va treballar en la majoria dels seus discs de la dècada dels 80’s, i que ens va regalar grans hits com Total Eclipse of The Heart o aquest Holding Out For a Hero, que segurament té el récord de ser el tema que ha format part de més bandes sonores: Footloose, Curt-Circuit 2, Quí és Harry Crumb?, Bandits i Shreck 2.

====================================================================

Nacida el 8-6-1951 en Skewen (Gal.les) esta mujer de voz tan personal como prodigiosa es una de las más importantes referentes del rock de finales de los 70’s y principios de los 80’s, en la categoría de solista femenina.

RCA al ver su potencial después de sus primeros grandes éxitos como It’s a Heartache, no escatimó en medios, y la puso bajo la batuta del gran productor Jim Steinman, con quien trabajó en la mayoría de sus discos en la década de los 80’s, y que nos regaló grandes hits como Total Eclipse of The Heart, o este Holding Out For a Hero, que seguramente tiene el récord de ser el tema que ha formado parte de más bandas sonoras: Footloose, Cortocircuito 2, ¿Quién es Harry Crumb?, Bandidos i Shreck 2.

====================================================================

Née le 8-6-1951 à Skewen (Gales) cette femme de voix si personelle que prodigieuse est une des plus grandes réferences du rock de la fin des 70’s et du début des 80’s, dans la catégorie de soliste féminine.

Quand les dirécteurs de RCA ont vu son potentiel, après ses premiers grands succès comme It’s a Heartache, n’a pas lésiné ses moyens, et l’a mis sous la baguette du grand producteur Jim Steinman, avec qui elle a travaillé dans la majorité de ses disques dans la décade des 80’s, et qui nous a régalé des vrais hits comme Total Eclipse of The Heart, ou ce Holding Out For a Hero, qui a, bien sûr, le récord d’être le thème qui a formé partie d’un plus grand nombre de bandes sonores: Footlose, Short Circuit 2 - Appelez-me Johnny5, ¿Qui est Harry Crumb?, Bandits et Shreck 2.

Radio Futura són un dels grups insignes de la que es va anomenar “Movida Madrileña” dels primers 80’s, però apart d’un gran grup, van ser també els pioners d’importar la moda britànica d’acompanyar els seus temes per videos especialment pensats per emetre a, en aquells moments, incipient programació musical televisiva.

El mític video de La Estatua del Jardín Botánico va senyalar el camí a seguir a molts altres grups nacionals.

================================================================

Radio Futura son uno de los grupos insignes de la que se llamó “Movida Madrileña” de los primeros 80’s, pero aparte de un gran grupo, fueron también los pioneros en importar la moda británica de acompañar sus temas con videos especialmente pensados para emitir en la, en esos momentos, incipiente programación musical televisiva.

El mítico video de La Estatua del Jardín Botánico marcó el camino a seguir a muchos otros grupos nacionals.

================================================================

Radio Futura sont un des noms mythiques de ce qu’on a appelé “Movida Madrileña” au début des 80’s, mais à part d’un grand groupe, ils ont été aussi les pionniers à importer la mode britannique d’accompagner leurs thèmes avec des tubes espécialement pensés pour son émission dans la, à ce moment-là, naissante programmation musicale télévisive.

Le mythique video de La Estatua del Jardín Botánico à signalé le chemin à suivre pour beaucoup d’autres groupes espagnols.

Tots els que estimem la bona música vam tenir clar, des del primer moment que vam punxar el primer disc de Simply Red, Picture Book, que estàvem davant d’un grup diferent, que el Soul blanc de Mick Hucknall i els seus companys ens portàven un glop d’aire fresc, a la meitat dels 80’s que a tots ens convenia, una mica intoxicats ja per una New Wave que semblava no tenir fi, i una N.W.O.B.M. (New Wave of British Metal) que omplia l’altra meitat dels corrents musicals de l’época.

Un per un, o un darrera l’altre, tots i cada un dels temes d’aquest disc, sonen genial, i el fan un dels LP o CD imprescindibles a la nostra discoteca.

