EL TEMA D’AVUI – AMARAL – DIAS DE VERANO
12 Noviembre, 2009
EL TEMA D’AVUI – ULTRAVOX – HYMN
5 Noviembre, 2009
Ultravox són un dels grups més importants dels anys 80, un grup que va marcar tendència en el tecno i la new wave, i que va gravar àlbums increibles com Vienna, Rage in Eden o Lament, i cançons tant conegudes com Vienna o The Voice.
La darrera actuació de la seva formació clàssica (Midge Ure, Chris Cross, Billy Currie i Warren Cann) va tenir lloc el 1985, poc després Warren Cann deixava el grup i la resta de membres gravàven un nou disc i es separaven també dos anys després, acabada una poc exitosa gira de presentació.
La sorpresa ens l’han donat el 2.008 quan anunciaven un inesperat retorn, amb una gira que ja ha viscut vàries dates a la Gran Bretanya durant aquest any, i que seguirà a partir de l’abril del 2.010 amb gira europea, que esperem que els porti al nostre país. De moment estan confirmats 6 concerts a Alemanya, 1 a Holanda i 1 a Suïssa.
Un dels temes que no pot faltar en aquesta gira és Hymn, pot ser menys conegut que els altres esmentats, però en absolut de menys qualitat, compareu la versió original, amb una en directe en la gira de presentació de Quartet, l’àlbum on la podem trobar, i una (malhauradament de no gran qualitat) gravada en la gira actual.
====================================================
Ultravox son uno de los grupos más importantes de los años 80, un grupo que marcó tendencia en el tecno y la New Wave, y que grabó álbumes tan increibles como Vienna, Rage in Eden o Lament, y canciones tan conocidas como Vienna o The Voice.
La última actuación de su formación clásica (Midge Ure, Chris Cross, Billy Currie y Warren Cann) tuvo lugar en 1.985, poco después Warren Cann dejaba el grupo y el resto del miembros gravaban un nuevo disco y se separaban también dos años después, terminada una poco exitosa gira de presentación.
La sorpresa nos la han dado en el 2.008 cuando anuncian un inesperado retorno, con una gira que ya ha vivido varias fechas en Gran Bretaña durante este año, y que seguirá a partir del mes de abril del 2.010 con una gira europea, que esperemos que les traiga hasta nuestro pais. De momento están confirmados 6 conciertos en Alemania, 1 en Holanda y 1 en Suiza.
Uno de los temas que no puede faltar en esta gira es Hymn, quizás menos conocido que los anteriormente mencionados, pero en absoluto de menos calidad, comparad la versión original, con una en directo en la gira de presentació de Quartet, el álbum al que pertenece, y una (desgraciadamente de no gran calidad) grabada en la gira actual.
=====================================================
ANY 1.982 – Versió original en estudi
ANY 1983 – En directe al Westfalenhalle de Dortmund
ANY 2009 – En directe al Edinburgh Playhouse
Give us this day all that you showed me. The power and the glory 'til thy kingdom come. Chorus: Give us this day all that you showed me, The power and the glory 'til thy kingdom come. Give me all the story book told me, The faith and the glory 'til thy kingdom comes. And they said that in our time, All that's good will fall from grace. Even saints would turn their face, In our time. And they told us that in our days, Different words said in different ways, Have other meaning from he who says, In our time. (Chorus) And they said that in our time, We would reap from their legacy, We would learn from what they had seen, In our time. And they told us that in our days, We would know what was high on high, We would follow and not defy, In our time. (Chorus) Faithless in faith. We must behold the things we see. (Chorus - Repeat 4 times and fade)
EL TEMA D’AVUI – LA INNOVACIO ECONOMICA PER LIBERTO MARTIN
21 Septiembre, 2009
NOTA DE L’AUTOR DEL BLOG: Aquest article del blog, publicat a finals d’agost contenia un enllaç amb el butlletí de Tax del mes d’agost, signat per el Sr. Liberto Martín (Soci-Director de Tax), però malhauradament les circumstàncies han canviat, doncs sembla ser que aquest Sr. està essent investigat per la justícia canària per haver-se passat en la seva creativitat inventant nous productes financers de l’estil del gran gurú dels estafadors Bernard Madoff, i els Srs. de Tax l’han esborrat del tot de la seva web, l’han destituït com a Director de la franquícia a les Illes Canàries, han borrat el seu magnífic article sobre la innovació económica de la seva plana web, i en fi, n’han trencat tot lligam, amb l’objectiu de no veure’s esquitxats per l’escàndol, que sembla que voltarà els 3.000.000 d’euros, que no és poca broma. Liberto, Liberto … què has fet? T’haurem d’estirar les orelles …
L’enllaç que abans portava a l’article del Sr. Liberto Martín, ara porta aun article signat per el Sr. Francesc Pérez (també Soci-Director de Tax, es veu que aquesta empresa té un munt de Socis-Directors que fan articles al seu butlletí), article força ridícul i que no diu res de nou sobre la crisi econòmica mundial, i que es veu d’una hora lluny que està fet depressa i a més a còrrer per substituir el de l’ovella negra del ramat.