================================================================

Todos los que amamos la buena música tuvimos claro, des de el primer momento en que pinchamos el primer disco de Simply Red, Picture Book, que estábamos delante de un grupo distinto, que el soul blanco de Mick Hucknall y sus compañeros nos traian un soplo de aire fresco, en la mitad de unos 80’s, que nos convenía realmente, un poco intoxicados ya por una New Wave que parecía no tener fin, y una N.W.O.B.M. (New Wave of British Metal) que llenaba la otra mitad de los corrientes musicales de la época.

Uno por uno, o uno tras otro, todos y cada uno de los temas de este disco suenan geniales, y lo convierten en uno de los LP o CD imprescindibles en nuestra discoteca.

================================================================

Come to my aid, you’re sweet as everything
Come to my aid, I’d give you anything
I feel so betrayed by a people I love
Come to my aid, it’s you I’m thinking of

Prouder than wild, sad enough to sing
Come to my aid and care for social living

Why are we liable to die for survival
Why is our nation divided?
Come to my aid
Come to my aid

In the poverty stakes see just what it means
When welfare decimates you’d better care
About your fellow people

Why are we liable to die for survival
Why is our nation divided?
Come to my aid
Come to my aid

Come on board!

En només 5 anys de carrera, en els que van gravar 5 disc en estudi, The Smiths van ser un dels grups més admirats i odiats, a parts iguals, de la història.

Segurament la personalitat i actitut escènica del seu cantant Morrissey té molt a veure en la part negativa, però els que continuem gaudint de la seva música, preferim quedar-nos amb les increïbles i, al mateix temps senzilles, bases rítmiques de Mike Joyce (batería) i Andy Rourke (baix) creaven, i sobretot per el personal estil del guitarrista Johny Marr, sens dubte tant clau en el so Smith, com la veu i la peculiar entonació de Morrissey, que és el que molts només recorden de The Smiths.

Aquest és el sisè tall del seu segón disc Hatfull of Hollow, i a alguns us sonarà també per que acompanya els crèdits inicials de la sèrie de TV: Embruixades.

================================================================

En sólo 5 años de carrera, en los que grabaron 5 discos en estudio, The Smiths fueron uno de los grupos más admirados y odiados, a partes iguales, de la historia.

Seguramente la personalidad y actitud escénica de su cantante Morrissey tiene mucho que ver en la parte negativa, pero los que continuamos gozando de su música, preferimos quedarnos con las increibles y, al mismo tiempo sencillas, bases rítmicas de Mike Joyce (batería) y Andy Rourke (bajo) creaban, y sobretodo por el personal estilo del guitarrista Johny Marr, sin duda tan importante en el sonido Smith, como la voz y la peculiar entonación de Morrissey, que es el que muchos recuerdan de The Smiths.

Este es el sexto corte de su segundo disco Hatfull of Hollow, y a algunos os sonará también por que acompaña los créditos iniciales de la serie de TV: Embrujadas.

================================================================

Dans seulement 5 ans de carrière, pendant lesquels ils ont enrégistré 5 disques au étude, The Smits ont été un des groupes plus admirés et haïrés, par égale, de l’histoire.

Bien sûr la personalité et actitude scénique de leur chanteur Morrissey à beaucoup a voir avec la partie négative, mais ceux qui continuons à jouisser de leur musique, nous préférons nous souvenir seulement des incroyables et, en même temps simples, bases rythmiques de Mike Joyce (battérie) et Andy Rourke (bass), et sûrtout du personnel style du guitariste Johny Marr, sans doute si important dans le son Smith comme la voix et la forme personalle d’entonner de Morrissey, qui es ce que beaucoup de monde rappelle des Smiths.

Celui est le sixième thème de leur deuxième disque Hatfull of Hollow, et il peut vous sonner aussi parce qu’il accompagne les titres de crédit initiaux de la série de TV: Charmed

Aquest trio alemany, va debutar el 1.984, en plena época New Wave, amb un perfecte disc de tecno-pop que va ser un total éxit, gràcies a tres magnífics singles com Big in Japan, Sounds Like a Melody i aquesta balada, Forever Young.

La perfecta combinació entre l’andrógina veu de Marian Gold, i els teclats de Bernhard Lloyd i Ricky Echolette, van resultar un total encert, que malhauradament no van tornar a repetir, i els seus següents discs van passar sense massa glòria, excepte per als seguidors més fidels.

A dia d’avui, només Marian Gold continua girant amb el nom del grup, acompanyat de tres músics de sesió.

===============================================================

Este trio aleman debutó en 1.984, en plena época New Wave, con un perfecto disco de tecno-pop que fué un grandísimo éxito, gracias a tres magníficos singles como Big in Japan, Sounds Like a Melody y esta balada, Forever Young.

La perfecta combinación entre la andrógina voz de Marian Gold, y los teclados de Bernhard Lloyd y Ricky Echolette, resultaron un acierto total, que desgraciadamente no han vuelto a repetir, y sus siguientes discos pasaron sin pena ni gloria, excepto para sus seguidores más fieles.

A dia de hoy, sólo Marian Gold continua girando con el nombre del grupo, acompañado de tres músicos de sesión.

================================================================

Ce trio allemand a débuté au 1.984, en pleine époque New Wave, avec un parfait disque de tecno-pop qui a réçu un grand succés, grace à trois magnifiques singles comme Big in Japan, Sounds Like a Melody, et cette superbe balade, Forever Young.

La parfaite combinaison entre l’androgine voix de Marian Gold, et les claviers de Bernhard Lloyd et Ricky Echolette, on creé ces grands thèmes, que malhereusement ils n’on pas composé de nouveau, donc leurs disques suivants sont sortis sans aucune gloire, sauf pour leurs fans plus fidèles.

Aujourd’hui, seulement Marian Gold continue à faire des tours avec le nom du groupe, accompagné par trois musiciens d’étude.

Un dels meus temes preferits dels australians, però que malauradament sembla que no té lloc de forma habitual en els seus concerts, aclaparat per els grans clàssics forjats durant més de 30 anys de carrera, i només el podem trobar a l’increible disc en directe: Live: 2 CD Collector’s Edition, del 1.992.

Es tracta del tercer tall del disc del 1.990, The Razors Edge, però la veritat que la versió en estudi empal.lideix davant l’energia que els germans Young, Clifford Williams, Chris Slade y Brian Johnson imprimeixen en els seus directes.

================================================================

Uno de mis temas preferidos de los australianos, pero que desgraciadamente parece que no tiene un sitio en el set list habitual de sus conciertos, arrinconado por los grandes clásicos forjados durante más de 30 años de carrera, y sólamente lo podemos encontar en el increible disco en directo: Live: 2 CD Collector’s Edition, del 1.992.

Se trata del tercer corte del disco del 1.990, The Razors Edge, pero la verdad que la versión en estudio palidece delante de la energía que los hermanos Young, Clifford Williams, Chris Slade y Brian Johnson imprimen en sus directos.

================================================================

Un de mes thèmes préférés des australiens, mais que malhereusement il semble ne pas avoir sa place dans les set list habituels de leurs concerts, mis dans un coin par les grands classiques forgés pendant plus de 30 ans de carrière, et nous pouvons le trouver seulement dans l’incroyable disque en direct: Live: 2 CD Collector’s Edition, du 1.992.

Il s’âgit du troisième thème du disque du 1.990, The Razors Edge, mais vraiement la version au étude dévient palide davant l’energie que les frères Young, Clifford Williams, Chris Slade et Brian Johnson montren dans leurs performances sur le scénaire.

Peter Gabriel va iniciar la seva carrera en solitari el 1.977, i fins al 1.982 va publicar quatre discs, per després prendre’s un periode de descans de 4 anys, en el que va introduir-se en les músiques tribals africanes, produint a diversos grups com el de Youssou N’dour, fins que, el 1.986 va treure el seu treball més rodó, anomenat So, i el més exitós a nivell de vendes, amb 5.000.000 de cópies.

En el mateix reflexava totes aquestes influències étniques en cançons com In Your Eyes, o Mercy Street, i també interpretava per primer cop un tema a duet, acompanyat d’una de les més brillants cantants solistes del regne unit, Kate Bush, en el tema Don’t Give Up, assolint un resultat magnífic.