Si us interessa el tema aquest de l’Estafa del Sr. Liberto Martin, Soci-Director de Tax, en teniu més informació aquí:
i aquí
http://www.laprovincia.es/economia/2009/09/05/liberto-martin-devolvere-dinero/255276.html
i aquí
i aquí
http://www.20minutos.es/noticia/508813/0/
i aquí
i aquí
http://www.canarias7.es/articulo.cfm?Id=139966
en continuarem parlant més endavant. Si voleu estar al dia, només cal que engegeu el cercador google quan us vingui bé i poseu les paraules estafa tax, o estafa Liberto Martin, o Tax Liberto Martin …. tant li fa, totes funcionen, i us porten a qualsevol dels articles sobre el tema.
_________________________________________________________
Bé, tot i que aquest és un blog fins ara exclusivament de música, avui faig un parèntesi per parlar-vos del magnífic article que podem trobar al darrer butlletí de l’empresa Tax, en la que el Sr. Liberto Martín (Soci Director del grup empresarial amb seu a Figueres i del.legacions a tot el país, fins i tot a les Illes Canàries), fa una seriosa reflexió sobre el futur de les empreses, amb suggerent títol de “innovar o adaptar-se”.
Sens dubte que el plantejament té una resposta evident tal com deixa clar el Soci Director de Tax:
- Innovar vol dir crear una nova filosofia a l’empresa
- Innovar vol dir treure nous productes al mercat, agosarats i pioners
- Innovar també és copiar les millors idees dels grans mestres i aplicar-les amb intel.ligència i habil.litat
- Innovar també és convèncer els clients que confiin plenament en la marca deixant tot el seu patrimoni cegament a les seves mans
En fi un dels nous mestres de la teoria econòmica mundial, hi haurà un abans i un després d’aquest fantàstic article del Sr. Liberto Martín, Soci Director de l’Empresa Tax.
Aquí teniu l’article complet, espero que us agradi:
I com que aquest blog, avui excepcionalment fent unes modestes pinzellades d’economia, va de forma general sobre rock, aquí tenim un tema que lliga realment el rock amb aquest gran estadísta econòmic del segle XXI, i a qui li dediquem amb tot el nostre carinyo i l’agraiment per haver-nos fet obrir els ulls:
Money per Pink Floyd (Amb la lletra subtitolada en castellà):
EL TEMA D’AVUI – MARILLION – WAITING TO HAPPEN
17 Septiembre, 2009
Holidays in Eden, llençat al mercat el 1.991, és el 6è disc de Marillion, i el segon amb Steve Hogarth com a cantant. Si en l’anterior, Seasons End, ja es feia palès un lleuger canvi en l’estil del grup, en aquest encara queda més clara la influència de Hogarth en les noves composicions i el seu pes en les mateixes malgrat portar tant poc temps a la banda.
La discussió sobre si eren millors els Marillion amb Fish o ho són amb Steve és un carrer sense sortida, que tothom en pensi el que vulgui, jo tinc l’opinió que igual com amb Fish ens van regalar àlbums magistrals com Fugazi o Misplaced Childhood, la nova etapa amb Steve ens n’ha donat d’altres també tant bons com aquest Holidays in Eden, per tant jo no m’atreveixo a posar-ne un davant de l’altre.
Un dels temes més brillants del disc, és aquesta magnífica Waiting To Happen, on llueix especialment la veu de Hogarth amb tots els seus matiços.
===================================================
Holidays in Eden, lanzado en 1.991, es el 6º álbum de Marillion, y el segundo con Steve Hogarth como cantante. Si en el anterior, Seasons End, ya se mostraba un claro cambio en el estilo del grupo, en este queda todavía más patente la influencia de Steve en las nuevas composiciones y su peso en las mismas, pese a llevar tan poco tiempo en la banda.
La discusión sobre si eran mejores los Marillion con Fish o lo son con Steve es un callejón sin salida, todo el mundo es libre de tener su opinión, la mía es que igual que con Fish nos regalaron álbumes magistrales como Fugazi o Misplaced Childhood, la nueva etapa con Hogarth nos ha dado otros también tan buenos como este Holidays in Eden, por lo tanto yo no me atrevo a poner a uno por delante del otro.
Uno de los temas más brillantes del disco es esta magnífica Waiting To Happen, donde destaca especialmente la voz de Hogarth con todos sus matices.
I lie awake at night, listening to you sleeping
I hear the darkness breathe
And the rain against the window
After all this time
Cynical and jaded
All the stones are diamonds
All the blues are faded
Everything Ive been through
All Ive seen and heard
Spend to much of my life
In the spiritual third world
But you came and brought the rain here
Something waiting to happen
Something learning to fly
We can talk without talking
From inside to inside
I have waited to feel this
For the whole of my life
We took ourselves apart
We talked about our faces
You said you didnt like yours
I said I disagree
I keep the pieces separate
I clutch them in my coat
A jigsaw of an angel
I can do when I feel low
From emptiness and dryness
The famine of our days
Watch the heavens open
Wash it all away
You came and brought the rain here
Something waiting to happen
Something learning to fly
On the edge of exploding
Something wild and alive
Something waiting to happen
Anytime that you like
I have waited to feel this
For the whole of my life
EL TEMA D’AVUI – BERLIN – LIKE FLAMES
11 Septiembre, 2009
Tinc l’honor de tenir a la meva llista d’amics del Facebook la Terri Nunn, la cantant d’una gran banda americana de Pop-Rock dels 80’s anomenada Berlin i que gràcies a l’energia i vitalitat de la Terri ha ressucitat fa un parell d’anys i torna a tenir l’agenda de concerts absolutament plena.
Espero que algun dia vingui al nostre país i poguem cantar amb ella algun dels seus grans hits, com aquest fantàstic Like Flames, un dels meus temes preferits, i que trobem al disc Count, Three and Pray.
===================================================
Tengo el honor de tener en mi lista de amigos del Facebook a Terri Nunn, la cantante de una gran banda americana de Pop-Rock de los 80’s llamada Berlin y que gracias a la energia y vitalidad de Terri ha resucitado hace un par de años y vuelve a tener la agenda de conciertos absolutamente llena.
Espero que algún dia venga a nuestro pais y podamos cantar con ella alguno de sus grandes hits, como este fantástico Like Flames, uno de mis temas preferidos, que encontramos en el disco Count, Three and Pray.
===================================================
Something you’ve heard
somewhere you’ve seen
too real to ignore
you’ve chosen not to believe
from the black of their pain
to the white of their fear
in the dust they die
while eden lies near
the freedom bought,
changed hands, was sold
this heat of love has turned ice-cold
we just can’t escape it
like flames reaching out from the sun
we can’t defeat it
like flames reaching out from the sun
from the garden of love,
been banished too long
and the balance will shift
between the week and the strong
once they would beg and they would plead
but now they demand
divided by those that need
and those that command
the freedom bought,
changed hands, was sold
the heat of love has turned ice-cold and
we never learn but we know too well
heaven’s died and gone to hell
now you watch but you shoud have run
like flames that leap from the base of the sun
and you dream you’re free but you’ll awake
too much too late, too much too late
Lletres extretes de la web www.songlyrics.com
EL TEMA D’AVUI – RAMONES – SHEENA IS A PUNK ROCKER
3 Septiembre, 2009
Tornen al blog els Ramones, amb aquest tema que trobem al seu segon disc, Rocket to Russia, publicat el 1.977.