================================================================

Peter Gabriel inició su carrera en solitario en 1.977, y hasta el 1.982 publicó cuatro discos, para después tomarse un periodo de descanso de 4 años, en el que se introdujo en las músicas tribales africanas, produciendo a diversos grupos como el de Youssou N’dour, hasta que, en 1.986 sacó su mejor trabajo, llamado So, y el más exitoso a nivel de ventas, con 5.000.000 de copias.

En el mismo reflejaba todas estas influèncias étnicas en canciones como In Your Eyes o Mercy Street, y también interpretaba por primera vez un tema a duo, acompañado de una de las más brillantes cantantes solistas del reino unido, Kate Bush, la deliciosa balada Don’t Give Up.

================================================================

Peter Gabriel à commencé sa carrière en solitaire au 1.977, et jusqu’au 1.982 il a publié quatre disques, pour prendre après un periode de repos de 4 ans, pendant lequel il s’est introduit dans les musiques tribales africaines, et il a produit divers groupes comme celui de Youssou N’dour, jusqu’à ce que, au 1.986 il a lancé son meilleur travail, So, et le plus réussi au niveau des ventes, avec 5.000.000 de copies.

Dans ce disque-là il réflettait toutes ces influences éthniques dans des songs comme In Your Eyes ou Mercy Street et il jouait aussi, par première fois, un thème à duet, accompagné par une des plus brillantes chanteuses solistes du royaume uni, Kate Bush, la delicieuse balade Don’t Give Up.

14 anys es compleixen avui del fatídic accident que ens va robar el millor pilot de la història de la Fórmula 1.

Avui no és dia d’escoltar música, és dia per el record, un any més, a l’Ayrton Senna.

Aquell cap de setmana ja no va començar bé, doncs el divendres, a la Variante Alta, Rubens Barrichello ja sofria un espectacular accident, que, sortosament, només es va saldar amb un braç trencat, el dissabte, en els entrenaments lliures, l’aleró del Simtek de Roland Ratzemberger es trencava en plena baixada direcció a La Tosa, i l’impacte frontal a més de 250 kms/hora acabava amb la vida del pilot austríac, quí sap si per una macabra broma del destí, el primer en passar per el lloc de l’accident era el Williams de Senna, qui l’endemà, per un trencament de la direcció del seu cotxe, també xocava frontalment contra el mur de Tamburello, i Senna ens deixava aquell dia per a sempre.

Descansin en pau.

================================================================

14 años se cumplen hoy del fatal accidente que nos robó al mejor piloto de la historia de la Fórmula 1.

Hoy no es un dia para escuchar música, es dia para el recuerdo, un año más, a Ayrton Senna.

Ese fin de semana ya no empezó bien, pues el viernes, en la Variante Alta, Rubens Barrichello ya sufría un espectacular accidente, que, afortunadamente, sólo se saldó con un brazo roto, el sábado en los entrenos libres, el alerón del Simtek de Roland Ratzemberger se rompía en plena bajada en dirección a La Tosa, y el impacto frontal a más de 250 km/hora segaba la vida del piloto austríaco, quien sabe si por una macabra broma del destino, el primero en pasar por el lugar del accidente era el Williams de Senna, quien, al día siguiente, por una rotura de la dirección de su coche, también chocaba frontalmente contra el muro de Tamburello, y Senna nos dejaba aquel día para siempre.

Descansen en paz.

================================================================

Aujourd’hui, il ya 14 anys, qu’un fatal accident nous a volé le meilleur pilote de l’histoire de la Formule 1.

Aujourd’hui n’est pas un jour pour la musique, mais pour le souvenir du grand Ayrton Senna.

Ce week-end n’avait pas bien commencé, donc vendredi, à la Variante Alta, Rubens Barrichello souffrait un accident espectaculaire, qui, heureusement, finissait seulement avec le bras cassé, samedi, dans les entraînements livres, l’aile du Simtek de Roland Ratzemberger allait se casser en pleine descente vers La Tosa, et l’impacte frontal à plus de 250 kms/heure finissait avec la vie du pilot autrichien, qui sait si pour une macabre plaisanterie du destin, le premier qui passait par le côté de l’accident était le Williams de Senna, qui, le lendemain, par une cassure de la colonne de direction de son véhicule, s’écrassait aussi contre le mur de Tamburello, et Senna allait nous laisser ce moment-là pour toujours.

Réposez-vous en paix.