Es original de’n Joey i un dels seus temes insígnia, que no ha faltat pràcticament mai a cap concert seu, per el que molt possiblement sigui (junt amb Blitzkrieg Bop) el tema que hauran tocat més vegades en directe.
====================================================
Vuelven al blog los Ramones, con este tema que encontramos en su segundo disco, Rocket to Russia, publicado en 1.977.
Es original de Joey y uno de sus temas insígnia, que no ha faltado a prácticamente ningún concierto en la historia del grupo, por lo que muy posiblemente sea (junto a Blitzkrieg Bop) el tema que habrán tocado más veces en directo.
CONCERT – VICTOR ELEKTRIC BAND A FIGUERES – 11/6/2009
12 Junio, 2009
Un concert d’un grup de versions que comença amb “You Really Got Me” de The Kinks, i segueix amb altres grans clàssics del rock com “Born To Be Wild”, de Steppenwolf, “Layla” d’Eric Clapton, “I Shoot The Sheriff”, el primer gran èxit de Bob Marley i “Black Magic Woman” de Fleetwood Mac ja dóna idea del seu bon gust musical i si la banda és tant bona i porta un equip de so de qualitat com el que vam poder veure ahir nit a la sala Mon de Nit, sens dubte tenim per davant una nit fantàstica de Rock de primera divisió.
I això que la cosa no va començar molt bé, el concert estava previst per les onze de la nit, tot i que en el Facebook de Víctor Estévez, ell ja l’anunciava per les 11:45, però a aquesta hora no érem més de 8 o 10 persones a la sala. El concert està enmarcat en els dijous de música en viu amb els que la sala Mon de Nit ens ofereix actuacions de diversos grups, i certament cal agrair-los l’esforç de portar ahir un grup d’aquest nivell, però possiblement ahir va faltar una mica més de promoció per millorar-ne l’assistència.
El grup mateix va arribar poc abans de la mitjanit, i fins les 00:30 realment no va començar el concert, però l’espera es va fer curta, doncs poc a poc sí que va anar entrant més gent i en Víctor, lluny d’altres cantants que s’amaguen al camerí fins l’hora de l’actuació, es va passejar per la sala, parlant amb tothom qui se li acostava, fent-se fotos amb qui li ho demanava, i en fi, demostrant una qualitat humana i una modèstia que el fan una persona realment propera i amb qui un es sent aviat molt cómode, res a veure amb la imatge que tenim en general dels personatges populars, massa sovint del tot inaccessibles o pressumptuosos en desmesura.
Al començament del concert el públic (compto que seríen unes 200 persones) estava una mica fred, està clar que alguns dels temes del set-list ens portàven força enrera en el temps per a joves entre 18 y 25 anys que éren el 90 % de l’audiència i els grups que han actuat a Girona saben del caràcter fred de la nostra gent i del que costa a vegades que ens animem com toca.
En Víctor va intentar escalfar l’ambient al final de cada cançó convidant la gent a acostar-se cap a l’escenari amb consignes com: “Vinga, va, acosteu-vos que no mosseguem”, però no va ser fins ja passada la mitja hora, quan van interpretar un petit set-acústic amb “Tears In Heaven” d’Eric Clapton i “I Don’t Wanna Miss a Thing” dels Aerosmith, que es va acabar de perdre la vergonya i ja sí que la distància entre l’escenari i les primeres files es van reduir a la mínima expressió
A la segona part elèctrica del concert , més clàssics dels 60 i 70’s com “Money” de Pink Floyd o una versió realment potent del “Come Together” de The Beatles i un corejat per tots, “All Right Now” de Free, intercal.lant també altres temes més recents com “Maniac” de Michael Sembello (menció especial en aquest tema per al guitarrista temporal de la banda, que va realitzar un magnífic “solo” – el titular de la formació es va trencar el peu en el darrer concert i ahir precisament debutaba el seu substitut), “Are You Gonna Go My Way” de Lenny Kravitz o “Are You Gonna Be My Girl” de Jet, per tancar amb un “You Shook Me All Night Long” dels AC/DC que ens va deixar a gairebé tots amb ganes de més.
L’única cosa dolenta que es pot dir dels bons concerts, és que hi ha un moment que s’acaben i ahir va ser així, un magnífic concert d’un grup que toca de meravella, molt compenetrats, malgrat que no fa ni un any que toquen junts, amb un equip de so també exquisit i que permetia escoltar fins als més petits matisos de cada instrument, i un “frontman” de veu prodigiosa, que ara mateix lidera una de les millors bandes de versions del nostre país, i que esperem poder veure de nou aviat a les nostres comarques. Una mala decisió per als qui estaven assabentats del concert i van preferir quedar-se a casa.
Algunes Fotos (perdoneu la qualitat, però la meva càmara no té flash i es difícil que surtin bé en llocs amb poca llum):


I un video d’un dels temes que van sonar ahir (Maniac) però d’un altre concert (al you tube en podeu trobar una pila de diversos concerts, absolutament recomanables)
EL TEMA D’AVUI – LUPE VILLAR – ARA HO VULL TOT
30 Mayo, 2009
Poc abans de festes de Nadal fent zapping vaig ensopegar-me a Olot televisió amb la notícia de la gravació d’un clip a la ciutat, d’un tema que em va enganxar desseguida, com no podia ser d’una altra manera, doncs es tractava del “I Want It All” de Queen, però amb una versió en català signada per la que fora guitarrista de Sangtraït, Lupe Villar.
Cercant per la web informació al respecte, vaig trobar que la Lupe ha tingut la brillantíssima idea de treure un disc de versions en català de clàssics del rock, amb un repertori excepcional (les meves preferides, I Can’t Stop Loving You, de Van Halen, From The Inside dels Linkin Park, i Winds of Change de Scorpions), i amb el suggerent nom de KCOR DE ROCK, que us recomano especialment si us agrada el Rock amb majúscules.
Col.laboren en el disc Víctor Estévez, Ramon Ramos i Joanjo Bosk a les veus i els Dragonslayer al complet als instruments.
Una pena que sigui difícil reunir a tots aquests músics per fer una formació estable i tenir-los al menys unes quantes dates de gira, esperem que al menys aquest estiu tinguem algun dia de veure’ls en directe encara que només sigui una vegada.
Trobaràs més informació d’aquest projecte de la Lupe al seu myspace:
http://www.myspace.com/lupevillar
Poco antes de Navidad haciendo zapping me encontré en Olot Televisió con la noticia de la gravación de un videoclip en la ciudad, de un tema que se me pegó enseguida, como no podia ser de otra forma, ya que se trataba del “I Want It All” de Queen, pero en una versión en catalán firmada por la que fuera guitarrista de Sangtraït, Lupe Villar.
Buscando por la web información al respecto, encontré que Lupe ha tenido la brillantísima idea de sacar un disco de versiones en catalán de clásicos del rock, con un repertorio excepcional (mis preferidas, I Can’t Stop Loving You de Van Halen, From The Inside de Linkin Park y Winds Of Change de Scorpions), y con el sugerente nombre de KCOR DE ROCK, que os recomiendo especialmente si os gusta el Rock con mayúsculas.
Colaboran en el disco Víctor Estévez, Ramon Ramos y Joanjo Bosk en las voces y los Dragonslayer al completo en los instrumentos.
Una pena que sea difícil reunir a todos estos músicos para una formación estable y tenerlos al menos unas cuantas fechas de gira, esperemos que al menos este verano podamos tener alguna oportunidad de verlos en directo, aunque sea sólo una noche.
Encontrarás más información de este proyecto de Lupe en su myspace:
http://www.myspace.com/lupevillar
I ara gaudeix d’aquesta fantàstica versió d’aquest clàssic de Queen.